5 de julio de 2020 | Actualizado 16:45

Port de Barcelona: 150 anys de la baula econòmica entre Catalunya i el món

BRANDED-CONTENT

Port de Barcelona: 150 anys de la baula econòmica entre Catalunya i el món

La història de Barcelona ha esta sempre fortament vinculada al seu port. No es pot entendre la ciutat sense l’activitat i la projecció econòmica que li ha donat la infraestructura portuària al llarg del temps. Segles abans que els romans fundessin la colònia de Barcino al voltant del mont Tàber, els ibers laietans ja s’havien instal·lat al cim de Montjuïc. Segons es desprèn de les troballes arqueològiques, sembla ser que ja aleshores s’havia habilitat un port al sud de la muntanya, tocant a l’actual passeig de la Zona Franca, per a què les naus fondegessin per resguardar-se de les inclemències climatològiques. Segles després, els romans traslladarien el port a l’altura del carrer Regomir, proper a la porta de Mar, per on entraven i sortien els productes del comerç marítim. El pas del temps ha esborrat les petjades d’aquests primers ports. La ciutat no comptaria amb un port modern com l’entenem avui fins al segle XIX, quan es va constituir de manera oficial la Junta d’Obres del Port de Barcelona. Corria aleshores l’any 1869, el mateix any en què es van acabar les obres del Canal de Suez, que permetia reduir a la meitat el trajecte entre l’Europa occidental i l’Extrem Orient. El tràfic marítim de la Mediterrània estava a punt de canviar per sempre i Barcelona no podia quedar-se aliena al progrés.

La Junta d’Obres del Port de Barcelona es va constituir el mateix any en què van finalitzar les obres del Canal de Suez

No obstant, quatre segles abans, el 1477, es van registrar ja les primeres obres a les instal·lacions portuàries i la col·locació de la primera pedra del primer port oficial, a les quals van seguir posteriorment la construcció de fars i molls nous. Amb el pas dels anys, el creixement del port de Barcelona va ser exponencial. Paulatinament, es van establir línies regulars i les indústries i el territori es van aprofitar d’aquestes connexions per importar i exportar productes. Des de la creació de la Junta d’Obres del Port de Barcelona, ja 150 anys, la infraestructura portuària no ha parat mai d’incrementar la seva projecció internacional i de potenciar l’economia com uns dels principals motors del país. A la dècada dels 70, la Junta d’Obres iniciava la construcció del port modern amb els seus propis recursos i, a poc a poc, es va anar ampliant i modernitzant l’enclavament per adaptar-lo a les necessitats dels nous temps. L’última gran ampliació, la quarta, va començar l’any 2001, unes obres que encara continuen en marxa i que han permès doblar l’extensió de l’enclavament, passant de les 700 a les 1.300 hectàrees. Aquest creixement ha convertit el port en un hub logístic euromediterrani que ha captat l’interès dels principals operadors portuaris internacionals, com són Hutchison Port Holding o APM Terminals. Els treballs han dotat el port de Barcelona de la base física per créixer sobre pilars fonamentals: la innovació i la sostenibilitat ambiental, social i econòmica.

Port de Barcelona

150 ANYS DE LA JUNTA D’OBRES

1869

Edició de La Gaceta de Madrid en què es va autoritzar la creació de la Junta d’Obres del Port de Barcelona / BOE

CREACIÓ DE LA JUNTA D’OBRES

El cinc de febrer de 1869 es constitueix la Junta d’Obres del Port de Barcelona, la primera entitat responsable d’administrar i gestionar la instal·lació catalana, tot i que s’havia autoritzat oficialment la seva creació el 17 de desembre de 1868. El seu primer vicepresident és Josep Amell i Bou, que va ocupar el lloc fins el 1880.

1870

Mapa en què s’informa de l’estat de les obres el juliol de 1870 / Autoritat Portuària de Barcelona

NOU PROJECTE DE DISTRIBUCIÓ INTERIOR

Es nomena Mauricio Garrán com a primera director del port de Barcelona el 1870. Garrán elabora el 1873 un nou projecte de distribució interior dels molls i dàrsenes del port, mantenint pràcticament el mateix disseny aprovat el 1860 per a les infraestructures exteriors d’abric.

