5 de octubre de 2022 | Actualizado 15:44

L’Àrea Metropolitana de Barcelona impulsa hubs de ciclologística en sis municipis

L'entitat preveu l'entrada en servei de noves plataformes de distribució urbana amb cargobikes més enllà de la capital catalana de cara al 2023
AMB

L’ús de bicicletes de càrrega per al repartiment d’última milla s’ha convertit en l’aposta de futur del departament de Mobilitat Sostenible de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). En concordança amb el Pla Metropolità de Mobilitat Urbana (PMMU) 2019-2024, l’entitat pública treballa en diversos projectes simultanis de la mà de sis municipis, amb l’objectiu de crear hubs de ciclologística, col·laborar en l’adquisició de cargobikes, conscienciar i formar sobre el seu ús, i ampliar la distribució urbana de mercaderies per al comerç local metropolità, més enllà de la capital catalana.

“La ciclologística redueix emissions i permet l’accés als nuclis urbans més densos”
Carles Conill Director de Mobilitat Sostenible de l'Área Metropolitana de Barcelona

El director de Mobilitat Sostenible de l’àrea metropolitana, Carles Conill, sosté que aquest mode de transport resulta prometedor, perquè “permet reduir la contaminació a les ciutats, promoure la mobilitat activa i saludable, i accedir als nuclis urbans més densos de manera àgil, òptima i sense dificultat d’aparcament”. D’aquesta manera, “encaixa a la perfecció” amb les Zones de Baixes Emissions (ZBE) promogudes per Barcelona, que la AMB cerca estendre a altres municipis de la seva influència, “tal com exigeix la llei de Canvi Climàtic”, assegura Conill. D’aquesta manera, l’entitat “promou la renovació de flotes sostenibles, incloses les que estan al servei de la logística”.

A aquest efecte, el Consell Metropolità va llançar el 2021 una convocatòria de subvencions xifrades en 600.000 euros, amb les quals es van finançar projectes d’impuls de la ciclologística -cadascun per valor de 100.000 euros- a Cerdanyola, Cornellà de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Sant Cugat del Vallès, Sant Joan Despí i Santa Coloma de Gramenet. Finalitzat el primer any, l’AMB dona per acabada la fase d’estudi i preveu que al llarg de 2023 es posin en servei els diferents projectes, que compten en l’actualitat amb diferents graus de desenvolupament.

Acordió

Projectes d’impuls de la ciclologística finançats per l’AMB

  • Establiment del servei integrat de repartiment a domicili de qualsevol producte comercialitzable al municipi, començant pels mercats i la restauració
  • Adquisició d’una flota de sis tricicles elèctrics, dos dels quals refrigerats
  • Base logística ubicada a l’entorn d’un mercat municipal

  • Servei gratuït de repartiment a domicili de petita mercaderia amb personal en situació d’atur
  • Adquisició de dos cargobikes i tres bicicletes plegables
  • Instal·lació d’un centre operatiu a un local

  • Creació d’una plataforma de ciclologística en una primera fase per a serveis porta a porta, des de comerços locals i mercats municipals
  • Adquisició de quatre bicicletes de càrrega
  • Segona fase amb dues microplataformes en mercats municipals i col·laboració amb operadors logístics convencionals

  • Construcció duna microplataforma d’operacions
  • Adquisició de quatre cargobikes amb remolcs i caixes
  • Treball amb paqueteria i comerç local

  • Adquisició de dos tricicles de càrrega
  • Servei de missatgeria de serveis municipals, menjar preparat i mercats municipals
  • Posada a disposició d’un espai per a operacions, estacionament, recàrrega i operacions

  • Adquisició de cinc vehicles destinats a la ciclologística
  • Estudi de la ubicació d’un microhub
  • Cerca d’un operador provinent de l’economia social

En aquests municipis, s’han començat a desplegar al llarg d’enguany un conjunt d’actuacions, entre les quals destaquen els estudis d’ubicació i dimensionament del servei de ciclologística local, projectes executius i d’inversió en instal·lacions (espais d’intercanvi de mercaderies, magatzems i lockers), adquisició de material mòbil (bicicletes i tricicles de càrrega) i formació específica. “La ciclologística és un sistema que no emet compostos que empitjorin la qualitat de l’aire, ni CO2”, recorda el director de Mobilitat Sostenible de la AMB, “per això vam fer aquesta aposta, i la vam fer molt exhaustiva, dotant als ajuntaments dels instruments necessaris per fer la transformació”.

