21 de septiembre de 2020 | Actualizado 10:48

El Covid-19 constata la necessitat de millorar la normativa sobre zones de càrrega i descàrrega

“Cada ajuntament fa el que bonament creu millor”, ha lamentat l’economista Ignasi Regàs, especialitzat en transport i desenvolupament urbà
Bonpreu

L’acceleració del creixement del comerç online durant el confinament ha propiciat una major reflexió sobre com afrontar l’última milla. Des d’enviaments a domicili fins a recollida en botiga de les comandes, la pandèmia ha obligat a empreses de sectors com l’agroalimentari a adaptar-se a unes exigències d’abastiment sense precedents. Aquesta situació ha posat de manifest, a la vegada, la necessitat de plantejar quin és el model de ciutat òptim per desenvolupar aquest tipus d’activitats. “A Catalunya, no hi ha en aquests moments cap normativa sistemàtica sobre zones de càrrega i descàrrega”, ha recordat l’economista expert en transport i desenvolupament urbà Ignasi Ragàs. “Cada ajuntament fa el que bonament creu millor”.

En el marc d’unes jornades organitzades pel Col·legi d’Economistes de Catalunya, Ragàs ha puntualitzat, no obstant això, que “sí existeix planificació de la mobilitat” i que “darrerament s’estan fent esforços per posar un cert ordre”, per exemple, per part de l’Autoritat del Transport Metropolità de Barcelona (ATM) per proposar un marc de referència. Tot i això, l’expert ha lamentat que històricament s’hagi dedicat més esforç “a dissenyar, ordenar i racionalitzar la mobilitat de les persones que la de les mercaderies”.

El model de proximitat està en auge, fet que suposa un repte per a la mobilitat urbana de mercaderies

Un motiu que justifica aquesta realitat és que “encara hi ha molt pocs tècnics familiaritzats amb la realitat de la mobilitat de mercaderies” i que “això es tradueix en cascada en què la normativa parli molt poc sobre això i, moltes vegades, de manera simplista”. Un cop feta aquesta primera fase, Ragàs ha assenyalat que es podrà passar a una segona on es planteji la digitalització d’aquestes plataformes i com fer una gestió més eficient de les mateixes. Pel que fa això, el president i director general de la cadena de supermercats Bonrpeu i Esclat, Joan Font, que també ha participat en la jornada, ha comentat que “tenim un marge de millora pràcticament infinit, vista l’actual situació”.

Pel que fa a models que han experimentat un auge durant la crisi, com és el cas dels de proximitat, Font ha comentat que “els supermercats o botigues haurien d’aprovisionar-se tenint en compte el col·lapse dels carrers i també que durant moltes hores aquests es troben desocupades”, ha manifestat en referència a la possibilitat de potenciar el repartiment nocturn de mercaderies. “Es necessita coherència, ja que no es pot demanar un model comercial de proximitat i no voler que es descarregui en botigues”, ha afegit. Així mateix, Ragàs ha conclòs que, a l’hora d’elaborar un futur pla, a més d’estrictament la mobilitat, en el procés de decisió també haurien de tenir en especial consideració altres variables com “l’impacte econòmic” que les decisions plantejades puguin suposar.