23 de noviembre de 2020 | Actualizado 18:29
Mercè Conesa en la inauguració de la present edició de Smart Ports: Piers of the Future | Autoritat Portuària de Barcelona

Els smart ports confien en crear valor a través de nous models de negoci

Els recintes portuaris viren la seva estratègia per dotar de valor afegit els seus serveis més enllà d’augmentar volums de mercaderies

L’última gran innovació que el sector marítim ha liderat ha estat la introducció del contenidor fa ja mig segle. Amb aquesta provocativa afirmació en mig de la voràgine de digitalització i noves tecnologies que el sector marítim impulsa, el director general de la International Association of Ports and Harbors (IAPH), Patrick Verhoeven, ha criticat que “el nostre negoci està molt basat en els volums i expressem els nostres resultats en caixes, quan potser hauríem de mirar cap a altres formes de crear valor”.

Precisament, aquest és un dels objectius dels ports participants en el Smart Ports: Piers of the Future, un esdeveniment que avui, 17 de novembre, ha inaugurat la seva segona edició. La presidenta de l’Autoritat Portuària de Barcelona, Mercè Conesa, ha recordat que, mitjançant aquesta col·laboració entre alguns dels principals líders portuaris mundials, “volem crear un millor futur per a les ciutats i els seus ciutadans, mitjançant la promoció de la innovació social, l’establiment de la col·laboracions i la identificació d’oportunitats de negoci”.

“Hem de buscar models de negoci que s’allunyin d’aquells orientats als volums”
Patrick Verhoeven Director general de IAPH

Verhoeven ha posat l’exemple de Barcelona, que “busca diferents models de negoci que s’allunyin d’aquells clàssics orientats als volums”. L’analista de Ports i Terminals de la consultora Drewry, Eleanor Hadland, ha constatat que, des de la crisi financera del 2008-2009, s’ha produït un alentiment dels volums globals canalitzats pels ports i ha calculat que, en el present exercici, aquests cauran el 3,3% respecte al 2019, fins a arribar als 775 milions de contenidors (teus). “Aquest any passarà a al història com bàsicament un any de creixement perdut”, ha manifestat.

El director d’Estratègia de l’Autoritat Portuària de Barcelona, Jordi Torrent, considera que les tendències del mercat marítim-portuari diferiran segons el seu àmbit d’actuació. Els volums de mercaderies en el port de Barcelona és, de fet, un dels que ha qualificat com “més difícils de predir”. No obstant això, ha assenyalat que alguns dels models de negoci que experimentaran un major desenvolupament seran aquells relacionats amb l’economia circular, la impressió 3D o els serveis digitals. Pel que fa a l’augment de volums, i coincidint amb la resta de panelistes de l’esdeveniment, ha afirmat que “no veurem grans increments en els propers anys”.

“La innovació és prioritària per al nostre principal repte: generar riquesa en la comunitat”
Mercè Conesa Presidenta del port de Barcelona

En aprofundir en les dades proporcionades pel port català, els sectors que potencialment creixeran més en els propers anys seran la industria agroalimentària, la mobilitat elèctrica, el desenvolupament de productes químics més nets, equipament associat a les energies renovables i l’ecommerce. De fet, aquest darrer impulsarà la pata logística del port de Barcelona, segons Torrent, amb el desenvolupament de noves activitats que requeriran de grans magatzems amb més de 40 metres d’altura, donada l’alta demanda per a l’establiment de centres de distribució a prop de les ciutats. A l’altre constat de la balança, es trobarà, en el cas de l’enclavament portuari català, els hidrocarburs i l’automoció, que previsiblement seran els més afectats a la baixa en el mig termini. Pel que fa a l’activitat creuerística i de ferries, un àmbit tradicionalment clau per a l’economia de Barcelona vinculada al turisme, el port preveu tornar a les xifres del 2019 en dos o tres anys.

“No pots entendre la història d’una ciutat sense la història del seu port, van de la mà”, ha destacat, per altra banda, el subdirector general d’Estratègia i Comercial del port de Barcelona, i president de la IAPH, Santiago Garcia-Milà. Una estreta relació que, segons el directiu, s’haurà de mantenir per afrontar els reptes dels propers anys. “La nostra missió és crear valor afegit i prosperitat en la nostra àrea d’influència de forma sostenible”. A això, Conesa ha afegit que “per a nosaltres, la innovació és una prioritat per avançar i assolir el nostre principal repte: generar riquesa per a la comunitat”.

“El capital humà és molt important per evitar que la oferta portuària sigui vista com a commodity”
Jordi Torrent Director d’Estratègia de l’Autoritat Portuària de Barcelona

“La continuïtat dels negocis més enllà dels riscos operacionals habituals hauran de ser un prioritat”, ha afirmat, al seu torn, el director general de l’IAPH. A més, ha assenyalat una altra debilitat actual dels ports: “El nivell de digitalització és bastant pobre, amb alguns que encara no ofereixen els serveis digitals bàsics”. En aquest sentit, ha recalcat que “la multitud de stakeholders involucrats en els processos és una barrera per a la digitalització, no tant el finançament o la tecnologia”.

No obstant això, Barcelona implementa actualment diferents projectes d’innovació que van un pas més enllà de la digitalització per explotar les potencialitats de les noves tecnologies. “Si combinem el desenvolupament d’intel·ligència artificial i machine learning amb reconeixement facial i visió artificial, les possibilitats es multipliquen”, ha valorat el cap de Projectes Estratègics i Innovació del port, Carles Rúa. “De fet, l’habilitat dels sistemes actuals d’interpretar i reconèixer imatges i aprendre d’elles ens mouran cap a nous models de decisió i, en el futur, a automatitzar els processos de decisió”. Davant d’aquest escenari, Torrent ha puntualitzat que, tot i això, “el capital humà segueix sent molt important per evitar que l’oferta portuària sigui vista com a una commodity”.

“Els projectes d’expansió ja no són urgents, l’enfocament canviarà cap a la millor de l’eficiència”
Eleanor Hadland Analista de Ports i Terminals de la consultora Drewry

Una altra de les tendències de futur apuntades, aquest cop per l’experta de Drewry, és que el coronavirus ha alentit lleugerament els projectes que ja estaven en marxa, però que “el major impacte està encara per veure en un període de dos a cinc anys”. En aquest sentit, Hadland ha destacat que, en el cas de les terminals, “els projectes d’expansió ja no són urgents ni prioritaris, de manera que l’enfocament canviarà cap a la millor de l’eficiència i l’actualització de les instal·lacions existents”. Així mateix, ha constatat una evolució més lenta en les inversions en capacitat de les terminals, tendència que ja es donava abans de la pandèmia.

En termes de sostenibilitat, Patrick Verhoeven (IAPH) ha subratllat la dificultat que suposarà assolir la reducció d’emissions proposada per l’Organització Marítima Internacional (IMO, per les seves sigles en anglès) de cara al 2050. “Si seguim igual que sempre, no assolirem la meta”, ha advertit. “L’escala d’inversió necessària per descarbonitzar el sector és de quasi un billió d’euros i el 85% d’aquestes inversions hauran de ser a la supply chain, no en els vaixells”. A aquest repte financer, així mateix, se li suma el fet de què “no tenim una idea clara de cóm ho aconseguirem”.