29 de enero de 2023 | Actualizado 7:01

Barcelona regula els espais dedicats a la distribució urbana dels pàrquings

La creació d'aquest marc regulat persegueix reduir l'ocupació de la via pública i millorar la mobilitat urbana
Un repartidor de l'empresa Geever en un aparcament | Geever

L’Ajuntament de Barcelona ha anunciat la propera aprovació d’un “pla especial urbanístic” per regular l’existència de hubs de distribució urbana als aparcaments de la ciutat. La nova norma, que de moment tindrà una aprovació inicial per part de la Comissió de Govern del consistori, busca dotar a tota la xarxa urbana de pàrquings, tan públics como privats, d’un marc regulador perquè introdueixin noves prestacions, més enllà de les places d’aparcament, amb un pes especial les activitats logístiques. D’aquesta manera, el pla preveu que aquestes instal·lacions puguin destinar part del seu espai a “activitats de càrrega i descàrrega, repartiment de mercaderies, i activitats relacionades amb la petita paqueteria i la compra de petits productes”.

Els petits magatzems de DUM han de fer d’enllaç entre la furgoneta de repartiment i vehicles més sostenibles

En aquest sentit, la regulació comprèn sobretot tres elements que els aparcaments poden incorporar: d’una banda, la creació de Centres de Distribució Urbans (CDUMs), petits magatzems que serveixin d’enllaç entre una furgoneta i vehicles de repartiment més sostenibles per a una distribució més localitzada; y per l’altra, la instal·lació de consignes de dues modalitats, intel·ligents i refrigerades, que esdevinguin punts de recollida. L’ajuntament emmarca aquestes mesures en la voluntat de “possibilitar una ocupació menor de la via pública”, ja que els punts de conveniència redueixen els viatges als carrers, i també “eliminen els retorns en buit”, perquè en el cas que un client no reculli la mercaderia, un repartidor de retorn pot recuperar-la fàcilment. A més, els pàrquings “també redueixen el soroll i la congestió viària” en concentrar l’activitat en espais tancats. D’altra banda, la regulació també busca “endreçar” la instal·lació als aparcaments de punts de càrrega de vehicles elèctrics, estacions per l’intercanvi de bateries i màquines de vending.

Passador

Tres serveis per a l’última milla als aparcaments

Fuente: Ajuntament de Barcelona

Segons la normativa, el consistori preveu que els aparcaments utilitzats per a aquestes activitats estiguin al subsol, o dins d’edificis, i puguin garantir almenys 40 places de rotació una vegada instal·lats els nous serveis. Per a aquests, es pot prendre l’espai de fins a deu places d’aparcament que ja existeixin, o s’hi pot destinar un espai complementari de les instal·lacions. Això si, per seguretat davant d’incendis, els promotors del text limiten les implementacions “a la primera planta en soterrani accessible directament des del carrer”. El pla també contempla establir una regulació horària per a aquests serveis.

L’ajuntament dona així continuïtat a una de les línies principals de la seva Estratègia per a la Distribució Urbana de Mercaderies 2030 (EDUM 2030), que aspira a dotar de més capil·laritat la distribució als barris minimitzant la freqüència de furgonetes de repartiment presents als carrers de la ciutat. Ja en el moment de presentar l’estratègia, l’ajuntament va anunciar la posada en marxa de diverses proves pilot als seus aparcaments municipals BSM, però el nou text busca que, mitjançant la regulació, els pàrquings que esdevinguin “espais de prestació serveis” s’ampliïn a tota la ciutat.