9 de diciembre de 2021 | Actualizado 12:59

Ergransa amplia la seva capacitat d’emmagatzematge per a cereals a Barcelona

La terminal de granels posa en marxa un nou espai de 6.000 metres quadrats per donar cabuda a 35.000 tones de cereals
Sitges verticals d'Ergransa a peu de moll a la seva terminal del port de Barcelona | Ergransa

El nou magatzem d’Ergransa (Holding M. Condeminas) al port de Barcelona iniciarà les seves operacions de manera imminent. Després de tres milions d’inversió i un any d’obres, la instal·lació amb una superfície útil de 6.000 metres quadrats i situada a l’espai utilitzat per l’antic magatzem de Tramer (ICL iberia) permetrà emmagatzemar 35.000 tones de granels agroalimentaris dins de la concessió d’Ergransa.

El conseller delegat del Holding M. Condeminas i de Ergransa, Jordi Archs, ha recordat que “fins ara utilitzem el magatzem denominat Tersaco, lluny de la terminal, mitjançant autoritzacions administratives de l’Autoritat Portuària de Barcelona, però en aquesta zona es preveu crear una terminal-estació ferroviària un cop finalitzi la construcció del nou magatzem d’Ergransa”. En tot cas, “durant 2022, solaparem durant el màxim de mesos possibles tots dos magatzems amb la finalitat d’oferir al mercat agroalimentari català una capacitat complementària que permeti un major tràfic de vaixells pel port de Barcelona” ha manifestat Jordi Archs.

“El magatzem per a cereals està dins de la nostra concessió, la qual cosa redueix càrregues i costos”
Jordi Archs Conseller delegat de hòlding Condeminas i Ergransa

El nou magatzem per a agroalimentaris es dotarà de plaques fotovoltaiques que s’instal·laran en el 50% de la seva coberta durant el primer trimestre de 2022 per a l’autoconsum propi i amb una reducció d’emissions de 200 tones anuals de CO2. Alhora, segons ha explicat la terminal de Holding M. Condeminas, “la seva ubicació a la concessió d’Ergransa disminuirà el cost de transport que actualment té des de Tersaco, contribuint també a la reducció d’emissions de CO2 en línia dels objectius mediambientals que l’empresa té fixats en el seu pla anual”.

També en l’àmbit de la sostenibilitat i de la qualitat operativa, l’empresa disposa de diverses certificacions ISO (14001, 9001 i 22000) i EMAS. Segons han assegurat des d’Ergransa, aquests certificats suposen un element diferenciador respecte a d’altres terminals dedicades a aquests tràfics.

FAVES DE SOIA I CEREALS, EL DOBLE VECTOR DE CREIXEMENT D’ERGRANSA
La terminal, que va iniciar la seva activitat el 1961, manipula dos tipus de productes: cereals i fava de soia (llavor oleaginosa). Disposa d’una capacitat de 145.000 tones en tres edificis de sitges verticals amb 166 cel·les independents de diferents capacitats. Segons explica la companyia, aquesta infraestructura garanteix “la separació dels diferents productes manipulats” i garanteix “la seva traçabilitat i identitat”, especialment per la necessitat de diferenciar els genèticament modificats dels que no ho estan. La capacitat d’emmagatzematge de la terminal es complementa amb un magatzem horitzontal propi amb capacitat de 25.000 tones i amb la utilització actual del magatzem de Tersaco de 30.000 tones.

El port de Barcelona és la principal porta d’entrada de la fava de soia a l’Estat espanyol

Aquestes instal·lacions permeten a Ergransa manipular un tràfic total d’entre 1,3 i 1,5 milions de tones anuals. D’aquest volum, unes 800.000 tones corresponen a faves de soia amb destinació a la fàbrica molturadora connectada amb la terminal (Bunge). “Cal recordar”, ha comentat Jordi Archs, “que el port de Barcelona és l’entrada d’1,6 milions de tones de faves de soia anualment (800.000 tones per Ergransa), que suposen el 50% del total importat d’aquesta llavor oleaginosa a Espanya”. Aquestes xifres d’importació situen al port de Barcelona “com el primer port en descàrrega i manipulació d’aquesta llavor a l’Estat espanyol”.

En el cas dels cereals, el seu moviment varia en funció de “les produccions de les collites, tant espanyoles com europees, que determinen el volum anual d’importacions que necessita Espanya en ser un país deficitari en la seva producció i necessitar d’importacions per a cobrir la demanda interna”, han recordat des d’Ergransa. Les faves de soia provenen de diferents orígens, encara que principalment provenen del Brasil i els EUA. Quant als cereals, la terminal importa majoritàriament produccions del centre d’Europa, Ucraïna i Rússia.