La nàutica catalana consolida la seva recuperació de les xifres prepandèmiques

Catalunya té 780 quilòmetres de costa amb unes condicions naturals diverses i un clima privilegiat que fan de l’entorn de la costa catalana un lloc idoni per gaudir d’una àmplia oferta d’activitats nàutiques, esportives, gastronòmiques i d’oci. L’empresa pública Ports de la Generalitat gestiona 45 ports del sistema portuari català dels quals els esportius acullen 30.600 amarradors, alguns dels quals aquest estiu han tingut una ocupació del 100% de la seva capacitat.

En aquest període d’incertesa econòmica, social i sanitària, l’Administració portuària ha impulsat mesures econòmiques dirigides a tots els sectors d’activitat portuària, com ara el sector nàutic, per ajudar a pal·liar la crisi econòmica derivada de la crisi sanitària de la Covid-19. El 2020 es van impulsar campanyes de promoció conjunta amb el sector nàutic com “Viu els ports” i “Vitamina Blava”, per promoure els ports com a espais a l’aire lliure i segurs per a un turisme de proximitat. Quan s’ha permès la mobilitat i les fires presencials, conjuntament amb l’Associació Catalana de Ports Esportius i Turístics (ACPET), s’ha tornat a la promoció internacional de l’activitat nàutica. Tots els esforços fets per les administracions, les associacions i el teixit empresarial vinculat a l’activitat nàutica, sumats a la nova realitat, han obtingut els seus fruits i després de l’estiu les sensacions del sector són força positives.

Aquest estiu, el turisme nàutic s’ha reafirmat com un turisme segur que es practica a l’aire lliure, amb totes les garanties de seguretat i en un entorn magnífic com és el mar, les cales i els penya-segats. Als ports esportius catalans i a la seva àrea d’influència, els turistes han pogut gaudir d’una variada oferta d’activitats esportives, nàutiques i gastronòmiques a les instal·lacions portuàries i s’han convertit en un fort atractiu per a un turisme familiar de proximitat.

Els representants del sector nàutic posen en valor que aquests resultats es deuen principalment a la confluència de cinc factors. El creixement de les matriculacions d’embarcacions que s’ha situat en un 30% a Catalunya i en un 13% a tot l’Estat, en comparació l’any 2019. El fet que molts clients catalans i de la resta de l’Estat han escollit quedar-se a prop de les seves residències, potenciant així l’arribada d’un turisme nàutic de proximitat. La recuperació del turisme estranger, principalment francès, tot i que encara s’han trobat a faltar turistes d’altres destinacions d’Europa. El creixement de la demanda d’amarradors a les dàrsenes esportives per sobre de les expectatives del sector nàutic. I les estades de llarga durada fetes pels vaixells que han permès als turistes descobrir millor el nostre territori. Una tendència que novament treballarem plegats perquè l’any vinent sigui millor i que el retorn a la normalitat ens ajudi a impulsar el sector nàutic com a motor econòmic del nostre país.

A principis de l’any 2020 la paraula pandèmia tenia poc significat per la majoria de persones, però la irrupció en les nostres vides del virus Covid-19 la va situar en primera línia de les paraules més utilitzades.

Ràpidament la P de pandèmia es va relacionar amb altres tres P: perill, por, i patiment. Es fa difícil intentar trobar algun aspecte positiu a aquesta pandèmia, però si és cert que els que estem relacionats amb la mar i el lleure nàutic hem pogut esquivar millor el perill, la por, i el patiment. La mar és enemiga de la Covid-19 i els grans espais oberts de les dàrsenes i les terrasses dels ports esportius són un obstacle per la seva propagació.

