22 de abril de 2024 | Actualizado 0:01

Barcelona es planteja introduir taxes per a ordenar la distribució urbana de mercaderies

L'Autoritat del Transport Metropolità de Barcelona ha presentat una guia per al desenvolupament de polítiques i actuacions a l'entorn de la logística urbana
Intervenció de Damià Calvet durant la presentació del Llibre blanc de la Distribució Urbana de Mercaderies | Territori i Sostenibilitat

Més de 8.000 ciutats a Europa compten amb restriccions de trànsit a determinades zones, mesura que afecta especialment a la distribució urbana de mercaderies. Entre elles, el Llibre Blanc de la Distribució Urbana de Mercaderies, presentat en una jornada organitzada per l’Autoritat del Transport Metropolità de Barcelona (ATM), detalla que algunes d’aquestes urbs com Londres, Milà o Estocolm han optat des de fa anys per regular el trànsit a determinades zones a través de peatges i fins i tot han prohibit l’accés dels vehicles a unes altres. Barcelona podria unir-se en por temps a aquestes grans ciutats europees.

“No podem manar contra els hàbits, sinó que hem de gestionar les externalitats negatives”, ha manifestat el conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, Damià Calvet, en la presentació del Llibre Blanc de la Distribució Urbana de Mercaderies. En aquest sentit, el director de l’àrea de Mobilitat i Transport de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Joan Maria Bigas, ha afirmat que aquestes externalitats s’han de taxar. No obstant això, ha puntualitzat que “un supermercat que necessita producte cada dos dies” ha de taxar-se de manera diferent a, per exemple, la pràctica de lliurament a domicili de productes frescos. Per això, ha anunciat la necessitat d’estudiar la situació, recopilar informació i regular-ho: “Hem de conèixer qui està estacionat en la via pública, quantes vegades ho fa i en quins horaris”.

“No podem manar contra els hàbits, sinó que hem de gestionar correctament les externalitats negatives”
Damià Calvet Conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya

Per part seva, el director de Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona, Adrià Gomila, ha afegit que aquesta hipotètica penalització tindria l’objectiu “d’influir en les decisions del molt divers sector privat”, de manera que “qui generi més externalitats tingui un component de cost més alt”. A més, ha afirmat que “els beneficis de l’eficiència s’han de destinar a reduir les externalitats”.

“Dels 38 milions de lliuraments a l’any que es generen a Catalunya, nou milions de desplaçaments arriben a cases sense gent”
Muntsa Vilalta Directora general de Comerç de la Generalitat de Catalunya

En la mateixa línia, la directora general de Comerç de la Generalitat de Catalunya, Muntsa Vilalta, ha assenyalat la ineficiència de la coneguda com a ‘logística absurda’: “A Catalunya, es generen 59 milions de compres online a l’any, que generen 39 milions de lliuraments. D’aquesta logística, hi ha nou milions de desplaçaments que arriben a cases on no hi ha gent”. Per aquest motiu, Vilalta ha defensat que és necessari gestionar aquesta situació i crear un model de ciutat “més competent, sostenible i equilibrat”.

El director general de ATM, Pere Torres, ha coincidit amb Vilalta a l’hora d’afirmar que “estem passant d’un model en el qual el client es desplaçava des de la seva casa al centre comercial, a un model en el qual el producte es desplaça fins a la casa del client”. Per aquest motiu, segons Damià Calvet, s’ha d’afrontar la distribució urbana de mercaderies des de tots els sectors i ha ressaltat la importància dels cims de la qualitat de l’aire, la segona de les quals va tenir lloc el dilluns passat, dia 25 de març. D’altra banda, també ha fet referència a la necessitat de desenvolupar el concepte smartcity i propulsar la digitalització de les infraestructures, així com la “necessària” transició energètica de la flota de vehicles, donant noves ajudes a la seva ambientalització. Actualment, Barcelona disposa d’uns 300 punts de càrrega elèctrica gratuïts.

“Passem d’un model en el qual el client es desplaça fins al centre comercial a un model en què el producte es desplaça fins a la seva casa”
Pere Torres Director general de ATM

LES EXPERIÈNCIES DE PARÍS I LONDRES
Per a revertir la situació, el director del Center for Innovation in Transport (Cenit) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), Sergi Saurí, ha explicat una sèrie de mesures que es troben recollides en el Llibre Bblanc i s’engloben en els àmbits de l’estratègia logística, com l’establiment de punts de recollida; mesures reguladores, com les limitacions d’accés a les ciutats; models de negoci, com el car sharing; i models de transport, com els vehicles ecològics. Saurí ha afirmat que “hi ha molts sectors implicats amb interesos diferents” i que això pot provocar que els resultats siguin “contraproduents”.

Durant la presentació del documentat elaborat per Cenit, s’han plantejat diverses iniciatives per a assegurar aquesta eficiència de la logística, reduir la ‘logística absurda’ i les externalitats negatives. Entre altres, s’ha presentat el projecte Chapelle Internationale de París, una plataforma logística multimodal amb la qual s’han evitat 44.000 camions en la capital francesa, segons ha explicat el director de Transport i Logística de Greenflex, David Gau. Respecte a aquesta iniciativa de París, el director de l’àrea de Mobilitat i Transport de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha afirmat que s’està estudiant per a la seva implantació a Barcelona. Per part seva, el director general de l’Autoritat del Transport Metropolità de Barcelona (ATM) ha anunciat que estan en contacte amb l’organisme Transport for London per a transformar la distribució urbana de mercaderies “reduint la sinistralitat i la contaminació atmosfèrica” de la capital catalana.