Les noves arestes de l’eficiència logística porten al negoci a reconfigurar les seves estratègies
Els actors del negoci logístic es troben immersos en una dinàmica de replantejament sobre com abordar l’eficiència, concepte que ha guanyat complexitat i profunditat en els últims temps. Les definicions més clàssiques han quedat desfasades en incorporar-se matisos i preocupacions que fins ara no es vinculaven a la cerca de l’eficiència logística, com han explicat diversos actors empresarials durant la conferència dedicada a aquesta qüestió en la XXVI Conferència de Zones Franques d’Iberoamèrica, impulsada per l’Associació de Zones Franques de les Amèriques (AZFA) i el Consorci de la Zona Franca de Barcelona.
De manera normativa, “l’eficiència es defineix com aconseguir les metes amb el menor nombre de recursos possibles d’una forma, diguem, òptima”, però la gran qüestió és “definir quina és la meta i quins són els recursos”, ha assenyalat el chief commercial officer de Hutchison Ports BEST, Jorge Moreno. En logística, “estem parlant d’aconseguir que els productes acabin en les posicions o en els destins finals en temps i en forma”, al que “m’agradaria incloure en el concepte d’aconseguir la meta, encara que sigui amb els recursos disponibles”. No obstant això, Jorge Moreno argumenta que “aconseguir la meta avui dia ja no és només suficient amb posar les coses dins del termini i en la forma escaient, també és posar-les d’una forma sostenible, és a dir, respectant el medi ambient amb una responsabilitat social”.
Durant la seva intervenció en la jornada celebrada en el DFactory de Barcelona, el directiu de la terminal de contenidors situada en el port de Barcelona ha assenyalat també que “el concepte d’eficiència va evolucionant amb la societat, bàsicament perquè el com o el què es vol aconseguir ha d’anar evolucionant amb el que necessitem”. Avui dia, “per a nosaltres eficiència logística molt a nivell genèric seria aconseguir aquesta posició de les coses en temps, en forma i d’una forma sostenible amb el menor número ús de recursos”, ha conclòs Jorge Moreno. En referència precisament als recursos, el director general de JCV Shipping & Solutions, Óscar Calvo, ha incidit en què “aquesta part de recursos que cal intentar minimitzar no solament els minimitzem en la nostra empresa, sinó que sigui un procés que es minimitzi entre totes les diferents baules de la cadena”.
“Ja no és posar les coses dins del termini i en la forma escaient, és fer-ho amb responsabilitat ambiental i social”
Jorge Moreno Chief commercial officer de Hutchison Ports BEST
El president de Sending, Juan Pablo Lázaro, ha posat èmfasi en el fet que “l’eficiència és produir amb la màxima qualitat i amb el mínim cost”. Des d’aquesta concepció, “podem definir àmpliament el que és el concepte de qualitat”, perquè hi ha “qui sosté que simplement qualitat és fer bé les coses a la primera, la qual cosa per descomptat, amb independència de la definició, hi ha països o àrees del món on el concepte de qualitat el tenen més interioritzat i altres menys”, ha augmentat Juan Pablo Lázaro. Sigui com sigui i malgrat els matisos, “crec que l’escalada que hi ha hagut respecte al món de l’eficiència ha estat importantíssima”.
Per part seva, el director comercial de la signatura tecnològica Bytemaster, Javier Álvarez, ha identificat com a logística eficaç aquella que “aconsegueix controlar el producte correcte i en el lloc correcte”, dues variables que “són fàcilment mesurables”. No obstant això, “després, en seguir l’eficiència, ens basem en altres dues variables que és el moment adequat i al menor cost possible, que ja no tenen únicament dos valors perquè es multipliquen les possibilitats, interpretacions i subvariables”, ha afegit.
TECNOLOGIA I PERSONES: VECTORS IMPRESCINDIBLES PER A L’EFICIÈNCIA
La cerca de l’eficiència es recolza, entre molts altres vectors, en la tecnologia i les persones com a elements diferencials de les companyies. “La nostra visió és que quanta més tecnologia tenen les empreses més capaces són de ser eficients”, ha afirmat Javier Álvarez (Bytemaster). En aquest sentit, ha destacat el cada vegada major interès de les companyies per solucions tecnològiques que evitin destinar recursos humans a l’entrada de dades, en eines per a automatitzar processos, business intelligence i connectivitat.