1870-75

Obres del dic i el moll Oest del port de Barcelona / Alabern. Fotografia de Catalunya (Autor: Pau Audouard)

IMPULS DE LES OBRES

Gran impuls al projecte de les obres de 1859. Las actuacions prioritàries són les dels dics exteriors, el moll de Ribera i el dic de l’Oest. El 1875 estaven majoritàriament acabades.

1882

Grua hidràulica de 25 tones al port de Barcelona / Alabern. Fotografia de Catalunya (Autor: Pau Audouard)

GRUES HIDRÀULIQUES

Comença a funcionar un nou sistema de grues hidràuliques que complementa las manuals i de vapor. Suposa una millora de l’operativa portuària.

1898

Reial Decret d’agost de 1898 que fixa l’organització i règim de les Juntes d’obres dels ports / BOE

REIAL DECRET DE 1898

El Reial Decret de 1898 aprova un nou reglament per a l’organització i funcionament de la Junta d’Obres. Per a la del port de Barcelona significa la pèrdua de les competències específiques que li reconeixia el decret de creació, tot i que un any després en recupera una gran part.

1900-14

Vista del moll de Barcelona i la dàrsena de Sant Bertran amb l’estació marítima i el Reial Club Nàutic/ Arxiu Fotogràfic de Barcelona (Autor: Esteve Puig Pascual)

AMPLIACIÓ DEL PORT

Comencen les obres d’ampliació per crear una infraestructura que dóna servei al port fins a finals dels 60. És una proposta que entén molt millor que les anteriors les necessitats creixents que imposen els tràfics de mercaderies.

1926

Tren carregat de potassa amb destinació al port de Barcelona / Arxiu Nacional de Catalunya (Autor: Josep Puig i Cadafalch)

TREN DE POTASSA

A finals de la dècada de 1920, les potasses de les mines de Súria, Sallent, Balsareny i Cardona constituïen el principal producte embarcat en tones. Aquesta mercaderia, que va començar a arribar per ferrocarril el novembre de 1926 fins a les instal·lacions portuàries, encara s’exporta avui dia a través del port de Barcelona.

1936-39

Magatzem destrossat després dels bombardejos de l’aviació italiana en recolzament de les tropes nacionals / Arxiu Nacional de Catalunya (Autor: Aviazione Legionaria Italiana)

ELS BOMBARDEJOS

La Guerra Civil a Espanya i els bombardejos a la ciutat també van afectar el port i les seves infraestructures, des de grues, molls i dics fins a magatzems de mercaderia.

1959

Vista general del port a ple rendiment a mitjans del segle XX / Arxiu Autoritat Portuària de Barcelona (Autor: Desconegut)

PLA D’ESTABILITZACIÓ DE 1959

A partir del Pla d’Estabilització de 1959, de la nova política econòmica i de de l’obertura exterior, el port inicia un important i prolongat increment del tràfic. De 1959 (3,4 milions de tones) a 1983 (19,5 milions de tones) el creixement és elevat.

1965

Part del port de Barcelona amb la ciutat al fons a la dècada de 1960 / Autoritat Portuària de Barcelona

NOVA PROPOSTA D’AMPLIACIÓ

De 1965 a 1966 es dissenya una nova gran obra: el Pla General d’Ordenació de 1965 i l’Avantprojecte de Pla del Port de 1966. Es proposa una ampliació de la infraestructura i les superfícies del port es dupliquen entre 1965 i 1979.

1966

Terminals del port de Barcelona abans de l’arribada dels primers contenidors a les seves instal·lacions / Arxiu Autoritat Portuària de Barcelona (Autor: Desconegut)

MOVIMENTS DE CONTENIDORS

Les primeres informacions sobre moviments de contenidors al port de Barcelona es comencen a compartir el 1966. La Memòria de la Junta d’Obres d’aquell any constata que es mouen uns 150 contenidors al mes.

1968

El metaner ‘Christian Birkeland’ atracat a la terminal de gas natural del port de Barcelona / Arxiu Autoritat Portuària de Barcelona (Autor: Desconegut)

GAS NATURAL

Comença a arribar gas natural al port, una mercaderia que anirà guanyant pes: des de 1987 fins a l’actualitat és el tràfic més important en tones.

