Els ports mediterranis encara no atorguen importància estratègica a les renovables
Els recintes portuaris solen assenyalar-se com a infraestructures claus en la transició energètica i les seves oportunitats en el mercat de les renovables és una qüestió que està sobre la taula. No obstant això, la importància estratègica d’aquest àmbit encara no estaria entre les prioritats més altes d’una majoria de dàrsenes mediterrànies, segons un estudi lligat a la governança portuària al Mediterrani elaborat pels think tank CETMO i CENIT sota l’auspici de l’associació MedPorts i a la Unió pel Mediterrani, i que s’ha presentat aquesta setmana en el port de Barcelona. Entre les seves principals conclusions s’assenyala que, avui dia, només el 30% de la trentena d’instal·lacions analitzades (totes elles membres de MedPorts) consideren “les funcions relacionades amb la producció energètica” i el seu emmagatzematge com a estratègiques, un percentatge que aconsegueix el 50% si es considera el subministrament d’energia. Les dades contrasten amb papers més “tradicionals” dels recintes, com el de participar en les cadenes de subministrament, una prioritat estratègica per al 90% dels quals han estat analitzats.
“Els ports estan molt ben situats per a ser hubs energètics”
Sergi Sauri Director de CENIT
Rades mediterrànies com Algesires, Barcelona o València han expressat en més d’una ocasió la seva voluntat de marcar perfil en el vector de l’energia renovable i ostenten plans en aquesta direcció, i altres recintes espanyols amb menys volum de tràfic, cas de Cartagena, poden explicar-se en aquest apartat. No obstant això, es tracta d’un àmbit que encara “juga un paper menor” i en el qual queda “marge per recórrer” per a tota la regió marítima, indica l’informe en les seves conclusions. Quant a la sostenibilitat mediambiental com a funció, molt vinculada a l’acompliment energètic dels recintes, només el 20% dels ports que han donat dades l’expliquen entre les seves funcions estratègiques.
És una situació que podria canviar en els pròxims anys, atès que “els ports estan molt ben situats per a ser hubs energètics” i hi ha diversos països, precisament en el Mediterrani i especialment en la seva costa sud, “que es plantegen com a productors energètics i d’energies renovables com l’hidrogen”, ha recordat el director de CENIT, Sergi Sauri. En la seva presentació de les dades, Sauri també ha recordat que en això juguen un paper important l’adopció de nous combustibles per part del ‘shipping’, una dinàmica en la qual la Unió Europea està insistint a nivell regulador i que també va fent el seu recorregut en l’Organització Marítima Internacional (OMI).
Llegeix també
La respuesta a la transición energética marcará la diferencia entre los puertos mediterráneos
Òscar Mateu
Barcelona
En aquest sentit, l’informe contempla “un increment potencial de la demanda d’energia renovable” per part de la indústria a mitjà termini, alguna cosa que podria tenir els seus efectes en les activitats que els recintes dediquen a aquest aspecte. Segons les seves mateixes dades, existeix el 72% dels recintes que “contribueixen com co-inversors o inversors en projectes energètics”. Un altre 67% ho fan com a “proveïdors dels terrenys” per a aquests projectes i el 56% els “proveeixen suport logístic”. Cap rada s’hauria implicat directament en l’operativa d’aquests projectes, segons l’estudi.
Amb tot, les dades no ofereixen conclusions contundents quant a patrons en la governança o les característiques dels ports analitzats per a anticipar la seva inclinació cap al mercat energètic. A nivell de volum de tràfics, per exemple, s’assenyala que els recintes majors tendeixen a involucrar-se més en aquesta mena de funcions (s’estabilitzen en el 60% dels rols que l’estudi contempla en relació al vector energètic), però també existeixen rades de menor grandària que presenten una clara identificació amb això, i altres ports grans que no. Sigui com sigui, l’informe apunta al fet que “un major tràfic genera més emissions, soroll, deterioració de l’aire i de la qualitat de l’aigua”, per la qual cosa “els ports han d’actuar amb mesures més estrictes per a complir amb la regulació”, especialment aquells que estan sota el paraigua de la Unió Europea.
El port d’Alexandria (Egipte) destaca en la seva funció energètica malgrat no estar sota les lleis europees
Però la diferència regional tampoc és totalment concloent: l’informe proveeix un índex d’involucració en “funcions emergents” per part dels ports, totes elles lligades al vector energètic o sostenible. En aquest sentit, emergeix el lideratge de recintes com Marsella-Fos (França), amb 95 punts, o els ports de Roma (Itàlia), amb 92 punts. Entre els ports espanyols, destaquen els esmentats Cartagena (81 punts), Algesires (73 punts) o Barcelona (69 punts). Però també a la part alta de la taula està el port egipci d’Alexandria, amb 85 punts malgrat no estar subjecte a l’exigent regulació europea. També hi ha ports espanyols en la part baixa de l’anàlisi, com Castelló (57 punts) o Màlaga (37 punts); i europeus, com Rijeka (Croàcia), amb 41 punts, el port grec de Igoumenitsa, amb 42 punts, o Malta Freeport, amb tan només 20 punts. En aquest últim rang, això sí, se situen recintes extracomunitaris, cas de Nouakchott (Mauritània), amb 29 punts, o els ports tunisians, amb 34 punts. En aquest punt, l’anàlisi no ha incorporat ports marroquins com Tanger-Med per falta de dades.
