30 de marzo de 2023 | Actualizado 18:04
E.M.

El port de Barcelona emplaça a desenvolupar amb urgència els nous accessos i terminals

La presidenta del port de Barcelona, Mercè Conesa, ha insistit a crear una oficina tècnica per a accelerar les millores d'accessibilitat

La signatura d’un nou protocol per al desenvolupament dels accessos terrestres al port de Barcelona pel Sud s’ha dilatat durant anys. No obstant això, una vegada subscrit per part de les administracions implicades (Generalitat de Catalunya, Ministeri de Transportes, Autoritat Portuària de Barcelona, Adif, Puertos del Estado i FGC), ara es tracta de treballar “en els estudis previs i el projecte bàsic necessari per al seu desenvolupament”, han assenyalat des del port català. En aquest sentit, la seva presidenta, Mercè Conesa, ha aprofitat la seva intervenció en l’acte públic de signatura del conveni per a recordar la necessitat d’accelerar els processos. Per això, ha insistit a demandar la creació d’una oficina tècnica. “Demanem participar en la coordinació de l’obra per la seva gran complexitat i perquè ningú coneix el nostre territori portuari millor que els nostres equips”, ha manifestat Conesa.

Per part seva, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha recordat davant el ministre de Transportes, José Luis Ábalos, que “aquest no és el primer acord per als accessos viaris i ferroviaris al port de Barcelona, però ens exigeixen i exigim que sigui el definitiu”. Damià Calvet ha lamentat el temps transcorregut per a aconseguir la signatura d’aquest protocol, perquè “la millora de la connectivitat del port de Barcelona és imprescindible per a oferir més i millors serveis des de la gran infraestructura econòmica de Catalunya”. De fet, segons ha explicat la presidenta de l’autoritat portuària, es duplicarà la capacitat ferroviària una vegada finalitzats els nous accessos.

COM S’HA ARRIBAT FINS A AQUEST NOU PROTOCOL?
El document signat avui, 7 d’octubre, contempla com a solució constructiva l’establerta en l’estudi informatiu aprovat el 22 d’octubre de 2007. No obstant això, aquest protocol substitueix al signat el 4 de setembre de 2013, que establia una solució diferent. A diferència del subscrit fa set anys, ara també s’han incorporat qüestions com les terminals intermodals.

En la seva intervenció, el ministre de Transportes, Movilidad y Agenda Urbana, José Luis Ábalos, ha reconegut que amb aquest acord “desbloquegem la situació” per a “potenciar la capacitat de creixement del port de Barcelona” i establir un dels puntals del Corredor Mediterrani. “Avui hem fet un pas més per a desenvolupar aquest eix ferroviari”, però s’ha de “completar el corredor amb celeritat i ambició”, ha advertit el conseller Damià Calvet.

Els estudis i projectes que s’elaboraran a partir d’ara per al desenvolupament dels nous accessos al port de Barcelona recolliran tres grans actuacions, segons han explicat des de la Generalitat, la pròpia autoritat portuària i el ministeri de Transports:

1.

Accés ferroviari exclusiu del port, consistent en un tram de via doble d’ample mixt (ibèric i estàndard), que comença des d’una bifurcació de l’actual Red ferroviaria de interés general (RFIG) al Sud del nus de Bellvitge, fins al punt d’inici de la platja de vies de recepció i expedició de Nou Llobregat, infraestructura aquesta última desenvolupada al marge del protocol per part de l’autoritat portuària. Aquest accés inclou les instal·lacions d’electrificació, controli senyalització d’aquest tram.

2.

Ramal de connexió del nou accés ferroviari amb Can Tunis Oest en ample mixt (ibèric i estàndard) i adaptació de vies d’aquesta terminal a l’ample de via estàndard. Aquesta actuació inclou les corresponents instal·lacions d’electrificació, control i senyalització. L’adaptació de les vies d’aquesta terminal suposarà la possibilitat de circulacions també en ample estàndard entre els actuals accessos Sud (per carrer 4) i Nord a través de la citada terminal.

3.

Accés per carretera des del cinturó del litoral (B-10), a uns 800 metres de l’enllaç de Cornellà fins al nus distribuïdor de l’enllaç d’entrada al port, conegut com a nus Nord. També s’analitzarà la compatibilitat d’aquest accés amb un enllaç en la zona intermèdia de l’antic tram final del riu Llobregat, destinat a atendre el trànsit de vehicles pesats amb origen o destinació en el complex logístic-portuari adjacent, avui en fase avançada de maduració.

LA PLANIFICACIÓ DE LES TERMINALS INTERMODALS A BARCELONA
A més d'aquestes actuacions en els accessos, "es realitzaran els estudis precisos per a poder subscriure els convenis necessaris per a la planificació i gestió de les terminals ferroviàries del node logístic de Barcelona, que són aquelles d'interès general, tant en funcionament com previstes, de caràcter intermodal i de prestació de serveis d'autopista ferroviària, enquadrades en l'àrea metropolitana de Barcelona i també al Vallès", han assenyalat des del ministeri de Transportes. Referent a això, "s'inclourà tant la definició d'infraestructures viàries i ferroviàries, com el model de participació i gestió per Adif, l'Autoritat Portuària de Barcelona i la Generalitat de Catalunya a la Terminal Intermodal i Logística del Vallès (La Llagosta), la Terminal Intermodal i Logística del Prat (Can Tunis i ZAL Prat) i la terminal dedicada a serveis d'autopista ferroviària.

1.

TERMINAL DE LA LLAGOSTA. Es preveu una nova terminal en les instal·lacions actuals d'Adif i inclou el trasllat de la terminal de Granollers, amb un model de gestió amb participació del port de Barcelona i la Generalitat.

2.

TERMINALS DE CAN TUNIS Y ZAL PRAT. Es planteja que la terminal de Morrot es traslladi a la de Can Tunis o a l'antiga llera del riu amb gestió de la nova terminal intermodal per part d'Adif o amb cogestió d'Adif i port de Barcelona. També es proposa l'adequació de vies de la terminal de Can Tunis a l'ample estàndard.

3.

TERMINAL DE AUTOPISTA FERROVIÀRIA. Es contempla el desenvolupament d'una instal·lació per al transport combinat no acompanyat, amb una inversió prevista de 36 milions d'euros, de la mà de VIIA i amb presència en la gestió d'Adif, l'autoritat portuària i la Generalitat de Catalunya, a través de l'empresa Cimalsa, dependent de Territori i Sostenibilitat.

DESBLOQUEIG IMMINENT AlS APARTADORS DE 750 METRES AMB SARAGOSSA
La presidenta del port de Barcelona també s'ha referit després de la signatura del protocol per als nous accessos a la necessitat de desbloquejar també els apartadors de 750 metres amb Saragossa. En aquest sentit, ha xifrat en 30 serveis ferroviaris setmanals actuals des del port amb la capital aragonesa, uns tràfics que podrien guanyar en eficiència en disposar d'infraestructures que permetin trens més llargs. Segons ha explicat el president de Puertos del Estado, Francisco Toledo, durant la seva participació en un acte dels fabricants d'automòbils (Anfac), està previst signar en les pròximes setmanes un conveni per a la millora de la línia ferroviària entre Saragossa i Barcelona entre Adif, Puertos del Estado i l'Autoritat Portuària de Barcelona. Aquesta actuació consistirà en l'adaptació d'apartadors per a permetre la circulació de trens de 750 metres per la línia i estarà cofinançada pel Fondo de Accesibilidad Terrestre Portuaria amb 30 milions d'euros.