21 de abril de 2021 | Actualizado 15:22

La diversitat d’actors en l’última milla dificulta la implantació de solucions

Ciutats com Barcelona es troben en una cruïlla entre vells i nous reptes en la distribució urbana de mercaderies
Ajuntament de Barcelona

Grans ciutats com Barcelona es troben sumides en un profund debat sobre el futur de la distribució urbana de mercaderies (DUM). Als problemes tradicionals de l’última milla se li han sumat nous reptes amb la pandèmia, després de l’increment estructural del ecommerce, i no existeix una sola fórmula per a minimitzar els impactes de la logística. “És necessari definir una distribució de mercaderies basat en els conceptes de coordinació, centralització, consolidació i unificació”, ha valorat el director del Centre d’Innovació del Transport (Cenit), Sergi Saurí. “Cada stakeholder pot tenir diferents interessos i aquesta complexitat sol portar a la implementació de solucions parcials, subòptimes o fins i tot contraproduents”. Entre aquests actors, es troben les administracions públiques, els ciutadans, els operadors logístics i els cargadors.

Al tradicional desafiament d’optimitzar els enviaments per a ser més ràpids i factibles en un entorn marcat per la competència i l’atomització de les empreses, se li han sumat nous des de l’àmbit legal, digital, econòmic i sostenible. Per exemple, la prohibició d’entrada a Barcelona de les furgonetes més contaminants a partir del pròxim dijous, 1 d’abril, fet que ha provocat l’oposició dels transportistes. Segons les dades proporcionades per la Autoritat del Transport Metropolità de Barcelona (AMB) i recollits a través de l’aplicació SPRO, el 7,1% de vehicles de mercaderies manca de distintiu ambiental, unes xifres calculades a partir del total d’operacions registrades i sense comptar el centre de Barcelona. “Aquesta xifra ens tranquil·litza en una certa manera, perquè és similar a la que hi havia en el segment de vehicles particulars”, ha assenyalat el director de Serveis de Mobilitat Sostenible del AMB, Carles Conill, en el marc d’unes jornades organitzades per l’associació Pacte Industrial.

“La complexitat sol portar a la implementació de solucions parcials o contraproduents”
Sergi Saurí Director de Cenit

En relació a això, la gerent del Clúster Catalonia Logistics, Marta Losada, també ha abordat en l’esdeveniment el repte que suposa gestionar el B2B en l’actual context, un àmbit en el qual no són vàlides algunes solucions concebudes per al B2C com els microhubs urbans o l’ús de taquilles. “Es poden realitzar lliuraments en les hores barri, però no és factible en tots els casos”, ha detallat. “En els supermercats que disposen d’una zona per a mercaderies diferent, sí que se’ls pot donar accés, però una petita botiga de barri no pot donar les seves claus als transportistes”. Així mateix, ha assenyalat la importància de conèixer la disponibilitat de les zones de càrrega i descàrrega per avançat per a evitar congestions, un àmbit en el qual l’Administració Pública treballa mitjançant l’harmonització de les ordenances municipals.

EL DILEMA DE LA SOSTENIBILITAT DAVANT UN SECTOR EN ALÇA
D’altra banda, la AMB preveu invertir 1,2 milions d’euros anuals fins a 2023 per a ajudar a generar una flota més sostenible, una mesura que segons l’entitat ha reportat uns “bons resultats” en el segment de la ciclologística. No obstant això, Conill ha reconegut que els requisits per a accedir a aquestes ajudes han limitat l’accés de les empreses amb vehicles motoritzats. Entre altres, les condicions contemplaven que els rendiments d’activitat econòmica de l’empresa sol·licitant fossin inferiors a 30.000 euros anuals. “Volíem enfocar-nos en la part més perjudicada, però no hem tingut èxit amb les subvencions”, ha manifestat. Així mateix, Losada ha recalcat que “si es vol que les empreses facin un canvi de flotes, primer és necessari conèixer l’aposta global en el territori i dotar a la ciutat dels elements necessaris per al seu ús”.

“Si es vol que les empreses renovin flota, és necessari conèixer l’aposta global en el territori”
Marta Losada Gerent del Clúster Catalonia Logistics

“Expandir els serveis del ecommerce no està alineat amb el transport sostenible ni les polítiques de mobilitat”, ha valorat, al seu torn, Sergi Saurí. “Els operadors hauran de desenvolupar estratègies de lliurament basades en la digitalització i energies alternatives”. En aquest sentit, els experts participants en la jornada han subratllat la necessitat d’impulsar la col·laboració público-privada per a trobar solucions conjuntes als reptes de la DUM, així com la necessitat d’adaptar-se a les casuístiques de cada barri. “Els actors han de coordinar-se perquè, quan s’aposta per un canvi tecnològic, la resta també l’adopti”, ha afegit el director de Cenit.

Una de les iniciatives que també es desenvolupen en ciutats com Barcelona és l’establiment de microhubs urbans, una solució especialment indicada “per a zones amb carrers estrets o centres històrics”, tal com ha assenyalat Saurí. No obstant això, en altres ciutats a nivell mundial ja s’està testant l’ús de smart points configurat com una mena de microdepots i punts de recollida habilitats tant perquè els usuaris accedeixin directament com per a la seva càrrega en vehicles d’última milla més sostenibles. Segons la AMB, el transport de mercaderies ha passat del 12% en època precovid a més del 20% durant el confinament. Així mateix, el 20% dels vehicles que circulen per Barcelona són camions i furgonetes, responsables del 40% de les emissions contaminants.