15 de junio de 2021 | Actualizado 19:08
President de FGC

“Analitzem projectes per oferir alternatives ferroviàries al comerç electronic”

Ricard Font, president de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya | E.M.

Perfil

Ricard Font
Ricard Font
Advocat de formació, va començar la seva carrera en l’àmbit públic el 1998, en el departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, avui reconvertit en la conselleria de Territori i Sostenibilitat. A més d’exercir l’advocacia, destaca en la seva trajectòria professional l’etapa de director general de Transports i Mobilitat de Catalunya entre el 2011 i el 2013. El mes de maig d’aquest any, Ricard Font és designat secretari d’Infraestructures i Mobilitat de Territori i Sostenibilitat fins al juliol del 2018. En aquesta data, es va incorporar a la presidència de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC).

L’operador ferroviari públic Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) és eminentment un actor de transport públic de passatgers. No obstant això, també duu a terme un rol clau a Catalunya amb les seves activitats en l’àmbit de la innovació ferroviària, l’assessoria internacional o el transport de mercaderies. En aquest darrer àmbit, el seu president, Ricard Font, avança que les adjudicacions dels contractes del nou material rodant per a mercaderies, que sumen més de 43 milions d’euros, es troben a l’última fase. A més, Ricard Font repassa en aquesta entrevista els projectes de futur per a què FGC es converteixi també en un actor actiu en la distribució urbana de mercaderies per reduir la congestió i les emissions contaminants.

Com estan evolucionant en aquests moments els tràfics de mercaderies de Ferrocarrils de la Generalitat?

Estem més o menys al nivell de l’any passat. En tot cas, serà determinant l’últim trimestre de l’any. Si va molt bé, llavors creixerem una mica més. Si pel motiu que sigui baixa la producció, repetirem més o menys els mateixos números de l’any anterior. La nostra filosofia en mercaderies és que no costi diners als ciutadans i que pugui ser útil per a les empreses a les quals donem serveis.

En una etapa de creixement exponencial de distribució urbana de mercaderies pel comerç electrònic, quin paper pot desenvolupar FGC?

Algunes previsions apunten a un creixement del 50% de l’e-commerce en els propers anys. En aquest context, l’Autoritat del Transport Metropolità de Barcelona està liderant un projecte sobre el tema. Nosaltres tenim dos grans àmbits de treball per analitzar amb l’objectiu d’oferir alternatives al comerç electrònic. En primer lloc, relacionat amb les estacions. La distribució de mercaderies forma part del nou model d’estacions que estem ideant i promocionant. L’objectiu és que es converteixin en nodes amb tot tipus d’ofertes de mobilitat per moure’t per la ciutat, des d’un cotxe o una moto elèctrica a un car sharing, un patinet o una bicicleta, o el que sigui. Però, a més, apostem per unes estacions amb sistemes que permetin deixar o recollir el que compris per comerç electrònic.

La distribució de mercaderies forma part del nou model d’estacions que estem ideant”

El segon lloc, és recuperar una iniciativa que, en realitat, és vintage. La nostra xarxa ferroviària s’articula a través d’un corredor de mobilitat principal que és la B-30. Al voltant de la B-30, que és per on circula la gran distribució, FGC compta amb els serveis del Llobregat i del Vallès. L’entorn de Martorell i el de Sant Cugat i Rubí podrien ser punts de trencament o d’intercanvi modal. És a dir, podríem estar carregant mercaderia, i des d’ells entrar fins a les estacions on podríem deixar en alguns casos el comerç electrònic i fins i tot podríem entrar en tren fins a les estacions finals. Per tant, ens estalviaríem que la gran distribució entrés en el centre de la ciutat amb tot el que significa d’estalvi de furgonetes. A partir d’aquestes estacions, les mercaderies podrien fer l’última milla a través de vehicles elèctrics i sostenibles.

Quins elements es necessiten per a què aquestes iniciatives prosperin i es duguin a terme?

En la línia del Vallès, com a mínim, hem de doblar la capacitat actual. Amb el model que tenim en aquests moments d’explotació, previst per al 2021, amb trens cada cinc minuts des de Sabadell i Terrassa i cada dos minuts des de Sant Cugat, és molt difícil fer-ho. Per això, ens ho plategem per a una etapa posterior. Haurà qui plantegi l’ús nocturn de la nostra xarxa per no haver d’esperar a duplicar la capacitat de la línia, però és impossible en el cas de distribució de productes lligats al comerç electrònic. A més, FGC aprofita la franja nocturna sense operacions per fer tasques de manteniment que fàcilment poden allargar-se quatre o cinc hores.

