24 de julio de 2024 | Actualizado 18:29

La Generalitat de Catalunya proposa una “gestió menys centralitzada” dels ports

Puertos del Estado ha reunit presidents i directors de les autoritats portuàries a Palma de Mallorca per debatre sobre el nou marc estratègic
APM Terminals

L’organisme públic Puertos del Estado preveu tenir llest el nou pla estratègic al setembre. Ara mateix, es troba en fase de debat i anàlisi. Per això, la presidenta de Puertos del Estado, Ornella Chacón, s’ha reunit durant dos dies amb presidents i directors de ports a Palma de Mallorca per a posar en comú les seves visions, que ja havien avançat a través de qüestionaris. Precisament, a través d’aquesta bateria de preguntes, que també s’han fet arribar a comunitats autònomes, la Generalitat de Catalunya ha traslladat a l’organisme públic “la necessitat de territorialitzar la política portuària i disminuir la gestió centralitzada”.

El departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya va remetre a finals de l’any 2018 les seves respostes a les qüestions plantejades per Puertos del Estado, que es concretaven en 13 temes relacionats amb el paper dels ports d’interès general en el nou marc estratègic: la col·laboració i coordinació interportuaria; el model de relació interadministrativa; l’ordenació del territori i l’urbanisme; la planificació i el projecte d’infraestructures; la seguretat i protecció; la sostenibilitat ambiental; el sector pesquer; el sector nàutic-esportiu; els creuers; les ajudes a la navegació; el diagnòstic del sistema portuari estatal; i, finalment, propostes de millores.

L’Executiu català aposta per un marc estratègic que reforci “la capacitat de decisió de cada port”

“Faria falta un nou model de gestió dels ports d’interès general menys centralitzat i més territorializado, reduint en qualsevol cas el nivell d’intervenció pública”, defensa la Generalitat de Catalunya. Per això, ha proposat que el nou marc estratègic dels ports d’interès general reforci “la capacitat de decisió de les autoritats portuàries, amb més autonomia de gestió, així com capacitat de definició de la seva estratègia, per a generar més activitat econòmica i crear condicions equitatives de lliure competència, tant a nivell intern quant a la prestació dels serveis portuaris, com quant a la competència entre ports, en un marc més flexible”. Aquestes reflexions del Govern català van en línia amb les expressades per la presidenta del port de Barcelona, Mercè Conesa, aquesta mateixa setmana durant la presentació de resultats de l’enclavament en 2018.

 

“S’hauria de revisar el model de governança i avançar cap a la lliure competència”, defensen des de la Generalitat https://elmercantil.com/2019/02/05/el-puerto-de-las-palmas-aboga/

La Generalitat de Catalunya lamenta la posició de Puertos del Estado com a fiscalitzador del sistema portuari, termes semblants als que ha utilitzat també aquests dies l’Autoritat Portuària de Las Palmas, encara que difereix amb el port canari pel que fa al binomi competència-cooperació. “En particular, pel que fa a la governança dels ports d’interès general, tot i que en els consells d’administració té representació l’Administració, hi ha la necessitat d’aprovació de les polítiques econòmiques per part de Puertos del Estado amb la consegüent limitació en la llibertat de gestió de les autoritats portuàries i, per tant, limitant la possibilitat d’aplicació de polítiques de competitivitat en els mercats internacionals on competeixen els grans ports comercials”, han explicat des de l’Executiu català. Referent a això, recorden també que “en el marc que preveu el Reglament (UE) 2017/352 del Parlament Europeu i del Consell, pel qual es crea un marc per a la prestació de serveis portuaris i s’adopten normes comunes sobre transparència financera dels ports, s’hauria de revisar el model de governança dels ports d’interès general i avançar cap a una major competitivitat i lliure competència”.

SISTEMA PORTUARI CATALÀ
La conselleria catalana de Territori i Sostenibilitat ha recuperat la idea de crear un “sistema portuari català configurat pel conjunt de les infraestructures portuàries situades en el territori”, és a dir, els 45 enclavaments gestionats per Ports de la Generalitat més els ports de Barcelona i Tarragona. Per això, “resulta d’interès per a Catalunya una visió estratègica conjunta i compartida, com a autèntic front portuari, sota criteris d’innovació i sostenibilitat”.

“És en aquest marc en el qual es pot plantejar fer front comú per aconseguir determinats reptes o bé objectius compartits” com a sistema portuari català. En aquest sentit, “la participació conjunta en missions comercials per a la captació d’activitat econòmica diversificada i el reforç de relacions institucionals, així com la participació en fires sectorials internacionals en què es beneficia el conjunt de Catalunya com a destinació, seria un exemple”, han explicat des de la conselleria.