És natural doncs, que una vegada superades gran part de les limitacions derivades dels successius estats d’alarma, els ports esportius i turístics catalans s’omplissin de gent amb ganes de gaudir de l’esport, el lleure i el turisme nàutic per una banda, i de les diferents activitats culturals i gastronòmiques que molts ports esportius ofereixen a les seves terrasses a l’aire lliure. Això ha estat un fet important perquè molta gent nova hagi pogut descobrir els ports i tot un munt d’activitats abans desconegudes relacionades amb el mar. Molta gent ha descobert el plaer de navegar, i que per gaudir de la mar no és necessari un gran iot, sinó tan sols apropar-te a un port esportiu i llogar una petita embarcació. El mar, si el respectes, és acollidor per a tothom i tots hi tenim cabuda.

La temporada 2021 ha estat la del retrobament. És cert que el turisme nàutic d’embarcacions amb bandera estrangera ha quedat encara per sota de les xifres que vam assolir el 2019. Tan sols els vaixells francesos s’han apropat a aquelles xifres, sobretot a la Costa Brava, però anglesos, alemanys, i d’altres, gairebé no han aparegut. Aquesta manca de visitants forans ha estat, en part, compensada per l’increment del turisme de proximitat.

Tant a terra com al mar, els ports esportius han gaudit d’un increment del turisme de proximitat, però val a dir, que la suma de xifres, excepte en casos concrets, encara resta per sota de les xifres prepandèmia. És d’esperar que si la vacunació continua avançant i Europa se sent cada cop més segura, més allunyada de les tres P: perill, por, patiment, el turisme tant per terra com per mar s’incrementarà, i el que si és molt important perquè no hi ha marxa enrere, és, tal com deia, el fet que la pandèmia ha portat molta gent a descobrir i gaudir dels ports, el mar, els vaixells i la navegació.

Un any més la demanda d’amarradors a les dàrsenes esportives de la Costa Brava ha crescut per sobre les nostres expectatives. El turisme nàutic s’ha convertit en una alternativa segura en ser una pràctica a l’aire lliure i en una bombolla social molt restringida. Afortunadament, aquest 2021 s’ha recuperat el nivell d’ocupació previ a la pandèmia, assolint la plena ocupació durant els mesos d’estiu en què els ports de la demarcació han penjat el cartell de “complet”.

Podem destacar tres factors fonamentals d’aquest creixement: el primer, l’elevat nombre de matriculacions; el segon, el fet que molts clients catalans i de la resta de l’estat han preferit quedar-se més a prop de les seves residències habituals i no fer llargs desplaçaments i, per últim, la recuperació del client estranger, principalment del sud de França, que ha tornat a les xifres de 2019.

Aquesta plena ocupació ha significat també un repte quant al bon funcionament dels diferents serveis portuaris. L’adaptació dels protocols de gestió a les mesures sanitàries recomanades, la formació de l’equip de professionals d’atenció a l’usuari, la implantació de l’oferta de nous i millors serveis portuaris i la constant personalització del tracte amb els usuaris han estat crucials per a gestionar amb èxit aquest nou escenari.

Tots aquests aspectes de millora de la gestió portuària han estat complementats amb una especial atenció a la promoció de la navegació sostenible per posar en valor la necessitat de protegir el medi marí de la saturació que suposa el gran nombre d’embarcacions que naveguen per les nostres costes.

Cal destacar el ferm compromís de l’Associació Catalana de Ports Esportius i Turístics (ACPET) amb els objectius de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides respecte a les disciplines que més poden afectar a la pràctica de la navegació recreativa com: la reducció de gasos, la implementació d’energies renovables, el canvi climàtic i el desenvolupament de projectes de conservació i preservació de la biodiversitat.

Els ports també hem dut a terme una tasca de conscienciació dels nostres usuaris difonent informacions sobre el fondeig responsable, les normes de convivència entre embarcacions i banyistes i altres bones pràctiques ambientals, tant al mar com a terra.

