Les empreses catalanes es pugen al carro de l’ecommerce per a superar la pandèmia

Un total de 837 empreses catalanes es dediquen en l’actualitat al comerç electrònic. Es tracta d’una activitat que en 2019 va suposar el 1,5% del PIB català i va superar els 3.773 milions d’euros de facturació, segons l’últim estudi de l’agència pública Acció, dependent de la conselleria d’Empresa i Coneixement. Si ja en 2019 el comerç electrònic va generar 18.334 llocs de treball, després de la pandèmia aquestes xifres han tornat una vegada més a disparar-se. Per exemple, el 13% de les empreses catalanes ho han introduït entre juny i agost en els seus negocis i aproximadament una quarta part ho habilitarà de cara al Nadal.

Acció també ha recalcat que aquesta indústria impulsa hàbits com el social commerce, és a dir, utilitzar les xarxes socials com un canal més de venda o tecnologies com la realitat virtual o el big data, que permeten mimetitzar l'experiència d'una botiga física. A més, l'estudi ha posat en relleu les noves tendències del comerç online, entre les quals destaquen la robòtica i els drons per al repartiment de productes; la creació de nous espais de click and collect o la readaptació de petits comerços de proximitat per a incorporar-se a la distribució del canal online.

Entre les empreses especialistes en ecommerce, la majoria són joves (94%) i una gran part d'elles encara es troben en fase de startup (61%). No obstant això, els principals gegants del comerç electrònic a Catalunya són Amazon, Privalia i AliExpress. Així mateix, la majoria es categoritza com pure players (73%), és a dir, venedors que comercialitzen els seus productes sol a través de marketplaces o plataformes de compra online que venen la seva pròpia marca. Cal destacar que, entre aquests últims, la pràctica totalitat són pimes amb menys de deu anys de vida. Aquestes xifres justifiquen el total de 48 milions de transaccions del ecommerce que es van realitzar a Catalunya en l'últim any, amb un increment del 41% respecte a 2015.

D'altra banda, la seva expansió després de la pandèmia ha accelerat el desenvolupament dels lliuraments d'última milla. Per exemple, l'ús d'espais de magatzematge en centres urbans evita la circulació de vehicles pesants a la ciutat “amb una càrrega que només ocupa el 30% o 40% de la seva capacitat”, segons l'estudi. Així mateix, permet ser més eficients, optimitzar els costos i reduir els terminis d'entrega. Especialment, s'ha popularitzat l'ús de microhubs de distribució amb bicicleta o vehicles ecològics i l'Ajuntament de Barcelona preveu la instal·lació d'un en cada districte de la ciutat.

“També es valora la distribució amb bicicletes elèctriques i furgonetes de gas perquè els lliuraments siguin més eficients i sostenibles en àrees de difícil accés o amb restriccions horàries, com en el districte de Ciutat Vella”, han destacat des de la Generalitat. “I també es multipliquen les iniciatives privades amb nous operadors”, han afegit. Entre les noves maneres de gestionar la logística, destaquen els embalatges intel·ligents que poden controlar paràmetres com la temperatura, la pressió o la humitat; centres de consolidació; o les consignes intel·ligents.

Els embalatges i consignes intel·ligents o els centres de consolidació destaquen com a noves fórmules logístiques

UNA FINESTRA D'OPORTUNITAT AMB INTERNATIONAL eTRADE
El comerç electrònic ha obert en aquest sentit una finestra d'oportunitat per a impulsar la internacionalització de les empreses aprofitant els canals digitals. Referent a això, Acció ha anunciat la posada en marxa en 2021 del programa International eTrade, una iniciativa que busca fer costat a més de 2.000 empreses catalanes en les seves vendes de ecommerce en l'exterior. “Catalunya ha superat les diferents crisis de les últimes dècades obrint-se a l'exterior i internacionalitzant la seva economia”, ha destacat el conseller d'Empresa i Coneixement, Ramon Tremosa. “Les exportacions van aconseguir l'últim any gairebé els 75.000 milions d'euros, una xifra que equival al 30% del PIB de Catalunya”.

D'aquesta manera, el programa contempla un nou mapa de serveis en internacionalització online amb diverses fases d'actuació segons el cas. Aquestes van des de la sensibilització a través de seminaris físics i online per a aprendre a utilitzar les eines; formacions per a empreses en canals digitals; assessorament individual per al disseny, obtenció d'eines i implementació d'estratègies del ecommerce; i la implementació de l'estratègia amb l'ajuda de les oficines de Acció en el món. De fet, el 20% de les empreses de ecommerce a Catalunya són ja exportadores.

“Les exportacions van aconseguir l'últim any gairebé 75.000 milions d'euros, una xifra que equival al 30% del PIB català”
Ramon Tremosa Conseller d'Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya

De fet, les oficines de Acció als Estats Units i la Xina ja ofereixen des de novembre la possibilitat de validar en aquests mercats els projectes d'empreses catalanes interessades a vendre a través d'internet. En concret, als Estats Units es posa en contacte a les companyies amb els proveïdors de les diverses etapes del procés d'internacionalització, des de la logística al màrqueting i l'adaptació del producte al mercat, passant pels requisits legals. Per part seva, en el cas xinès, les oficines faran una anàlisi de les barreres d'aquest mercat “donada la seva complexitat” i comprovaran amb els marketplaces existents la viabilitat dels productes.

No obstant això, les oportunitats de negoci internacionals de ecommerce per a les empreses catalanes també passen per destins com Mèxic, Panamà, els Emirats Àrabs, el Japó o Taiwan, en l'àmbit transcontinental; i Alemanya, Àustria, França i Regne Unit en l'europeu. En l'altre costat de la moneda es troba la inversió estrangera directa (IED) del ecommerce a Catalunya, que constitueix el 1,6% del total de projectes, el 2,2% del capital i el 6,1% dels llocs de treball creats. Per part seva, el IED del ecommerce català va suposar, a nivell estatal, el 29,2% dels projectes, el 26,1% de la inversió en capital i el 33,4% dels llocs de treball. Aquestes dades posicionen a Catalunya com a tercera regió d'Europa occidental en nombre de projectes; així com la segona en termes de creació de treball i en capital.