21 de mayo de 2022 | Actualizado 6:29
Operació de descàrrega de pasta de paper, el segon principal tràfic d'importació al port de Palamós | Ports de la Generalitat

La barita i la pasta de paper situen Palamós en tràfics superiors als prepandèmics

El recinte català augmenta el volum de tones mogudes el 62% respecte 2020 i el 32% respecte l'any anterior

El port de Palamós ha aconseguit recuperar-se del cop pandèmic de 2020, quan va moure 116.309 tones, el 22% menys que el 2019, i ja es troba en nivells superiors a aquest exercici. L’activitat comercial del recinte català ha augmentat el volum de totes les seves mercaderies, especialment dels seus dos principals tràfics a granel, la barita i la pasta de paper. Amb un total de 188.691 tones mogudes al llarg de l’any passat, el recinte ha registrat un increment del 62% respecte 2020 i del 32% respecte les xifres prèvies a la pandèmia, segons dades aportades per Ports de la Generalitat.

84%

La majoria de tràfics del port de Palamós es destinen al mercat d’importació, tan sols el 16% s’exporta

Si bé la pasta de paper havia estat el principal tràfic del port quant a tones mogudes, el 2021 ha caigut al segon lloc per l’ascens de la barita, que se situa per primera vegada al capdavant, amb 70.583 tones, el 38% del total. Aquest material, usat com a component per a la fabricació de pintures, per blanquejar la ceràmica o per donar resistència al vidre, s’importa dels països del Magreb i de la Xina. De fet, aquest últim tràfic “ha tornat a Palamós després de gairebé una dècada sense venir”, han recordat des de Ports de la Generalitat.

El port de Palamós és eminentment importador, perquè un 84% de les mercaderies que mou es destinen a aquest mercat, mentre que el 16% restant, a l’exportador. La pasta de paper, amb 62.680 tones mogudes que representen el 33% del total, prové principalment de Sud-amèrica, Amèrica del Nord i Europa. Quant a les exportacions, destaca la biomassa forestal, que representa el 9% del volum i que es transporta majoritàriament a les veïnes França i Itàlia, on les centrals elèctriques la transformen en energia verda. Alguna cosa semblant passa amb les llavors de colza, una planta conreada al Baix Empordà, el Pla de l’Estany i Osona, que representa el 7% de les tones totals i que s’exporta cap a Holanda, el Regne Unit i França, per ser transformades en biocombustible.

Un altre segment crucial de l’activitat d’aquest recinte català són els creuers, que després d’un any i mig d’aturada per la pandèmia, es van reiniciar la passada tardor i fins a desembre han atracat un total de set, dels nou que han arribat als ports de la Costa Brava (dos dels quals al port de Roses). Per a enguany, Ports de la Generalitat preveu “una temporada bona, però tot dependrà de l’evolució de la pandèmia”.