Els ingressos del port de Barcelona creixen per sobre del seu volum de tràfics

El port de Barcelona ha tancat 2025 amb una xifra de negoci de 206 milions d’euros, el 3% més que en l’exercici anterior. Això significa que, per segona vegada consecutiva, supera el sostre dels 200 milions, però també reflecteix un creixement econòmic que avantatja al que es produeix en els seus tràfics de mercaderies. De fet, els 69,45 milions de tones que han registrat els seus molls es tradueixen en un descens marginal respecte a l’any passat, del 0,3%. La principal raó després d’això seria que bona part del decreixement en activitat es deu al transbord de contenidors, un tràfic que està “molt bonificat” i a penes té impacte en els comptes de la dàrsena, com ha indicat la seva subdirectora general de Finances, Gestió Corporativa i Estratègia, Miriam Alaminos.

“No hi ha hagut canvis de preu en les nostres taxes”
Miriam Alaminos Subdirectora general de Finances, Gestió Corporativa i Estratègia del Port de Barcelona

Segments que sí que tenen efecte en les finances de l’autoritat portuària són els del hinterland (import/export) i els granels, que han crescut en 2025. Això redunda en la facturació per les taxes d’activitat (a la mercaderia i el passatge) que recapta l’autoritat portuària, que suposa el 50% del seu negoci i que ha crescut el 2% interanual. En total, la rada ha ingressat 97 milions d’euros en aquest capítol. L’altre 50% correspon als ingressos per concessions, que també han crescut el 2% i han aconseguit els 96 milions d’euros. En la presentació anual de resultats, Miriam Alaminos ha assenyalat que “no hi ha hagut canvi de preus en les taxes” en 2025, però els resultats del present exercici, 2026, sí que podrien recollir l’efecte d’una revaloració de terrenys concessionals que l’autoritat portuària té prevista, la primera en els últims nou anys.

Per contra, el resultat de l’exercici ha quedat en 59 milions d’euros, el 6% menys que en 2024, encara que l’autoritat portuària ha deixat clar que això és fruit del “fet extraordinari” que ha suposat la inversió de deu milions d’euros destinada a la nova nau de cafè de Barcelona International Terminal (Empresas Masiques). L’administració del recinte ha desemborsat directament deu milions d’euros en aquest desenvolupament, que serveix per a permetre, al seu torn, l’ampliació de la concessió de l’empresa Elian en el moll Álvarez de la Campa, un projecte que l’organisme portuari va qualificar d’estratègic en el seu moment i que ja està en desenvolupament. En cas de no haver-se produït aquesta despesa extraordinària, el recinte català hauria tancat l’exercici amb beneficis de 57 milions d’euros, el 14% més que en 2024.

Així, l’autoritat portuària podrà mantenir “l’alt cicle inversor” que ja va inaugurar l’any passat, el primer que ja es va tancar sota la presidència de José Alberto Carbonell. Llavors, la inversió efectiva durant l’exercici va ser de 67 milions d’euros i en aquest ha aconseguit els 86 milions d’euros, el 29% més. Al mateix temps, el port va licitar, va adjudicar o va executar “el 100%” de les actuacions que havia previst a l’inici del període, amb una assignació d’inversions que totalitza 332,5 milions d’euros (en set projectes). Aquesta activitat creix també en 2026, perquè s’aborden “nou grans projectes per import total de 338,7 milions d’euros”, ha anunciat el president portuari. Totes elles són obres que l’autoritat portuària ja va anunciar en el seu moment, com l’avanç d’obres en el futur moll Catalunya, l’ampliació de capacitats ferroviàries en la seva zona sud, una part dels nous accessos que corresponen a la seva administració i no a Adif, o la nova terminal ferroviària del moll Contradic.

EL TRANSBORD I ELS SÒLIDS FRENEN EL CREIXEMENT
El director general del recinte, Àlex Garcia, ha apuntat al transbord de contenidors i als granels sòlids com a principals causes del lleuger descens en els volums de mercaderies del port. El primer cas, una contracció del 20,8%, s’explica per la “normalització de les cadenes de subministrament” després de dos anys de crisis del Mar Roig. En el cas dels granels sòlids, comparteixen una tendència generalitzada en els principals ports espanyols. A Barcelona, baixen el 15% (total de 4,08 milions de tones): “En les importacions, es deu a la fava de soia i a la parada tècnica, durant l’exercici, d’una de les dues plantes de molta del port. En l’export, són tres productes els que decreixen, el ciment, les potasses i la sal”, ha detallat el directiu del port català.

“L’alta diversificació del port compensa les baixades”
Àlex Garcia Director general del port de Barcelona

No obstant això, “l’alta diversificació dels tràfics del port ens permet compensar les baixades”, ha argumentat Àlex Garcia. En efecte, el port ha incrementat els seus contenidors import/export (el 4% i el 3%, respectivament), els granels líquids i els tràfics d’automòbils. En el primer cas, s’han superat els 700.000 teus en els dos fluxos, la qual cosa en el cas de les importacions ha suposat un rècord històric per a la rada. La Xina, els Estats Units i Turquia es mantenen com els principals socis del hinterland, amb quotes del 28%, el 6% i el 5%, respectivament.

Llegeix també

El port de Barcelona reprendrà fluxos ferroviaris amb restriccions a finals de setmana

Òscar Mateu

Barcelona

Els granels líquids han aconseguit els 16,63 milions de tones, el 21,7% més que en 2024. Aquí, Àlex Garcia ha apuntat al transbord de Gas Natural Liquat (GNL) i gasolina que es produeix en la instal·lació catalana, i sobretot a dos esdeveniments de context: l’aturada elèctrica que va sofrir Espanya a l’abril, l’efecte posterior de la qual va ser el d’incrementar la demanda de GNL per a alimentar els cicles combinats del sistema elèctric; i l’acord aranzelari que va tancar la Unió Europea amb els Estats Units a l’estiu, el qual incloïa un augment de les importacions europees de gas procedent del país nord-americà. “Gairebé el 33% del GNL que ve a Barcelona ja té procedència als Estats Units”, ha informat el director general. Aquestes importacions es realitzen en detriment del producte que entra a Espanya per gasoducte i té origen el nord d’Àfrica, especialment Algèria.

45% de cotxes de la Xina

El 45% de la importació de vehicles a Barcelona procedeix de la Xina

També el moviment de vehicles ha crescut a Barcelona, en aquest cas el 5%, malgrat arrencar l’any a la baixa. L’estirada final es deu a les importacions (+44%), una gran part de les quals (45%) procedeixen de la Xina. En total, el port ha mogut 716.657 cotxes, 186.116 d’importació i 323.951 d’exportació. Aquest últim flux ha sofert una baixada interanual del 5,7% degut, principalment, “als processos d’electrificació que han començat a implementar les fàbriques de cotxes que hi ha a Espanya i que són clients del port”, ha postil·lat Àlex Garcia.