Els ports han vist aquest estiu uns indicis de recuperació, “sense arribar als valors d’abans de la pandèmia de la Covid-19”. Cal tenir molt en compte que els ports “són la porta d’arribada per mar a Catalunya, que té més de 580 quilòmetres de costa. Per aquest motiu, és vital que els ports tinguin molt en compte totes les estratègies turístiques que planegen a totes les administracions”. En aquest sentit, val a dir que aquest estiu s’ha vist una bona afluència de públic nacional als ports i en menor mesura dels visitants estrangers, que a diferència de l’estiu passat, aquests darrers mesos sí que han arribat als ports catalans.

A la tardor, els ports de la zona de la Costa Barcelona ja estan recuperant plenament totes les activitats esportives i socials dels ports, després d’haver passat duríssimes restriccions a causa de la pandèmia. Una recuperació de l’activitat que ha sigut esglaonada, molt afectada l’any passat i amb molt menor mesura des de principis d’any. Els clubs han pogut dur a terme tot el calendari traçat sense cap alteració. Els cursos de formació i campus d’estiu únicament s’han vist alterats per haver d’aplicar les mesures d’higiene i seguretat.

Malgrat les restriccions de mobilitat existents a principi de la temporada estival, els ports de la Costa Daurada i Terres de l’Ebre han rebut amb entusiasme usuaris i visitants a la recerca de la seva dosi de vitamina blava.

Una temporada marcada per la incertesa amb el nombre d’escales, així com per les estades de més llarga durada, que han permès als visitants descobrir l’àmplia oferta dels municipis costaners catalans. El turista nàutic tant nacional com estranger té un perfil marcat per la recerca d’experiències autèntiques, el contacte amb la natura, la gastronomia, l’oci familiar, i és en aquest camp on precisament tenim una àmplia oferta per a tots els gustos. Cal destacar que el turista nàutic es converteix en prescriptor de la destinació, amb un efecte multiplicador per a futures visites tant per terra com per mar.

A diferència de la temporada passada en què la gran majoria dels usuaris va apostar per la navegació de proximitat, aquest estiu s’han reprès navegacions d’un abast més gran. A part de l’increment en el nombre de vaixells nacionals navegant pel litoral, els ports de la demarcació de Tarragona també han rebut un augment important d’embarcacions de diverses banderes europees, especialment amb un increment notable de públic francès, anglès i alemany.

Per als clients europeus, la temporada ha començat tard a causa de les restriccions de mobilitat, això ha permès tenir major afluència de clients al setembre i octubre perllongant així l’activitat en temporada baixa.

Malgrat la incertesa que regnava els primers mesos de l’any, podem dir que la temporada 2021 s’ha salvat. El creixement del nombre de matriculacions d’embarcacions que actualment ronda el 13% (comparat amb el mateix període 2019), així com el moviment en el mercat de segona mà ens fa ser optimistes per a l’horitzó 2022. La tornada dels salons nàutics nacionals i europeus en format presencial ha tingut una excel·lent acollida per part del sector i dels visitants, els salons seran clau per continuar promovent Catalunya com a destinació nàutica de qualitat.

La temporada nàutica 2021 toca la seva fi amb un balanç molt positiu, tant pel que fa a les bones xifres de negoci com a la seva posició com activitat turística amb una creixent demanda.

La navegació d’esbarjo ja forma part de les activitats d’oci més demandades aquest estiu en les nostres costes. Les dades de matriculacions d’embarcacions d’esbarjo, en l’acumulat d’enguany, reflecteixen aquesta tendència ascendent de la nàutica, amb un creixement de les matriculacions d’embarcacions d’esbarjo del 13% respecte a la temporada 2019.

Han estat molts els turistes nacionals que en aquests dos anys han descobert en la nàutica una forma segura de gaudir de les seves vacances, en un moment en què la distància social, la naturalesa i passar temps a l’aire lliure amb les persones amb les que hem conviscut en pandèmia, han estat les condicions més valorades a l’hora de triar un pla estiuenc.

Aquest impuls social de la nàutica ha deixat també un ple total en moltes instal·lacions nàutic-esportives al llarg de les nostres costes, situant-nos davant una nova i esperançadora realitat que ens impulsa a treballar perquè aquests nous navegants, que han triat la nàutica per gaudir del seu temps lliure, continuïn desitjant fer-se a la mar.

