24 de septiembre de 2020 | Actualizado 17:39
Eduard Rodés
Eduard Rodés Director de l'Escola Europea – Intermodal Transport

“Potser es produeix un ‘moment mediterrani’ pel major atractiu de les solucions de proximitat”

Perfil

Eduard Rodés
Eduard Rodés
Porta més de 20 anys vinculat al mar. Actualment, és el director de l’Escola Europea – Intermodal Transport, centre de formació professional i capacitació en l’àmbit marítim i intermodal. En les seves aules, transmet, des de fa més d’una dècada, l’experiència que ha adquirit en la seva trajectòria professional, per exemple, com a director de Desenvolupament de Negoci en el port de Barcelona durant nou anys.

L’Escola Europea – Intermodal Transport ha adaptat els seus protocols a l’actual conjuntura de pandèmia. El centre formatiu utilitza les aules al 50% de la seva capacitat per mantenir les distàncies de seguretat entre els estudiants i ha posat a la seva disposició elements com gels hidroalcohòlics o mascaretes. Així mateix, pròximament inclourà part del seu contingut teòric en plataformes telemàtiques per impulsar la formació híbrida. El director de l’Escola Europea, Eduard Rodés, aprofundeix sobre les mesures que el centre formatiu està prenent i sobre la seva perspectiva de l’actual situació en l’àmbit marítim i intermodal.

Donada l’actual conjuntura de pandèmia, quan preveu iniciar els cursos online?
És possible que abans de l’estiu es pugui fer ja alguna classe i el setembre segur que formarà part de la metodologia, ens anem adaptant a les circumstàncies. Però no preveiem fer cap tipus de formació online self-service, és a dir, no empaquetarem continguts per a què la gent se’ls descarregui. Tot i que la idea és que quedin gravades per tal que, si un alumne concret no hi ha pogut assistir, la pugui recuperar. No obstant això, no està previst que cap curs sigui totalment online.

No es preveu fer formacions online self-service en els cursos de l’Escola Europea”

Propiciarà el coronavirus un augment del short sea shipping?
Sembla que és una de les opcions que té més possibilitats de sortir afavorida d’aquesta crisi, dins del que és la baixada general dels tràfics que la indústria experimenta. És previsible que es produeixi un ‘moment mediterrani’ en el qual les solucions de proximitat guanyin atractiu en relació a les que vinguin de llocs més distants. En aquest sentit, el transport marítim de curta distància té opció a desenvolupar-se més en els propers anys.

Com pot afectar una aproximació de la producció als centres de consum?
Les configuracions s’hauran de fer amb elements de competitivitat pel que fa als costos. L’equació final que permet fabricar a la Xina o un lloc llunyà és que la diferència del cost de fabricar allà més el cost del transport és suficientment inferior al que costaria produir-ho aquí. No obstant això, hi ha elements que hi poden influir. Per exemple, avenços tecnològics com la impressió 3D o la configuració d’un mercat en el qual la diferència del cost de mà d’obra i de transport puguin ser inferiors.

La capital del món més propera a Barcelona és Alger, és més a prop que Madrid”

S’apostarà per la recerca de nous mercats de proximitat?
Sí, les relacions de la conca mediterrània es tornaran més atractives. Tot el que és la ribera sud del Mediterrani i la seva relació amb la ribera nord configura un espai que probablement interessa desenvolupar, perquè és proper. El primer que s’ha d’entendre és que la capital del món més propera a Barcelona és Alger, i és més a prop que Madrid. Això també forma part de l’equació. Des del punt de vista de desenvolupament en el mig i llarg termini, s’intenta que aquesta proximitat sigui entre els pobles del Mediterrani i es pugui produir una cooperació que doni més estabilitat, competitivitat i recorregut a tota aquesta zona.

Creu que es produiran fusions navilieres en l’àmbit del short sea?
No tinc informació suficient per fer una predicció, però sé què ha passat i el que està passant amb les companyies portacontenidors, on les embarcacions són cada cop més grans. S’agrega més càrrega i les possibilitats de diferents destinacions canvien, sorgeixen necessitats de sumar esforços i grans aliances. A partir d’allà, es creen nous escenaris. Està clar que per guanyar competitivitat és necessari que hi hagi unes freqüències, una quantitat i, sobretot, qualitat en els serveis. En la mesura en què les fusions entre navilieres ho permetin, es farà. A més, en analitzar les tendències d’Espanya i Itàlia, existeix una certa propensió a què les companyies es fusionin.

Existeix una certa tendència a què les navilieres del short sea a Espanya i Itàlia es fusionin”

Com impactarà la pandèmia en el sector intermodal?
No té una afectació directa, però de forma indirecta es produirà un canvi de sensibilitat i de priorització dels aspectes mediambientals. En general, un dels elements emergents es vincula a la sostenibilitat i, per a ella, la intermodalitat és important. L’efecte de mentalització que es produeix per l’efecte Covid-19 afavorirà que el desenvolupament de la intermodalitat s’acceleri, que es pugui anar més ràpid del que s’anava fins fa poc. En el curt termini, s’ha fet el que s’havia de fer. Tot i que utilitzar avions de càrrega des de la Xina no és la millor forma de portar mascaretes ni la més ecològica, la situació ho requeria. Però, a partir de què aquesta realitat s’estabilitzi, tornarà la reflexió sobre quina és la fórmula menys contaminant, més sostenible i més lògica de fer les operacions.

Considera que l’Admnistració Pública ha de reforçar ajudes específiques a aquesta activitat després de la pandèmia?
S’haurà de buscar mesures, perquè és un element principal dins del manteniment de l’activitat ordinària de les empreses. Durant la crisi, el transport ha reaccionat d’una forma molt positiva, tot i què com en moltíssims altres sectors, es donaran problemes per la situació que ha succeït. El Govern haurà d’ajudar aquest segment, com tants altres, perquè es produiran desajustos per un tema sobrevingut i inesperat. És molt difícil que les companyies normals puguin aconseguir suportar-ho sense cap tipus d’ajuda. En bastants països, incloent-hi Espanya, s’estan prenent algunes mesures i a l’àmbit europeu sembla que s’han posat les piles, ja que aniran arribant ajudes per a què les empreses puguin sobreviure i seguir funcionant.