23 de enero de 2021 | Actualizado 17:04
BRANDED CONTENT

“Som les primeres instal·lacions del Mediterrani creades per a megaiots”

Rubén Hernández
Director general de Marina Far Vilanova

“Som les primeres instal·lacions del Mediterrani creades per a megaiots”

Vilanova Grand Marina gestiona les instal·lacions creades per al sector del megaiot en el Port de Vilanova i la Geltrú. Ubicada a 45 kilòmetres del centre de Barcelona, la companyia es troba immersa en un procés d’ampliació de les seves instal·lacions, amb l’objectiu d’oferir una major capacitat per a la reparació i el manteniment d’aquestes embarcacions. Pel que fa a això, en l’actualitat la seva ocupació s’aproxima ja al 90%. D’aquesta forma, juntament amb el seu accionista principal anglès Pendennis, aspira a posicionar-se com a un dels destins tècnics i de manteniment predilecte dels vaixells d’alta gama en el Sud d’Europa.

Perfil
Rubén Hernández

Rubén Hernández ha estat molt involucrat en el desenvolupament de Vilanova Grand Marina, Barcelona des dels seus inicis – en la seva faceta d’Enginyer de Camins, Canals i Ports, va dirigir les fases de Projecte i Construcció del 2009-2011. Després d’un breu període gestionant altres negocis relacionats amb les infraestructures públiques, Rubén va tornar el 2017 a Vilanova Grand Marina amb el càrrec de Director General. En aquest període ha vist de primera mà el desenvolupament del Centre de Servei Tècnic Pendennis Vilanova, després de l’entrada de l’empresa anglesa en la societat. Amb un MBA en Finances i un Màster en Gestió d’Infraestructures Públiques, Rubén està altament qualificat per dirigir la gestió diària de les instal·lacions i liderar un equip entusiasta.

En què us diferencieu en el vostre nínxol de mercat?

En el sector dels megaiots, som les primeres instal·lacions del Mediterrani creades directament per al mercat de la gran eslora. Hi ha altres punts als què poden acudir aquesta tipologia de vaixells, però acostumen a ser emplaçaments que s’han anat reformant i això pot comportar dificultats. Per exemple, disposem de punts de connexió de mil ampers, un sistema elèctric que difícilment és fruit de la reconversió d’un moll construït fa anys. Les grans eslores necessiten fer moltes tasques de manteniment. Els nostres molls són de formigó i molt amples, característica que permet cobrir qualsevol necessitat tècnica, com el muntatge d’un petit taller de suport, la instal·lació d’un grup electrogen o l’activitat de grues de gran tonatge.

Disposem de connexió de mil ampers, quelcom que difícilment seria possible en instal·lacions construïdes fa anys”

Hi ha alguna altra característica que us distingeixi?

Som unes instal·lacions obertes que oferim serveis de reparació i manteniment o lloguer de superfície per a què el vaixell faci el manteniment amb els seus propis equips, si així ho desitja. En aquest sentit, som flexibles, els expliquem com es fan les tasques en la nostra empresa i comptem amb personal especialitzat per fer el control. Aquesta particularitat ha estat molt ben rebuda pel mercat.

I representa la vostra localització també un avantatge competitiu?

Efectivament, estem ubicats en un espai idoni per desenvolupar el nostre treball. Un port suficientment gran per albergar aquest tipus d’activitat en la part més allunyada de la façana marítima. Això suposa un avantatge competitiu pel que fa a altres ports que per la seva localització no permeten aquest tipus d’activitat. Per això també el nostre soci Pendennis es va fixar en nosaltres.

Som flexibles: oferim tant serveis de reparació i manteniment o lloguem la superfície per a què ho facin amb els seus equips”

Hi ha cap altre motiu pel qual la companyia anglesa va decidir apostar per Vilanova?

Pendennis té la seva base a Anglaterra, però no sempre als seus clients els encaixa desplaçar-se fins a Gran Bretanya per portar a terme segons quines tasques. Durant els darrers vuit anys han utilitzat un espai en unes instal·lacions de Palma de Mallorca per poder prestar-los servei i es van donar que necessitaven assentar-se aquí per desenvolupar tasques de suport tècnic i manteniment. Nosaltres els oferim les millors condicions per poder-ho fer.

Quin volum d’operativa aspireu a acollir en els propers anys?