1970

Vista aèria del port de Barcelona, 2002 / Arxiu Autoritat Portuària de Barcelona (Autor: Desconegut)

TERMINAL DE CONTENIDORS

Establiment d’una terminal provisional per a contenidors, la primera d’Espanya, al moll de Costa. Per manipular les caixes aquesta primera terminal disposava de grues de 15 tones i quatre straddle-carriers propietat de la Junta.

1972

Vista aèria del moll Príncep d’Espanya anterior a la seva especialització en contenidors / Arxiu Autoritat Portuària de Barcelona (Autor: Desconegut)

MOLL PRÍNCEP D’ESPANYA

Primera atracada i explanada adjunta al moll Príncep d’Espanya. Quan s’acaben les actuacions, comencen a operar la infraestructura Marítima Layetana i Tersaco, que acabaran fusionant-se.

1978

Estatut d’Autonomia del Port Autònom de Barcelona / BOE

ESTATUT D’AUTONOMIA

Després de deu anys des de la petició per convertir-se en port autònom, el Govern ho autoritza el 25 d’agost. Es defineix el port autònom com una entitat pública que actua segons el règim d’empresa mercantil i d’acord amb el dret privat.

1981

Part del port de Barcelona a principis de la dècada de 1980 / Arxiu Fotogràfic de Barcelona (Autor: Colita – Productor)

OBERTURA A LA CIUTAT

La nova capacitat de gestió del Port Autònom de Barcelona es manifesta en dues actuacions pioneres a l’Europa mediterrània: l’obertura a la ciutat de la part més interior del port i la dedicació d’un gran espai dins de la seva àrea de servei en les activitats logístiques de preparació i distribució de mercaderies.

1985

Instal·lacions de la Terminal de Contenidors de Barcelona poc després de la seva creació / Arxiu Autoritat Portuària de Barcelona (Autor: Lluís Castellà)

TERMINAL DE CONTENIDORS DE BARCELONA

Es fusionen els dos operadors del moll Príncep d’Espanya per crear la terminal de contenidors de Barcelona, que es trasllada al moll Sud després de finalitzar la seva construcció. Actualment, APM Terminal explota la instal·lació del moll Sud i durant anys Tercat va operar la terminal del moll Príncep d’Espanya.

1989

Vista aèria amb els terrenys de la futura ZAL a la dreta / Arxiu Autoritat Portuària de Barcelona (Autor: Lluís Castellà)

PLA DIRECTOR DE 1989

Creació del Pla Director de 1989, en què es proposa la creació d’una Zona d’Activitats Logístiques (ZAL), el desviament del riu Llobregat i l’arribada del ferrocarril al recinte portuari, entre d’altres projectes.

1997

Seu històrica de la Junta d’Obres del Port de Barcelona / Port Vell

AMPLIACIÓ DE COMPETÈNCIES

S’amplien algunes competències de les autoritats portuàries i de la seva gestió econòmica amb la fixació de les tarifes que es consideren preus privats. Es manté el principi que els ingressos corrents garanteixen l’autofinançament dels ports. Es produeixen dificultats d’interpretació de la norma, fet que porta a l’aprovació d’altres lleis.

2001-11

Obres al Moll Prat, 2008 / Autoritat Portuària de Barcelona

OBRES DE MILLORA

Es duen a terme diferents obres del Pla Director de 1998. La construcció del dic del Sud, la prolongació del dic de l’Est, el desviament del riu Llobregat, la construcció del moll Prat o la realització de la segon fase de la ZAL, entre d’altres.

2012

Inauguració de la terminal BEST / Hutchison Ports

TERMINAL BEST

La Terminal BEST (Barcelone Europe South Terminal), del grup Hutchison Ports, comença a operar al moll Prat, un cop acabades les obres del Pla Director de 1998.

2019

Explanada de contenidors de la terminal BEST / Hutchison Ports

UN NOU PLA ESTRATÈGIC PER ALS REPTES SMART & GREEN

El port de Barcelona treballa en el disseny d’un nou pla estratègic per conjugar el creixement de la seva activitat amb criteris de sostenibilitat ambiental i de forma innovadora per convertir-se en una referència Smart & Green en l’àmbit portuari internacional.