18 de julio de 2024 | Actualizado 18:22
El president del port de Barcelona, Lluís Salvadó, al costat del director del Port Vell, David Pino | E.M.

Barcelona prepara inversions de 250 milions d’euros per a seguir amb l’expansió del Port Vell

El recinte català ha ordenat la segona fase de remodelació del seu port ciutadà en un nou pla estratègic a cinc anys

El port de Barcelona ha donat per iniciada la segona fase d’expansió de la seva zona port-ciutat, el Port Vell, amb un nou pla estratègic a cinc anys (2025-2030) que preveu al voltant de 250 milions d’euros d’inversió. L’autoritat portuària planteja una estratègia de continuïtat amb un ventall d’intervencions que en gran manera ja havien estat anunciades o anticipades, i que contribuiran a guanyar al voltant de 15 hectàrees addicionals del Port Vell sobre les activitats comercials del recinte, aconseguint les 85 hectàrees aproximades.

“La Copa Amèrica ha provocat la resignificació de l’activitat del Port Vell”
Lluís Salvadó President del port de Barcelona

Així mateix, es tracta d’un pla de continuïtat amb l’esquema que va presentar en 2020 la llavors presidenta Mercè Conesa, i que caducava l’any que ve. El president actual, Lluís Salvadó, ha assenyalat que s’avança un any l’arrencada d’aquesta fase perquè la Copa Amèrica ha accelerat l’ordenament anterior i les intervencions previstes en ell van incórrer en modificacions directament lligades a la prova esportiva. “El 80% del que es va preveure en l’últim pla estratègic està acabat o en desenvolupament, i l’arribada d’un esdeveniment no previst com la Copa Amèrica ha provocat la resignificació i redefinició de l’activitat del Port Vell per a acollir la competició”, ha argumentat.

La nova estratègia per al Port Vell recull un pla d’acció amb un total de 47 “activitats” o intervencions, 17 de les quals se centren en l’àmbit urbanístic i, per tant, en la morfologia que adquirirà la instal·lació catalana i les activitats que es realitzaran en els seus espais. També inclou la definició d’un “màster pla”, és a dir, una definició més concreta d’aquesta remodelació urbanística que l’autoritat portuària ha d’acordar amb l’Ajuntament de Barcelona, amb el qual també ha compartit l’aprovació del paraigua estratègic. Amb tot, el director de la Gerència Urbanística del Port Vell, David Pino, ha desgranat algunes de les intervencions que han d’estar completades entre ara i 2030, i que li serviran a l’autoritat portuària com a indicadors del progrés del plantejament que ha llançat aquest dijous.

Passador

PRINCIPALS OBRES URBANÍSTIQUES A COMPLETAR FINS AL 2030

Font: Autoritat Portuària de Barcelona

Moltes d’elles ja havien iniciat fases en el context d’actuacions lligades a la Copa Amèrica, o amb l’avanç de l’anterior pla estratègic. Així, David Pino ha citat la transformació dels usos en els tinglados del moll Oriental, que es va rehabilitar enguany i albergarà el hospitality de la competició de vela, però en el futur “ha de dedicar almenys un 30% del seu espai a usos culturals”. També l’obertura de més illes climàtiques, una de les quals ja s’inaugurarà en el moll de Drassanes el mes vinent de juliol, o l'”actualització” dels usos en els espais del moll d’Espanya, que ja estan sent remodelats des de l’any passat i actualment alberguen, entre altres, el centre neuràlgic de la Copa Amèrica. Entre els grans eixos urbanístics del futur Port Vell també està contemplada l’obertura “a la ciutat” del moll Barcelona, on se situa el World Trade Center i la seu de l’autoritat portuària.

Aquest emplaçament també té dues terminals de creuers les concessions dels quals el port no ha renovat o no renovarà (cas de la terminal Sud, que finalitza en 2026), i que suposa el gruix de l’ampliació de terreny que el pla planteja per a l’àmbit de port ciutadà. També l’àrea dels tinglados de Sant Bertran, molt pròxima i on el port instal·larà el seu districte d’economia blava, BlueTechPort, forma part del que Lluís Salvadó i David Pino han convingut a denominar “un desplaçament de l’activitat comercial del port cap al sud del recinte”, allunyant-la encara més de la ciutat. Referent a això, Salvadó també ha aclarit que “no hi haurà creuers en el Port Vell”.

PRÒXIMA PRESENTACIÓ DEL PLA D’ACCIÓ PER A REORDENAR LA ZONA SUD DEL PORT
Lluís Salvadó també ha anticipat que el port “enfrontarà en breu” la “concreció del Pla d’Acció 2025-2030” de tot el recinte, en el qual figuraran mesures lligades al reordenament de la zona sud del port comercial. S’espera que aquestes actuacions se centrin en el trasllat de l’activitat creuerística a aquesta zona més allunyada de la ciutat, però també hi ha previstos desenvolupaments en l’àmbit logístic del recinte, com el trasllat de la terminal de contenidors que actualment opera APM, o la construcció d’una terminal multipropòsit addicional. Salvadó, això sí, ha especificat que el pla del Port Vell no té una vinculació directa amb l’avanç d’aquests desenvolupaments, sinó que es tracta “de dos plans que caminen i ja estan passant en paral·lel”.

L’autoritat portuària arriba a la nova fase d’avanç del Port Vell després d’haver culminat 22 actuacions en l’ordenament anterior, amb una inversió aproximada de 140 milions d’euros, segons ha calculat David Pino. Fora de l’àmbit estrictament urbanístic, la instal·lació es planteja avanços en aspectes més divulgatius o acadèmics del futur Port Vell, com l’ampliació d’oferta educativa en els centres situats en el moll de Barcelona -com l’Institut de la Logística de Barcelona-, o “posant en valor el patrimoni històric i cultural del recinte”, eix en el qual ha de tenir un paper el Port Center que es desenvoluparà en el rehabilitat edifici Portal de la Pau. Així mateix, el pla estratègic també apunta a una millora de la governança mitjançant l’aprofundiment dels vincles i la comunicació amb la ciutat -amb l’ajuntament que dirigeix Jaume Collboni- i també directament amb la ciutadania.

A nivell d’objectius, l’autoritat portuària planteja “que en cinc anys el Port Vell sigui un referent mundial d’integració port-ciutat”, ha resumit Lluís Salvadó. La majoria d’iniciatives van dirigides, han argumentat el president portuari i David Pino (Port Vell), a “millorar la permeabilitat entre el port i la ciutat”, a convertir aquesta dimensió del recinte en “un espai d’oci, gastronomia i de sostenibilitat a nivell ambiental”. També, i molt lligat a aquest últim element, ha de prendre protagonisme l’àrea de l’economia blava, liderada per projectes com BlueTechPort. En aquest sentit, es buscarà que el Port Vell sigui un pol de creació d’startups d’aquest àmbit, i també d’atracció d’empreses consolidades. D’altra banda, Pino també ha detallat que tot el port ciutadà ocupa actualment unes 9.000 persones de les 40.000 que treballen en el total de la infraestructura, una xifra que el pla estratègic aspira a portar fins a les 10.000 persones.