El port de Barcelona accelera els seus tràfics de transport marítim de curta distància

La crisi produïda pel coronavirus, l’emergència climàtica i les disrupcions en la cadena logística global han accelerat importants transformacions en l’estratègia del port de Barcelona, desplegades en el IV Pla Estratègic 2021-2025. Un exemple d’això és el model de short sea shipping (transport marítim de curta distància), que en l’últim any, de gener a novembre, ha crescut en el recinte català fins al 9% en utis carregades respecte a les xifres de 2019 i el 14,7% en comparació amb les de 2020. L’autoritat portuària destaca que aquesta estratègia contribueix a oferir “serveis de qualitat i adequats a les necessitats dels carregadors”, així com de “les noves demandes de transport”.
Llegeix també
La línia de Suardiaz entre Barcelona i Tànger es consolida com la seva ruta amb més clients
Javier de la Sotilla
Barcelona

Gran part d’aquest creixement es deu a la posada en marxa de la línia Ro-Ro de Suardiaz entre Barcelona i Tanger Med, que en el seu primer any de servei ha aconseguit consolidar-se com la seva ruta amb més clients, i que destaca pel tràfics de productes dels sectors hortofructícola, tèxtil i l’automoció. D’aquesta manera, segons dades del port, els tràfic de curta distància per via marítima amb el Marroc s’han multiplicat per deu al llarg de l’últim exercici, un “augment substancial”, que s’alinea amb l’estratègia del port de “facilitar la posada en marxa de noves línies regulars d’Autopistes de la Mar”.
També han experimentat un fort creixement aquest tipus de volums amb Itàlia, del 16% per al mateix període de l’any passat, la qual cosa ha suposat evitar un total de 145.625 camions en la carretera i traslladar-los al vaixell. Des de l’autoritat portuària atribueixen aquest augment, principalment, a la incorporació dels nous vaixells ECO de Grimaldi, que ofereixen més capacitat i redueixen emissions, segons estimacions de la naviliera.
ELS TRÀFICS DE MERCADERIES REFERMEN LA SEVA RECUPERACIÓ
Les terminals del port de Barcelona han consolidat al novembre les dades que es venien registrant en els últims mesos quant a contenidors. El tràfic d’aquest segment ha aconseguit fins al dècim primer mes els 3,2 milions de teus i ja se situa el 21,6% per sobre de l’exercici anterior i aferma el creixement respecte a 2019, fins al 4,8% més. Aquestes dades, no obstant això, no han servit per a millorar les xifres prepandèmiques quant al volum total de mercaderies gestionades en el recinte. Entre gener i novembre, el tràfic total s’ha situat en els 60,9 milions de tones, la qual cosa mostra una recuperació respecte a 2020, incrementant el 13,9%, però encara es queda el 3% per darrere del mateix període de 2019, quan es van registrar 62,7 milions de tones. El port de Barcelona preveu millorar aquestes xifres en el transcurs del mes de desembre i tancar enguany acostant-se més a les de fa dues, en concret, fins al 2% menys.
Llegeix també
Els contenidors i els granels sòlids apuntalen la tendència alcista del port de Barcelona
El Mercantil
Barcelona

En aquest sentit, l’autoritat portuària celebra el “bon comportament” dels contenidors plens en comparació amb 2020, perquè augmenten el 16,4% per a importació i el 11,8% per a exportació. “Aquestes dades són molt positius, perquè reflecteixen la bona feina que està realitzant el teixit productiu del hinterland del port”, asseguren des de l’entitat portuària. A més, en el cas del transbord de contenidors plens, és a dir, els que desembarquen en el port i tornen a pujar a un altre vaixell, ha augmentat fins al 33,3%.
Quant a altres segments del moviment de mercaderies, els sòlids a granel superen els quatre milions de tones, amb un increment del 10,9% en un any, que s’atribueix principalment a la sal comuna, que “s’ha disparat” fins al 437% més, i a les potasses, amb un increment del 21,8%. Quant als líquids a granel, cauen el 2% respecte a 2020, aconseguint els 11,4 milions de tones fins a novembre. L’autoritat portuària atribueix aquest resultat al “comportament del gas natural i la gasolina”. Així i tot, el moviment de líquids com el fuel o els biocombustibles mostren una recuperació progressiva i registren “increments significatius”, del 31,3% i el 36,1%, respectivament.
També es percep una lenta recuperació del tràfic de vehicles, que l’any passat va sofrir una important caiguda per l’escassetat de semiconductors, i fins a novembre ha crescut el 7,8%, amb un total de 456.888 automòbils moguts. No obstant això, si es comparen aquestes xifres amb les prepandèmiques, encara se situen a 36,25 punts dels tràfics de 2019, que en les mateixes dates van aconseguir els 716.661 automòbils.




