La Generalitat de Catalunya estableix les bases del seu futur sistema ferroviari
La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat de Catalunya, Sílvia Paneque, ha presentat l’estratègia amb la qual el Govern definirà el futur sistema ferroviari català mitjançant un conjunt d’iniciatives orientades a reforçar la xarxa, millorar la seva capacitat i planificar les infraestructures de les pròximes dècades. Durant la jornada de Política Ferroviària celebrada aquest passat dilluns, Paneque ha defensat que aquestes actuacions “han de servir per a construir un sistema més robust, connectat i pròxim que vertebri Catalunya” i ha avançat que “totes aquestes aportacions s’integraran en el nou Pla d’Infraestructures del Transport de Catalunya (PITC), que iniciarem amb una jornada participativa el setembre vinent”.
“Es tracta de definir el ferrocarril que Catalunya necessita per a les pròximes dècades”
Sílvia Paneque Consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat de Catalunya
Així mateix, la consellera ha explicat que aquest propòsit passa per recuperar la confiança dels usuaris en el transport ferroviari i definir una visió compartida per al desenvolupament de la xarxa. En aquest sentit, ha assenyalat que “l’objectiu principal és recuperar la confiança de la ciutadania en el transport ferroviari i planificar les infraestructures necessàries per a donar resposta als reptes de mobilitat de les pròximes dècades”. A més, ha defensat que “estem impulsant una resposta de fons per a superar una etapa difícil i recuperar la confiança en el sistema ferroviari, no es tracta només de resoldre les incidències del present, sinó de definir el ferrocarril que Catalunya necessita per a les pròximes dècades”.
Dins d’aquesta estratègia, la Generalitat ha posat en marxa el Pla de Serveis Ferroviaris amb horitzó 2030 i 2040, diversos estudis per a noves infraestructures i una nova xarxa tramviària per al conjunt de Catalunya. A més, juntament amb Cimalsa impulsa l’Estratègia Catalana de Terminals Ferroviàries, concebuda per a fomentar el transport ferroviari de mercaderies, reduir l’impacte ambiental del transport per carretera i millorar la competitivitat del sistema logístic. Aquest document preveu el desenvolupament de terminals ferroviàries en quatre àrees estratègiques —Empordà, Penedès, Terres de l’Ebre i Lleida— coordinades amb infraestructures estatals com La Llagosta, les terminals dels ports de Barcelona i Tarragona i la terminal de Portbou, punts clau per al tràfic de mercaderies amb tren.
L’estratègia aposta per una doble plataforma ferroviària entre Catalunya i França
També ha reivindicat la dimensió europea de la política ferroviària catalana en afirmar que “el Corredor Mediterrani és una infraestructura estratègica, i la connexió amb els ports de Barcelona i Tarragona és clau per a la competitivitat del país”, al mateix temps que ha reclamat “una doble plataforma ferroviària entre Catalunya i França: una a través del túnel del Pertús i una altra a través de Portbou”. Aquesta proposta s’emmarca en el projecte de reforç de les connexions transfrontereres i en la consolidació d’una doble plataforma entre Figueres i Perpinyà, amb capacitat tant per al transport de passatgers com de mercaderies. Tal com ha exposat durant la jornada, una primera actuació en aquesta línia és la connexió en ample estàndard entre Figueres i Portbou, una de les actuacions incloses en l’Estratègia de Terminals Ferroviàries de Catalunya.
En paral·lel, el Govern manté com a prioritat la recuperació de la qualitat del servei ferroviari i el reforç de les inversions. Paneque ha afirmat que “la nostra prioritat és recuperar la confiança de la ciutadania en el transport ferroviari, millorant la fiabilitat, la qualitat del servei i la capacitat de resposta del sistema” i ha afegit que “això el volem fer amb actuacions immediates, però també amb mirada a llarg termini”. Després del restabliment dels serveis en les línies R2, R4, R8 i R15 i, al seu torn, continuen els treballs en la R3 i la R7, la consellera ha reconegut que “podem dir que hem recuperat els nivells previs a l’episodi que va afectar greument la xarxa, però sabem que això no és suficient, recuperar el servei és imprescindible; recuperar la confiança requereix més constància, més inversió i més resultats”.
8.037 milions d'euros
El full de ruta contempla una inversió de 8.037 milions d’euros en Rodalies
Per a recolzar aquesta millora, la Generalitat ha actualitzat el pla de Rodalies 2020-2030, la inversió prevista del qual ascendeix fins als 8.037 milions d’euros, 1.700 milions més que la programació inicial. Així mateix, el Govern ha identificat actuacions prioritàries que permetran executar més de 766 milions d’euros en els pròxims dos anys per a incrementar la fiabilitat del servei, mentre accelera juntament amb Adif i Renfe les intervencions destinades a eliminar limitacions temporals de velocitat i reforçar la robustesa de la xarxa ferroviària.
Entre els grans projectes de futur, la Generalitat de Catalunya ha situat el sistema ferroviari del Delta del Llobregat, la Línia Orbital i l’Eix Transversal Ferroviari. Sobre aquest últim paquet d’actuacions, Paneque ha destacat que “hem definit el full de ruta de la Línia Orbital”, una infraestructura de prop de 120 quilòmetres concebuda per a connectar diferents ciutats metropolitanes sense passar per Barcelona. Així mateix, també ha anunciat que “hem encarregat a Ifercat” el desplegament de l’Eix Transversal Ferroviari, l’execució del qual dependrà de l’acord amb el Govern espanyol sobre el seu finançament i calendari. Paral·lelament, el Govern continua ampliant la xarxa tramviària amb les obres del tramvia del Camp de Tarragona i Barcelona, a més dels estudis informatius per als projectes del Bages, La Seu-Andorra i Girona-Banyoles.
L’estratègia també contempla un creixement significatiu de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), que incorporarà nous serveis com les Rodalies de Lleida, el tramvia del Camp de Tarragona, la línia R-Aeroport i la futura connexió entre les línies Llobregat-Anoia i Barcelona-Vallès. Aquesta expansió elevarà el volum de viatgers des dels 100 fins als 150 milions anuals mitjançant una inversió pròxima als 2.000 milions d’euros, al mateix temps que ampliarà l’activitat de l’operador amb nous models de servei i tecnologies destinades a millorar l’eficiència i la qualitat de l’explotació ferroviària.
