21 de junio de 2024 | Actualizado 11:36
D'esquerra a dreta: Marta Subirà i Mercè Conesa | M.V.

El port de Barcelona treballa amb diverses energies per reduir les seves emissions

L’activitat portuària genera el 7,6% de les emissions d’òxid de nitrogen de Barcelona, motiu pel qual és prioritari buscar solucions per disminuir-les

La presidenta de l’Autoritat Portuària de Barcelona, Mercè Conesa, ha reconegut que el 7,6% de la concentració d’òxid de nitrogen de la ciutat prové de l’activitat portuària. Per això, a la jornada ‘L’hidrogen a una Europa sense emissions’, Conesa ha expressat la voluntat de l’autoritat portuària de promocionar combustibles alternatius com ara el gas natural, l’hidrogen o l’electricitat, que s’aniran introduint properament.  En aquest sentit, el responsable de Medi Ambient del port, Jordi Vila, ha afirmat que “l’hidrogen pot tenir el rol de generar energia elèctrica que sigui subministrada als vaixells”.

Durant la seva intervenció, Conesa ha coincidit amb Vila a l’hora de dir que “l’hidrogen es presenta com a l’opció més prometedora” i ha recordat que, des de setembre del 2018, l’autoritat portuària forma part del Word Ports Sustainability Program, una iniciativa de la qual formen part sis ports. En aquesta, Barcelona lidera un dels grups de treball, referent a l’electrificació dels molls. “La qualitat de l’aire és un dret per als ciutadans i una prioritat per al port”, ha declarat. Concretament, Vila ha recordat que la prioritat de l’autoritat portuària des de fa cinc anys és millorar la qualitat de l’aire de Barcelona.

“L’hidrogen es presenta com a l’opció més prometedora per al port”
Mercè Conesa Presidenta de l’Autoritat Portuària de Barcelona

En relació amb això, Vila ha expressat que “les emissions contaminants segueixen sent un dels principals problemes dels ports” perquè manquen eines “efectives” per reduir-les. A més, ha assenyalat que la seva majoria “provenen de vaixells en les seves maniobres d’aproximació, atrac i durant la seva estada al port”.

Per aquest motiu, ha destacat que s’hauria d’optimitzar l’entrada dels vaixells al port per evitar que s’hi formin cues i habilitar infraestructures de subministrament d’electricitat de zero emissions per a aquests, de manera que quan siguin al port no hagin d’utilitzar els seus motors dièsel. No obstant això, pel que fa les infraestructures per al subministrament d’altres tipus d’energia, ha anunciat que encara no saben com seran: “Hem de treballar-ho, estudiar-ho i posicionar-nos”, ha afirmat.

“La majoria de les emissions contaminants provenen dels vaixells a les seves maniobres d’aproximació, atrac i durant la seva estada”
Jordi Vila Responsable de medi ambient de l’Autoritat Portuària de Barcelona

Per altra banda, Vila ha afirmat que l’aviació i els vaixells, “per la seva complexitat”, seran els que més triguin a l’hora de canviar el combustible amb el qual operen. Davant d’aquest escenari, el responsable de Medi Ambient ha subratllat el rol dels ports per impulsar i promoure nous combustibles a través d’una infraestructura adequada per al subministrament a vaixells, camions i maquinària; la generació d’energies renovables; programes d’incentius a vaixells i altres mitjans de transport; i la regulació i control de les operacions de subministrament.

EMISSIONS A CATALUNYA
En el transcurs de la jornada, la secretària de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, Marta Subirà, ha informat de què “el 27% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle a Catalunya provenen del transport” però que, tot i això, aquest sector “és un dels que menys esforços està fent per a la seva mitigació”.

“El 27% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle a Catalunya provenen del transport”
Marta Subirà Secretària de Medi Ambient i sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya

Subirà ha anunciat que els tres àmbits d’actuació més urgents són “la millora de la qualitat de l’aire, la millora de la qualitat acústica i la reducció de les emissions de CO2” i ha declarat que “l’hidrogen és ja una realitat de la qual formen part molts processos industrials”. Per això, ha defensat la seva aplicació als ports i ha expressat la necessitat d’avançar cap a la mobilitat i la logística sostenible especialment a l’última milla i a la mobilitat dels treballadors.

ÚSOS DE L’HIDROGEN
El responsable d’estratègia i desenvolupament de mercat de l’organització europea Fuel Cells and Hydrogen Joint Undertaking (FCH JU), Carlos Navas, ha declarat que a l’actualitat “hi ha 1.200 cotxes de piles de combustible a les carreteres europees”. Durant la seva ponència, Navas ha explicat que existeixen unes cent estacions de proveïment d’hidrogen a Europa. Tot i aquestes limitacions, ha destacat que les empreses automobilístiques estan apostant cada vegada més per aquest tipus de vehicles i ha posat, entre d’altres, l’exemple del nou model Renault Candu al qual se li pot afegir una pila de combustible per augmentar la seva autonomia.

“Hi ha 1.200 cotxes de piles de combustibles a la carretera europea”
Carlos Navas Responsable de estratègia i desenvolupament de mercat de FCH JU

Tanmateix, pel que fa als vehicles pesats, Navas ha explicat les dificultats existents a l’hora de descarbonitzar un camió de 40 tones, ja que “les bateries no són suficients”. Per això, diferents empreses estan creant prototips per solucionar el problema. A més, en referència als trens, la xarxa espanyola no està electrificada i, per ser més ecològica, la FCH JU proposa opcions com la catenària, l’hidrogen o l’ús de bateries si la distància curta.

Finalment, al segment de vaixells, Navas ha afirmat que els països escandinaus són molt actius a l’hora de desenvolupar vaixells sostenibles i que la Comissió Europea està impulsant diferents projectes en aquest sentit. Pel que fa a les aplicacions portuàries i els seus sistemes de càrrega al port, Navas ha anunciat que acaben d’iniciar un projecte pioner a Europa juntament amb el port de València per habilitat una reach stacker per moure contenidors i un yard tractor, els dos propulsats amb hidrogen. A l’actualitat, València és el port que lidera l’ús d’hidrogen a Europa.