Paral·lelament, entre abril de 2021 i març de 2022 ha tingut lloc un altre projecte de ciclologística en l’àrea metropolitana, el projecte Hallo (hubs for last mile delivery solutions), liderat per l’AMB i finançat pel centre europeu EIT Urban Mobility. Aquest projecte compta amb un pressupost total de 714.885 euros repartits entre dos pilots a Barcelona i Estocolm (Suècia) -on s’ha investigat amb furgonetes elèctriques-, que serviran d’assaig per determinar quina forma han de prendre les plataformes de distribució i el material rodant, per guanyar en eficiència i sostenibilitat.

“Ha estat un projecte molt enriquidor per a l’AMB”, assegura Conill, “s’ha treballat de manera molt coordinada amb la resta de socis i s’ha exportat el coneixement generat i adquirit als municipis que estan impulsant projectes de ciclologística”. Per realitzar aquest projecte, la institució ha treballat en coordinació amb l’Ajuntament d’Estocolm, la Universitat Politècnica de Catalunya -a través del seu centre de recerca Cimne-, el Real Institut de Tecnologia d’Estocolm (KTH), així com les empreses Vanapedal i Gateways, que s’han encarregat de desenvolupar les caixes estandarditzades per a la paqueteria i el disseny dels punts de consolidació urbana, respectivament.

Aquestes microplataformes destinades a l’ús de la ciclologística tenen les seves particularitats: “Han de preveure l’emmagatzematge de les cargobikes de manera que l’operativitat i les maniobres siguin factibles i senzilles, i han de disposar d’un espai en el qual situar un petit taller per a reparacions menors de les bicicletes”, argumenta Conill. A més, es té en compte tant l’eix funcional -com la mercaderia arriba al centre de consolidació mitjançant vehicles més grans, i com surt, en bicicletes i tricicles de càrrega- així com la sostenibilitat del hub, mitjançant la reutilització de materials i l’aprofitament de l’energia a través de cobertes.

La convocatòria metropolitana de ciclologística en sis ajuntaments i el projecte Hallo són complementaris, i “la seva continuïtat recau en la continuïtat de les subvencions metropolitanes, així com en la participació de la AMB en altres projectes europeus, com l’Urbane”. En col·laboració amb altres 40 partners i 12 ciutats d’Estats membres de la Unió Europea, l’AMB participa d’aquest projecte, finançat per la convocatòria Horizon Europe, que investiga múltiples solucions per aconseguir una distribució urbana de mercaderies (DUM) més sostenible, entre les quals es troba la ciclologística, el repartiment autònom i l’ús d’energies alternatives.

GOVERNANÇA DE L’ÚLTIMA MILLA
El pla metropolità de mobilitat urbana es va marcar el 2019 l’objectiu d’estendre la cobertura de les plataformes de distribució urbana de mercaderies, que l’AMB va xifrar en 7,8 quilòmetres en tota l’àrea metropolitana i que pretén aconseguir el 2024 els 30 quilòmetres de servei en els municipis de la seva àrea d’acció. “L’any vinent, quan es posin en funcionament els diferents projectes, estudiarem el seu èxit i comprovarem si hem complert l’objectiu”, assenyala Conill. No obstant això, el director de Mobilitat Sostenible reconeix que, tot i que que “amb la ciclologística minimitzem les externalitats negatives -com la contaminació i el soroll del model actual- tindrem en el futur una afluència important de bicicletes en el nostre espai urbà”. Davant aquesta previsió, Conill anticipa que “estem treballant en dues línies: l’adaptació de l’espai públic i les campanyes de conscienciació, formació i educació viària”.
“L’espai públic, fins fa ben poc, estava pensat exclusivament per al cotxe, però ara ha d’estar plantejat de cara a una mobilitat més sostenible”. D’aquesta manera, segons Conill, “haurem de donar espai a la bicicleta i al vianant, però també respectant l’espai per al vehicle privat”. Aquest constitueix un dels principals desafiaments de les zones urbanes del present, que requerirà d’una estratègia conjunta entre administracions, operadors i carregadors, i d’un treball coordinat per a regular l’espai públic. En aquest sentit, assegura que els resultats del pròxim any facilitaran la presa de decisions, que haurà de comptar amb “un sistema de governança” per evitar la proliferació desordenada de hubs de distribució en els 36 municipis de l’àrea metropolitana.