27 de junio de 2022 | Actualizado 12:26

La Cambra de Contractistes reclama la revisió de preus d’obra davant l’alça dels costos

L'entitat demana l'aplicació de mecanismes d'indexació de costos a la inflació per evitar que les licitacions quedin "desertes"
Cambra de Contractistes d'Obres de Catalunya

L’impacte de la guerra d’Ucraïna sobre els costos energètics, sumat als increments en l’asfalt i altres matèries primeres des de la pandèmia, ha generant una “tempesta perfecta” en el sector de la construcció, provocant una pujada superior al 30% en els costos de les obres públiques. Així ho ha assegurat aquest dijous el president de la Cambra de Contractistes d’Obres de Catalunya (CCOC), Joaquim Llansó. Davant aquesta situació, i davant el dèficit d’execució d’infraestructures a Catalunya, l’entitat reclama que “s’apliquin els mecanismes existents d’adaptació de preus a la realitat del mercat” en totes les obres que surtin a concurs, utilitzant el mecanisme de revisió de preus “que la llei ja preveu” en l’actualitat.

“Passen tres anys entre licitació i execució, i això ens obliga a utilitzar pressupostos desfasats”
Joaquim Llansó President de la Cambra de Contractistes d’Obres de Catalunya

D’aquesta manera, exigeixen al Govern central que “compleixi la llei”, perquè aquest és l’estatus que tenen els Pressupostos Generals de l’Estat, i executi les obres licitades a Catalunya. “Hem fet una proposició no de llei, que ha presentat el grup parlamentari de JuntsxCat, perquè totes les obres que han de sortir a concurs s’actualitzin degudament, perquè s’estan quedant desertes”, assegura Llansó. Concretament, un total de 289 obres licitades el 2021 i 53 el 2022, o bé no van aconseguir ser adjudicades per falta d’empreses interessades, o bé l’empresa adjudicatària va decidir que no li sortia rendible en el moment de dur-la a terme.

Aquesta dinàmica s’atribueix, en part, a l’increment de preus sostingut en les matèries primeres des de l’arribada de la pandèmia, acuitat per l’alça de costos del gas i l’electricitat produït a partir de la guerra a Ucraïna. “L’any passat van quedar desertes 289 per un total de 66 milions, amb una mitjana de 210.000 euros per obra. En el que va d’any, portem 54, amb un pressupost de 15,7 milions i un import mitjà de 300.000 euros”, ha sentenciat Llansó. D’aquesta manera, a causa dels retards acumulats, “en tot el procés fins que es licita acaben passant dos o tres anys, i això significa que estem treballant amb pressupostos completament desfasats” a l’hora d’executar-se les obres.

Per seva part, el secretari general de la CCOC, Ignasi Puig, ha criticat les mesures introduïdes pel Govern per a atallar aquest augment de preus, per mitjà d’un reial decret introduït al març i un altre complementari, al juny. Sota aquest sistema d’indexació del cost a la inflació, “la majoria d’obres queden fora”, ha lamentat, perquè la revisió es limita tan sols a alguns materials i a obres de durada major a un any. Segons ha argumentat, el redactat de tots dos decrets és “confús” i a més inclou únicament a l’administració central i a la Generalitat -que es va afegir de manera voluntària-, però exclou als ajuntaments -encara que es poden afegir voluntàriament-, que el 2021 van licitar més de la meitat del total d’obres públiques.

D’aquesta manera, “el reial decret és una mesura excepcional i benvinguda, però és insuficient, perquè genera desigualtats entre les empreses i està mal dissenyat”, ha lamentat Puig, per la qual cosa “està produint problemes en la seva aplicació”. Per aquests motius, la CCOC ha demanat “una revisió, per aclarir els punts foscos d’aquests reials decrets”, així com “per arreglar tota una tipologia de contractes de manteniment de carreteres”, que no es contemplen en el mecanisme de revisió de preus. Aquesta circumstància provoca que “estiguem operant amb preus de dos o tres anys, quan precisament l’asfalt és el que més s’ha incrementat”.

RECUPERACIÓ LENTA DEL SECTOR
L’entitat catalana ha lamentat la lenta recuperació que va registrar el sector de la construcció el 2021, quan va créixer l’1,6%, per sota del conjunt de l’economia catalana (5,8%). Malgrat la incertesa generada pels esdeveniments recents, amb “una guerra que s’està mantenint més de l’esperat”, Joaquim Llansó augura un creixement superior, del 4%, encara que inferior al que es preveia a inicis de l’any degut a l’efecte de la guerra.

“Alguns indicadors ofereixen bones expectatives”, ha celebrat, encara que ha lamentat el condicionant que suposa el dèficit d’inversió de l’Estat en infraestructures (en relació al PIB català), que la CCOC xifra “en 35.000 milions d’euros per al període 2009-2020”. Aquesta dada, sumada al del dèficit d’execució pressupostària -segons les dades estatals, del 35,77%, mentre que a la comunitat de Madrid se situa en el 183,97%- motiva que els contractistes catalans “demanem explicacions, perquè és un problema de voluntat política”, ha manifestat Llansó.