17 de mayo de 2021 | Actualizado 18:44
Salvador Alemany (Saba), Mercè Conesa (Port de Barcelona), Ricard Font (FGC) i Maurici Lucena (Aena) durant la jornada | Port de Barcelona

FGC reivindica el seu rol clau per disminuir el tràfic rodat de mercaderies a Barcelona

Reduir en la ciutat el 25% dels vehicles pesats de pas suposaria generar un mínim de 50 trens diaris de 750 metres

El president de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), Ricard Font, ha accentuat la necessitat d’invertir per optimitzar la distribució ferroviària de mercaderies a Barcelona. Segons les dades de l’entitat pública, a més de la càrrega rodada que es mou dins de la ciutat, uns 24.000 camions diaris creuen la capital catalana. Per reduir el 25% el pas d’aquests vehicles pesats, Font ha calculat que s’hauria de generar un mínim de 50 trens diaris de 750 metres, mentre que ara operen nou trens al dia de 450 metres. “Necessitem una infraestructura d’autopista ferroviària per poder eliminar aquests camions”, ha manifestat.

En el marc d’unes jornades organitzades per Barcelona Tribuna, el president de FGC també ha recordat el creixement exponencial de l’ecommerce previst per als propers anys. Amb l’objectiu d’absorbir aquest previsible augment de volums, des de la companyia ferroviària catalana han proposat aprofitar la seva capacitat per fer arribar la mercaderia a la ciutat des del entorn metropolità. Per exemple, el president de FGC ha citat l’ús de les estacions per a la distribució del comerç electrònic o el desplaçament de la mercaderia en hores vall. “no podem desaprofitar aquesta crisi, hem de tenir ambició, ganes i no tenir mandra per prendre decisions”, ha afegit Font.

“Necessitem una infraestructura d’autopista ferroviària per poder eliminar el pas de camions”
Ricard Font President de FGC

El president de Saba Infraestructures i expresident d’Abertis entre el 2003 i el 2018, Salvador Alemany, ha comentat en la mateixa línia la necessitat d’optimitzar la distribució d’última milla. Per això, ha defensat l’ús de la logística nocturna per entrar des de les zones logístiques a l’entorn de les ciutats i transformar els pàrkings en hubs de distribució. “A partir d’aquí es podria fer una distribució regulada, ordenada i eficient, de forma que s’estableixin uns horaris i es desplaci amb mitjans sostenibles”, ha ressaltat. “Disposem de la millor xarxa d’aparcaments urbans del Mediterrani”.

Pel que fa a la vessant mediambiental del transport rodat, Alemany ha recalcat que “ningú és negacionista, però preocupa que a partir del concepte de què s’hagin de combatre les emissions, tot valgui”. En aquest sentit, ha defensat que “hem de combatre les emissions, però no podem confondre l’enemic: no és el cotxe, són les emissions, i bàsicament deriven de la congestió”. En relació amb això, el president de Saba ha manifestat que “no podem condicionar excessivament les infraestructures essencials”, per exemple, en limitar la capacitat d’absorció de mobilitat de la infraestructura amb el tancament per a la circulació de carrers.

“No podem condicionar excessivament les infraestructures essencials”
Salvador Alemany Prsident de Saba

Ricard Font ha valorat, així mateix, que “el canvi modal ha de ser d’oferta, no de restricció” i que “necessitem un diàleg entre tots els sistemes, però amb la inversió necessària”. Per reduir el 25% del milió de desplaçaments diaris que es produeixen amb l’entrada i sortida de vehicles a la ciutat, “hauríem de crear una oferta de 300.000 viatges al dia, el 40% més que la que donem FGC i Rodalies de forma conjunta”. Per això, Font ha exposat que “hem de ser conscients de la nostra responsabilitat ambiental i, en comptes de prohibir l’activitat, veure com la transformem per tal que sigui respectuosa amb el medi ambient”

En el marc de la trobada, Alemany també ha fet una valoració sobre la fi dels peatges i ha comentat que “ens trobem en una situació relativament absurda, perquè han caigut les concessions i no s’ha posat en marxa un sistema alternatiu amb un model harmònic d’Estat”. En concret, ha assenyalat que el model anterior es trobava “esgotat” i que “ens ha arribat el final de les grans concessions sense que el sistema hagi posat en marxa una via alternativa que complís amb el principi de qui usa paga, qui contamina, paga, que és la gran directiva europea”.

“El consens és imprescindible, la ciutat no pot donar l’esquena al port ni aquest a la ciutat”
Mercè Conesa Presidenta del port de Barcelona

Aquest principi de pagament per ús també ha estat reivindicat per la presidenta del port de Barcelona, Mercè Conesa, qui també ha recordat que “la nostra infraestructura és la més rentable pel que fa al seu balanç econòmic a nivell de Puertos del Estado i hauria de ser la que més rep per tenir a punt la seva infraestructura física i ferroviària”. Per altra banda, i amb la voluntat d’alinear-se de forma més profunda amb la ciutat, la presidenta ha defensat el diàleg amb l’Ajuntament de Barcelona en àmbits com el Port Vell. “El consens és imprescindible, la ciutat no pot donar l’esquena al port, i el port tampoc a la ciutat”, ha assegurat. “Hem de créixer de manera sostenible, transformant l’activitat en més neta”.

De fet, demà, 14 d’abril, l’autoritat portuària preveu signar amb l’Ajuntament de Barcelona una proposta per desenvolupar un ecosistema d’economia blava. No obstant això, pel que fa al projecte d’Hermitage, la presidenta ha informat que encara segueix en tràmit. “Abans de l’estiu, haurem pres una decisió, ja sigui per arribar a un punt d’entesa o per plantejar-nos més horitzons”. A més, sobre el futur dels creueristes, ha manifestat que “ara tenim l’oportunitat de gestionar millor la seva visita mitjançant aplicacions intel·ligents, visites concertades, grups bombolla i reduïts, per tal que la visita no sigui tan invasiva i sigui respectuosa amb la qualitat de vida dels ciutadans de Barcelona” i que “els operadors estan d’acord i disposats a reinventar aquesta experiència”.

EL FUTUR DE L’EXPANSIÓ AEROPORTUÀRIA DE BARCELONA
El president d’Aena, Maurici Lucena, també ha participat en la jornada i ha subratllat dos elements clau per redefinir el futur de l’aeroport de Barcelona-El Prat: una major connectivitat aèria internacional i una major sostenibilitat. “Combinar els dos elements és perfectament possible amb les tecnologies que es van desenvolupant”, ha manifestat. Pel que fa a això, el president d’Aena ha reiterat la seva voluntat de situar l’aeroport català com a un hub internacional amb destinacions de fora d’Europa, objectiu per al qual ha defensat el projecte de terminal satèl·lit del complex aeroportuari. “La proposta existeix, però ha de ser Catalunya qui decideixi si en els propers mesos l’encara”.

De no decidir-se la construcció de cara a l’estiu, Lucena ha assenyalat que “des de la perspectiva d’Aena, hauríem d’esperar com a mínim cinc anys més”. Aquest desenvolupament permetria, segons ha detallat, fer un ús més eficient de les pistes en canviar la seva configuració. Per altra banda, el directiu ha descartat l’opció de què aeroports com Reus, Girona o Sabadell complementin al de Barcelona: “No hi ha cap aeroport del món que sigui un hub utilitzant connexions amb altres aeroports”. A més, ha desmentit que es puguin eliminar vols de curt radi. “Legalment, les aerolínies són propietàries dels slots i les rutes que han utilitzat l’any anterior, no se les pot obligar a abandonar-les per crear nous espais perquè ens interessen nous hubs”.