FGC aprofita la franja nocturna sense operacions per fer tasques de manteniment”

Seria trens de mercaderies o de passatgers amb una part dedicada a mercaderies?

Aquí torna a semblar l’obstacle de la capacitat. La nostra prioritat és el transport públic dels ciutadans, que és per el que ens paguen. Avui en dia, hipotecar espai de tren per portar mercaderia no sembla una opció alineada amb la nostra vocació. En el Baix Llobregat, ens passa el mateix amb la capacitat. Necessitem ampliar fins a Gràcia, perquè això ens permetrà redimensionar Plaça Espanya i ajudaria a desenvolupar algun moll de càrrega on poder acabar i un punt des del qual treure la mercaderia. Tot i això, també és una línia en la qual la nostra previsió i prioritat és duplicar la seva capacitat de passatgers.

Tot dependrà de la velocitat i del volum del comerç electrònic en els propers anys

Exactament, hem de constatar si el creixement del comerç electrònic és tan gran. Si la distribució urbana realment té un factor de congestió i, tercera cosa, que no ens estem referint a moure mercaderies de forma clàssica, com ho fem amb les potasses o els cotxes, sinó que és un altre model molt diferent. Som una empresa pública, de servei públic, que hem d’analitzar com atendre els interessos generals dels ciutadans. Quan transportem potasses o els cotxes i components de Seat, pensant en empreses del teixit econòmic de Catalunya, no pensem en el negoci, perquè amb aquests serveis no guanyem diners. Això sí, tampoc els hi costa diners als ciutadans. En el cas d’iniciatives per a la distribució urbana de l’e-commerce, continuarem amb aquesta funció pública de veure com poder ser un instrument per evitar la congestió i la contaminació a les ciutats.

Seat sempre ens ha expressat la seva convicció d’incrementar els seus actuals serveis ferroviaris”

Pot afectar als serveis de mercaderies per a Seat (Cargometro i Autometro) l’arribada de l’ample internacional a la fàbrica de Martorell?

No. I repeteixo que, amb Autometro i Cargometro, fem una funció pública de donar suport i cooperar amb una empresa que està treballant a Catalunya i que és fonamental també per a la seva estructura econòmica. No només de Seat, sinó de totes les empreses complementàries del sector de l’automoció. La nostra funció és aquesta. No fem això ni per guanyar diners ni per fer la competència. Si un privat algun dia pot fer-ho millor, millor. La nostra obligació és que si ho fem, els números han de quadrar i han de ser justos. En principi, avui per avui, no tenim cap informació sobre canvis al respecte d’aquests serveis. De fet, tot el contrari, sempre que hem parlat amb Seat ens han expressat la seva convicció d’incrementar serveis perquè tenen previst créixer.

Per què l’aposta per internacionalitzar i assessorar en l’exterior?

La nostra internacionalització i assessorament exterior té com a un dels seus grans objectius, a més d’aportar el nostre coneixement, acompanyar a empreses catalanes per a què puguin tenir oportunitats de negoci en aquells països. No serem operadors en altres països ni volem presentar-nos a concursos d’operadors. Però sí que si podem ajudar amb el nostre coneixement i activar empreses catalanes per a què puguin optar a certs mercats exteriors. D’una manera transparent i traçable, volem donar suport i col·laborar per a què empreses catalanes o que tenen la seu a Catalunya, que ja treballen per a nosaltres i que ho fan bé i amb criteris de qualitat, puguin anar a aquests països a tenir una oportunitat de negoci.

També existeix una segona derivada en la nostra estratègia per internacionalitzar-nos. És la més interessant i és que podem encapçalar i liderar projectes d’investigació en innovació ferroviària i de mobilitat. En aquests moments, participem en uns 14 o 15 projectes d’innovació en els que, o bé liderem o bé som socis. Aquestes iniciatives ens permeten formar part i conèixer projectes innovadors que ens serveixen per aplicar a Catalunya. Per citar un exemple, estem treballant en un projecte clau que és el tema del 5G en els túnels. Ho estem pilotant nosaltres en col·laboració amb altres empreses i es provarà a Barcelona, entre Plaça Espanya i Fira de Barcelona. Al final, és o  donar suport a empreses a l’exterior o fer innovació internacional aquí que després puguem aplicar nosaltres.