ANEN, avançant-se a aquest horitzó favorable, ve reforçant des de fa tres anys la seva labor per impulsar el turisme nàutic. De la mà de l’Administració, com a interlocutors de la Secretaria d’Estat de Turisme i de Turespaña, hem aconseguit afermar el protagonisme de la nàutica en les campanyes institucionals de promoció de turisme “marca Espanya”. Labor que ja ha donat els seus fruits, els dos últims estius, amb la incorporació de les activitats nàutiques a l’oferta d’oci accessible per recuperar el turisme nàutic nacional i internacional.

Des de la patronal estem traslladant també a les empreses i a totes les entitats que conformen el sector nàutic, la necessitat ineludible d’orientar les seves estratègies sobre la base de tres eixos que són els que marquen el futur de la nàutica: la digitalització, la innovació i la sostenibilitat.

Des de fa uns anys la nàutica d’esbarjo està experimentant un gran creixement a nivell mundial, i si ens centrem a l’estat espanyol, en les xifres de l’evolució de les matriculacions de noves embarcacions, el sector nàutic, en general, està passant amb bona nota els efectes de la pandèmia. Durant aquest any i fins al mes setembre, cosa que implica ja la totalitat de la temporada, les matriculacions d’embarcacions noves han crescut en un + 31,5% i en gairebé 1500 embarcacions matriculades de més respecte al mateix període de l’any anterior i si ho comparem amb el mateix període del 2019, que va ser el millor dels anys precedents l’increment ha estat d’un 14,3%, i si a més considerem la manca de disponibilitat de motors i embarcacions dels darrers mesos, el creixement hauria estat entre un 20 i un 25%.

Si analitzem en detall, apreciem que les matriculacions en llista 6a (Xàrter nàutic, Clubs de Navegació i Acadèmies Nàutiques) fins al setembre han crescut d’un + 76,3 % representant ja un 29,7% sobre el total d’embarcacions matriculades, o el que és el mateix pràcticament una de cada tres embarcacions matriculades.

Aquesta tendència s’està disparant en els darrers anys, i al meu entendre en pocs anys el percentatge de la flota en llista 6a està augmentant ràpidament i en pocs anys s’acostarà també a ràtios propers a 1 de cada 3 o de cada 4 embarcacions.

Si analitzem les eslores matriculades, veiem que les embarcacions fins a 15 m. d’eslora representen el 99% de les matriculacions, fins a 12 m. el 96%, mentre que si baixem l’eslora fins a 8 m. representen el 87%, o el que és el mateix, les embarcacions més “assequibles” tant pel seu cost d’adquisició com pels requisits per al seu maneig (exemptes, antic “titulin”, llicència de navegació i PNB, de les que si continuem desglossant, veiem que fins a 5 m. (incloent aquí les motos aquàtiques) representen el 51%, de 5 a 6 m. el 19% i de 6 a 8 m. el 18%.

El nostre món està evolucionant molt ràpidament i les noves tecnologies ens afecten a tots i cadascun dels aspectes de les nostres vides i a la nàutica també ens hi estem adaptant sobre tot en els sistemes de navegació i en els sistemes de maniobres i control que en molt poc temps estaran disponibles a totes les embarcacions.

Però, cap on van les motoritzacions? Els motors foraborda de 4T estan guanyant la partida als motors intraforaborda i als interiors però els motors elèctrics i/o híbrids encara porten un retard considerable respecte a l’automòbil, principalment per les limitacions actuals de les bateries en el medi marí, encara que arribaran també en pocs anys.

Però ¿que esperem pel futur a curt termini? D’entrada una millora general en tots els sentits, tant en el sanitari comen l’econòmic, motiu pel qual el futur de la nàutica a curt termini serà molt bo, ja que hem entrat en una nova etapa on la nàutica d’esbarjo s’ha començat, per fí, a popularitzar.