“Quanta més tecnologia tenen les empreses, més capaces són de ser eficients”
Javier Álvarez Director comercial de Bytemaster
Quant a la incorporació de talent, el directiu de Bytemaster ha constatat que “cada vegada és més escàs” i “cada vegada ens costa més a tots trobar personal qualificat”. A més, ha subratllat els esforços perquè els professionals de les companyies millorin la seva capacitació una vegada incorporats als seus equips, especialment “com aconseguir accelerar el seu procés de ‘onboarding'”. També “veiem molta inversió en portals de formació, seguiment o capacitació en els quals les empreses sàpiguen com està de format el seu equip i com ha d’evolucionar per a millorar”.
Per al president de Sending, Juan Pablo Lázaro, es tracta de combinar tres pilars: innovació, processos i persones. Respecte al primer, “hi ha qui pensa que això de la innovació se circumscriu a empreses grans, però penso que a vegades és tot el contrari”. És més, ha afegit l’empresari, “moltes vegades les companyies grans són màquines de retallar la innovació”. En l’àmbit dels processos, ha reconegut que “la matriu d’Eisenhower, on l’urgent no et deixa fer l’important, hauria de ser a l’inrevés, sobretot a nivell directiu”, per a dur a terme labors de reenginyeria i replantejament dels processos.
“Hem d’apostar per persones que treballant en equip funcionin com un número u”
Juan Pablo Lázaro President de Sending
“Hem d’apostar per persones que treballant en equip funcionin com un número u”Respecte al talent, ha defensat l’estratègia de “no triar números u”, sinó apostar per “professionals que treballant en equip funcionin com un número u”. Al seu judici, “això és el que marca la diferència i, en això té molt a veure el lideratge”. També ha recordat que “la formació no se circumscriu a una etapa de la vida de l’home” i que és necessari imprimir en la filosofia de les empreses aquesta visió. En aquest sentit, el director general JCV Shipping, Óscar Calvo, ha assenyalat que “les persones han d’estar contínuament formades, però també han de voler formar-se”. En aquesta qüestió, ha concretat que “molts professionals quan arriben a un lloc de treball creuen que ja està tot el que havien de fer a nivell d’estudis i que, a partir d’aquest moment, és qüestió de gestionar”. Això ja no funciona així, ha continuat Óscar Calvo, perquè “en un món tan canviant com l’actual, ens toca moltes vegades fer-los entendre que no solament no han arribat a la meta, sinó que acaben de sortir”.
Óscar Calvo Director general de JCV Shipping
“Molts professionals creuen haver arribat a la meta quan realment acaben de sortir”Per part seva, Jorge Moreno (Hutchison Ports BEST) troba a faltar una aproximació diferent a l’hora de valorar professionals per a sumar-los a les empreses. “Tenim un perfil en el món llatí, comparat amb el món saxó, diferent de l’hora de fitxar persones o de muntar equips, almenys a Espanya”. En aquest sentit, “ens centrem molt en el que ja va fer aquesta persona, és a dir, si t’has dedicat molts anys a fer alguna cosa, se suposa que has acumulat una experiència i que aquesta persona és vàlida per a seguir en aquest sector o continuar treballant del mateix”. No obstant això, “quan fitxem professionals en companyies del grup en ambients saxons, ens fixem molt més en les actituds que en les aptituds”. Aquesta visió es fonamenta en què “el coneixement ja li aportarem”, perquè “el que necessitem és passió, ganes i energia”. Es tracta de “un debat que moltes vegades tenim quan formem equips que marquin diferències” i, des de la meva experiència, “hi ha dos tipus de persones en la vida: aquells que et carreguen les piles i aquells que te les descarreguen automàticament”.
UN ESDEVENIMENT ÚNIC PER A CONGREGAR L’ECOSISTEMA DE ZONES FRANQUES
La Conferència de les Zones Franques d’Iberoamèrica ofereix aquests dies en el DFactory de Barcelona més d’una desena de sessions amb la participació de 38 ponents internacionals del voltant de 26 països del món. Són més de 200 professionals, operadors, entitats públiques, inversors, consultors i proveïdors de la indústria de zones franques d’Amèrica Llatina, Europa i Àfrica els que s’han donat cita entre el 8 i el 10 de novembre per a “analitzar i discutir temes relacionats amb la situació actual, avanços, innovacions, millors pràctiques, tendències i desafiaments futurs en el context de les zones franques”, segons han detallat els organitzadors de la cita internacional.