És difícil de dir, perquè una cosa és la teoria o el que projectes, i altra, la realitat. Quan un vaixell entra en les nostres instal·lacions hauria de venir amb un programa tancat per a la seva estada aquí, però la realitat és que a vegades es queden més temps i aprofiten per fer més treballs, o es van abans, per simples canvis de plans. Per exemple, en la darrera temporada (en aquesta indústria, les temporades van del setembre al juny i les nostres instal·lacions sin buides a l’estiu) hem operat uns 30 vaixells amb la grua gran (620 tn) i uns 60 amb la petita (200 tn). Mantenir aquestes xifres ja estaria molt bé. Al final, el nostre objectiu és tenir les instal·lacions sempre plenes, i això equivaldria a disposar contínuament d’uns 50 vaixells en la marina i, potser, 6 grans i 10 petits en el varador. Tot i això, és molt difícil aconseguir aquest linealitat d’ocupació.

Hem tret uns 30 vaixells amb grua gran i uns 60 amb petita en la darrera temporada”

Comportarà aquest fet la generació de nous llocs de treball per a l’economia catalana?

En aquests darrers dos anys, hem contractat unes cinc persones de perfils administratius i de manteniment. Idíl·licament haurien d’entrar unes 30 o 40 més d’ofici per cobrir les necessitats dels vaixells. Però es tracta de perfils que costen de trobar, perquè és un sector molt específic i és primordial l’excel·lència professional, fet al qual se li afegeix l’idioma, que sempre és l’anglès. Això provoca que al final haguem d’acabar formant la plantilla nosaltres. Actualment, comptem amb unes 25 persones de l’àmbit local i 25 més que són angleses. Però en un període de cinc a vuit anys la idea és doblar la plantilla amb treballadors locals, segons es vagin formant.

Per tant, manca formació.

En general sí, tot i que a instàncies de Ports de la Generalitat, l’Institut Municipal d’Educació i Treball (IMET) de Vilanova va iniciar fa uns anys un formació en el municipi en reparació i manteniment de vaixells. La idea és que d’aquí provinguin els nostres futurs empleats (2 d’ells ja han començat amb nosaltres en programa de formació dual). Per altra banda, Pendennis és una empresa amb 30 anys d’història que en el seu dia es va trobar amb el mateix problema i va crear un programa de formació, que ha guanyat premis internacionals. La idea és fusionar els dos en algun moment i buscar l’intercanvi, però és quelcom que s’ha de fer amb el temps i de forma natural. Finalment, en reunions amb l’IMET ens han comentat que estan oberts a fer un postgrau en aquest àmbit. Anirem pas a pas.

Volem doblar la plantilla amb treballadors locals per deixar de necessitar el préstec anglès”

No obstant això, com us està afectant la pandèmia a l’empresa?

Hem tingut molta feina en l’àmbit burocràtic per saber com adaptar-nos, perquè som activitat industrial, però al final hem de donar servei a les embarcacions de gran eslora que acollim. A l’àmbit comercial, quan va impactar la pandèmia, teníem les instal·lacions bastant plenes i les embarcacions no es van poder marxar fins que la situació va començar a millorar. Això va provocar que, si un 15 de juny acostumem a tenir les instal·lacions buides, aquest cop els vaixells van estar uns 20 dies més i aquesta situació ens va afavorir. Per altra banda, el 15 de setembre hauríem de tenir les instal·lacions completes i aquest any no han vingut fins a l’octubre. La incertesa ho ha canviat tot. Avui en dia, estem molt bé d’ocupació, però preveiem que els vaixells facin un manteniment mínim. Al final, sempre tenen que ser a algun lloc del món, no poden romandre en alta mar. En aquest sentit, no som el sector més perjudicat per la Covid-19, però ens afecta.

OBRES EN LA MARINA FAR VILANOVA

Marina Far Vilanova disposa d’una concessió des del 2005 per part de Ports de la Generalitat per a la construcció i explotació de les seves actuals instal·lacions. El projecte global consistia en traslladar les embarcacions de nàutica popular al front portuari, alliberant així un espai d’aigua que permetia crear la marina de grans eslores. A la vegada, es traslladava l’antic varador ubicat en la façana marítima a un terreny adjacent a la marina que també havia de ser creat, en la zona del contradic, per poder dotar-lo de més activitat i guanyar en superfície. En una primera fase, es va construir tota la infraestructura (molls) i es va iniciar l’explotació de la part de la marina (2009), quedant el 2011 paralitzada per la crisi la part del varador sense haver pogut concloure. A data d’avui, amb una inversió que arriba als 40 milions d’euros, Marina Far Vilanova obre la porta a dur a terme nous projectes i noves inversions en el futur, com la construcció de tallers o algun edifici corporatiu. “El temps dirà quins projectes són viables, tant per l’operativa d’explotació, com per inversió requerida”, ha conclòs Rubén Hernández.