4 de diciembre de 2021 | Actualizado 17:39

El port de Barcelona projecta una nova terminal per a unir autopista ferroviària i marítima

La iniciativa aixeca l'interès de VIIA i CargoBeamer i permetria reordenar i concentrar els trànsits Ro-Ro en el moll Príncep d'Espanya
Jornada de l'Associació Espanyola de Transport Marítim de Curta Distància celebrada al port de Barcelona | P.B.

L’Autoritat Portuària de Barcelona està sondejant el mercat per a presentar el seu projecte de terminal multimodal de càrrega rodada a potencials candidats interessats. L’espai de 19 hectàrees, situat en el moll Príncep d’Espanya, s’anava a destinar inicialment al tràfic de vehicles, però la pandèmia i la profunda reestructuració de l’automoció ha derivat la proposta cap al segment de la càrrega rodada, com ja va avançar el director general del port, José Alberto Carbonell, el mes de juliol passat. La iniciativa ha anat cremant etapes des de llavors i, després de presentar el projecte a diferents operadors, es contempla crear en aquesta superfície una terminal de càrrega rodada per a unir autopista ferroviària i marítima, segons ha confirmat l’analista de producte de l’autoritat portuària, Javier Méndez.

Es persegueix crear una unió temporal d’empreses d’actors marítims i ferroviaris per a una gestió conjunta

Des del punt de vista del tràfic marítim, el desenvolupament d’aquest projecte facilitaria el trasllat i la reordenació del moviment Ro-Ro del port de Barcelona (Suardiaz, Cotunav,…) a la nova ubicació, ha detallat Javier Méndez durant una jornada de l’Associació Espanyola de Transport Marítim de Curta Distància sobre autopistes ferroviàries i autopistes del mar. A més, la possibilitat d’incorporar servei d’autopista ferroviària a aquesta futura terminal ha multiplicat l’interès de possibles operadors. En aquest sentit, fonts portuàries han confirmat que les negociacions del port de Barcelona persegueixen la creació d’una unió temporal d’empreses (UTE) que aglutini actors marítims de l’àmbit Ro-Ro i ferroviaris per a una gestió conjunta de la instal·lació.

Operadors d’autopistes ferroviàries com VIIA i CargoBeamer ja han mostrat interès en la iniciativa. De fet, s’han mantingut els primers contactes sobre aquest tema, que continuaran en les pròximes setmanes. La companyia VIIA (SNCF) té previst reprendre la connexió des de Barcelona amb les seves autopistes ferroviàries al començament del pròxim any amb l’arribada de les noves locomotores de Captrain en ample internacional. Per tant, l’activitat de la companyia ferroviària tornarà a la terminal de Can Tunis, propietat d’Adif i gestionada per Grupo Alonso a través de Sefemed, durant el primer trimestre de 2022. La futura instal·lació en el moll Príncep d’Espanya actuaria, per tant, com una ubicació temporal per al trasllat definitiu de les seves operacions a la terminal ferroviària sobre els terrenys de l’antiga llera del riu Llobregat.

“No hi ha cap operador marítim que iniciï el seu servei i no pensi en el tren”
Miguel de Sanjuan Director de Desenvolupament de Negoci de VIIA

El director de Desenvolupament de Negoci de VIIA, Miguel de Sanjuan, ha recordat que l’objectiu és construir una xarxa d’autopistes ferroviàries per a creuar Europa mitjançant el ferrocarril, però sempre pensant en el transport marítim. “Sabem”, ha manifestat Miguel de Sanjuan a la seva intervenció, que les autopistes ferroviàries “han d’estar connectades amb el short sigui shipping”, perquè “no hi ha cap operador marítim que començi el seu servei i no pensi en el tren”. Segons sosté, l’experiència dels últims anys constata que si aconsegueix connectar tots dos transports, augmentarà el volum el 15% i així la seva rendibilitat, per la qual cosa projectes com el del port de Barcelona per a aconseguir-lo són estratègics.

En el cas de l’operador alemany CargoBeamer, que porta mesos analitzant el seu desembarcament en el mercat espanyol, té previst establir una autopista ferroviària entre Barcelona i Perpignan mitjançant un shuttle ràpid a partir de gener de 2022. Segons ha explicat el seu director de Desenvolupament de Negoci, Nicholas Albrecht, “Barcelona és un punt clau per als nostres plans”. No obstant això, fonts del sector recorden que és pràcticament impossible que l’inici de les seves operacions a Barcelona es produeixin en l’espai del moll Príncep d’Espanya, perquè ni tan sols ha començat el procés ni els tràmits administratius, per la qual cosa l’inici d’operacions de CargoBeamer haurà de produir-se des d’una altra terminal ferroviària ja en marxa actualment, com seria el cas de Can Tunis o Morrot.

CargoBeamer connectarà Barcelona i Perpignan en 2022 per a estendre la seva xarxa d’autopistes ferroviàries

CargoBeamer ha posat en marxa recentment el seu servei entre Perpignan i Calais i ja és possible utilitzar trens amb el seu sistema fins a qualsevol altra terminal, “no importa si és Perpignan, Barcelona o qualsevol lloc d’Europa”. Segons ha detallat el seu director de Desenvolupament de Negoci, la companyia també disposa d’una terminal pròpia a Perpignan, començaran en dues o tres setmanes el seu servei entre França i Itàlia i continuen treballant en el Eurotúnel, a més de voler afegir una nova connexió entre Alemanya i Polònia.

Durant la seva participació en la jornada de l’Associació Espanyola de Transport Marítim de Curta Distància celebrada a Barcelona, Nicholas Albrecht ha explicat que el sistema dissenyat per CargoBeamer permet carregar qualsevol tipus de semiremolc, fins i tot mercaderia reefer. A més, ha manifestat que la seva tecnologia ja es pot utilitzar en les terminals existents a Barcelona, tant en càrrega vertical com horitzontal. Per tant, no seria necessari l’ús de semiremolcs gruables. Segons l’operador d’autopista ferroviària, la càrrega i descàrrega de mercaderia amb el seu sistema es realitza en 30 minuts. Quant a la inversió que manegen les terminals especialitzades que ja compten amb la seva tecnologia per a una operativa automatitzada de càrrega i descàrrega de semiremolcs, el directiu de l’empresa alemanya ha afirmat que “si és una terminal completa per a carregar 36 vagons al mateix temps, seria al voltant de 30 milions d’euros”.