El port de Barcelona avançarà a la següent fase dels accessos al juliol de 2022
Els accessos ferroportuaris de Barcelona canviaran de fase el juliol de 2022. Des de la signatura del protocol a l’octubre de l’any passat, l’Autoritat Portuària de Barcelona, Adif i la Generalitat han creat dos grups de treball especialitzats en el desenvolupament d’aquests accessos i de la terminal ferroviària vinculada, respectivament. D’aquesta manera, en un any, el port disposarà del projecte que, posteriorment, es derivarà en subprojectes constructius que permetran iniciar de manera efectiva les obres. La iniciativa comptarà amb fons de l’Estat, FGC, europeus i del propi port, amb unes inversions que ascendiran a 400 milions d’euros per als accessos viaris i ferroviaris i als 200 milions per a la terminal.
“Ja s’han avançat alguns d’aquests 200 milions, perquè hi ha una part de la terminal ferroviària que es va incloure en el projecte de Hutchison Ports BEST”, ha explicat el president del port de Barcelona, Damià Calvet. Així mateix, també ha detallat que “estem treballant amb l’assignació de fons europeus, uns 44 milions, per a fer el que anomenem ‘el nou Llobregat’, totes les actuacions que complementen a la gran terminal que se situarà sobre l’antiga llera del riu”. En relació a això, ha valorat com a “clau” la inclusió de la terminal ferroviària en el projecte, a diferència del que s’havia plantejat en altres moments.
“El full de ruta és l’adequat, però el que no podem fer és entretenir-nos”
Damià Calvet President del port de Barcelona
En el marc d’un acte organitzat pel Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya, Calvet també ha recalcat la importància d’altres projectes més enllà del Corredor Mediterrani, com és el cas del corredor Barcelona-Madrid. En aquest àmbit, es preveu una inversió de 30 milions en el tram Reus-Zaragoza per a disposar d’apartadors de 750 metres, que podran provenir tant de fons europeus com del port. La quota ferroviària del complex portuari català se situa en l’actualitat en aproximadament el 17%, amb una mitjana de 100.000 circulacions anuals per a contenidors, vehicles i granels. “Queden infraestructures que ens permetin fer el salt d’escala”, ha reconegut. “El full de ruta és l’adequat, però el que no podem fer és entretenir-nos”.
En relació a això, la presidenta d’FGC, Marta Subirà, ha valorat que “en un moment en el qual tornem a situar en l’agenda política i econòmica la captació i retenció d’indústria, disposar d’un clúster ferroviari potent ha de ser una de les nostres principals prioritats”. A més, ha recalcat que “ens falten vies i trens, no ens sobra cap de les infraestructures ferroviàries que tenim, perquè les estem portant al límit de la seva capacitat”. Per això, ha reclamat “situar el tren com a principal prioritat inversora de les administracions”.
LA DOBLE TRACCIÓ I EL PEATGE DEL TÚNEL FRENEN L’AMPLE UIC AMB EUROPA
En referència als més de deu anys d’operativa de la línia ferroviària en ample internacional entre Barcelona i la frontera francesa, el president del port de Barcelona ha reconegut que “no ha complert amb les expectatives que ens havíem marcat ni des del punt de vista de passatgers ni de mercaderies”. En aquest últim punt, ha destacat alguns dèficits com els costos d’operativa, que ha qualificat com a “altíssims” per la doble tracció necessària en alguns trams de la via a causa dels pendents. També s’ha referit al cost del peatge del túnel de LFP Perthus, d’uns 800 euros per servei, que “pot ser un fre per a la seva utilització i, per tant, per a la seva competitivitat”.
