Barcelona amplia l’abast del càlcul de les seves emissions per a reforçar l’estratègia climàtica

El port de Barcelona ha realitzat un càlcul ampliat de les emissions que genera la seva activitat com a eix per a secundar i avaluar la seva estratègia de transició climàtica. L’objectiu que persegueix l’administració presidida per José Alberto Carbonell és el d’incloure en la seva anàlisi de petjada de carboni un major nombre d’activitats i entitats lligades al port, com el de les obres que en ell es realitzen, o el de les indústries que actuen dins del recinte, ja que fins ara les seves aproximacions se circumscrivien a les operatives més comercials del sector marítim i terminalista. El mateix Carbonell ha assenyalat que es tracta d'”un càlcul expansiu per a ser responsables a l’hora de reduir a zero totes les emissions”, objectiu que l’autoritat portuària es proposa per a 2050.

“Ens ajudarà a mesurar els passos que donem en transició energètica els pròxims anys”
José Alberto Carbonell President de l'Autoritat Portuària de Barcelona

L’estudi, amb participació d’una mica més de 60 concessionàries i entitats de la comunitat portuària, part amb dades de 2022, però anirà repetint-se anualment per a acompanyar el pla de transició ecològica que el recinte presentarà en 2025. Una de les seves primeres conclusions ha estat l’increment de la seva petjada de carboni per l’activitat que ara s’ha afegit: la xifra se situava fins ara en 349.399 tones anuals de CO2 i amb la nova anàlisi passa a ser de 495.356 tones.

El president del port català ha plantejat el projecte com un element per a “ajudar-nos a mesurar els passos que estem donant i hem de donar en els pròxims anys” a nivell de descarbonització. Així mateix, ha certificat que Barcelona “és el primer port del Mediterrani” que recull el tipus de dades noves que recull l’inventari, i els membres de l’equip que l’han elaborat han assenyalat que el seu abast també és “insòlit en ports d’Europa” amb els quals han mantingut contacte en aquest aspecte, com el d’Hamburg (Alemanya).

Pesi a l’increment de 145.957 tones d’emissions de carboni que ha significat la introducció de nous sectors, l’estudi revela que les operatives lligades als vaixells es mantenen com el principal emissor en la rada. La majoria d’aquestes emissions ja es comptabilitzaven en els càlculs anteriors, encara que ara s’ofereix un abast que va més enllà de la càrrega i descàrrega i inclou fins i tot el fondeig dels vaixells en el port. L’estudi reflecteix que les embarcacions són responsables del 64% de les emissions totals -sempre segons el nou càlcul-, amb una major part d’aquest percentatge (47%) derivada de totes les operatives realitzades mentre el vaixell està amarrat. Aquesta circumstància també ha portat a l’autoritat portuària a preveure que només la implementació del seu pla d’electrificació de molls, Nexigen, que culmina en 2028, podria acabar amb el 24% de les emissions de CO2 en 2030 (respecte a les que emetia en 2017, any de referència). Això suposaria la consecució pràctica de la meitat de l’objectiu que maneja el recinte per a llavors, que és el de reduir al 50% aquest volum d’emissions.

Vist per tipus de vaixell i maniobra, els resultats reflecteixen un major impacte dels vaixells portacontenidors en la petjada de carboni. “Són els vaixells més grans i els que realitzen més escales, i més temps passen en el port” al costat dels creuers, han precisat els responsables de l’informe. En això se secunden també les seves prediccions sobre el pla Nexigen, que ja ha iniciat la seva fase pilot en la major terminal de contenidors de Barcelona BEST (Hutchison Ports). Els segons a generar més emissions són els tanquers, encara en l’àmbit logístic de la rada, i després venen embarcacions de passatgers com a creuers i ferries. Els vaixells de càrrega a granel, malgrat que ocupen una de les últimes posicions en el rànquing d’emissors, “seran uns dels més difícils” a l’hora de connectar-los a la xarxa, atès que “usen una operativa molt complexa, amb bombes molt específiques que necessiten una intensitat d’electricitat especial”, ha comentat un dels elaboradors de l’informe i membre de l’equip d’Estratègia i Innovació del recinte, Maurici Hervàs.

El segon grup amb més contribució a les emissions del port català són els seus concessionaris. En un sentit ampli, generen 139.357 tones de CO2, però són les activitats industrials instal·lades en la rada les que s’emporten el major pes en aquesta xifra: 74.800 tones. Els segueixen unes terminals portuàries que emeten 44.227 tones, al seu torn per davant de les concessions lligades a l’àmbit ciutadà del port (en sectors com l’oci o la nàutica), que donen compte d’11.271 tones. Els magatzems i naus logístiques, àmbit que recull també les de la Zona d’Activitats Logístiques del port (ZAL), sumen 9.058 tones d’emissions. La majoria d’aquestes categories són afegits que l’autoritat portuària no comptava fins ara en la seva petjada de carboni.

El transport ferroviari només emet 711 tones de CO2 en el port de Barcelona

Entre els altres grans grups d’activitat que ha recollit el port també està el transport terrestre. El seu efecte s’ha mesurat sobre la base de les cambres instal·lades en les entrades de la dàrsena, han especificat els autors de l’informe. En total, aquesta activitat emet 14.869 tones de CO2 anuals, de les quals 11.312 té a veure amb trànsits de transport en les terminals portuàries. 2.845 tones procedeixen dels trajectes de transport de passatgers o treballadors de les empreses i del port, i només 711 tones emanen del transport ferroviari que té lloc en el recinte.

Un altre dels grups nous és el de les obres que es realitzen en el port de Barcelona, les quals poden tenir impacte en projectes “com l’ampliació cap al sud” del negoci logístic portuari que s’està duent a terme, ha apuntat Hervàs. L’activitat en aquest sentit era menor en 2022, per la qual cosa és probable veure un increment en pròximes edicions d’aquesta anàlisi. En tot cas, aquest àmbit d’activitat genera 7.155 tones de CO2, la major part a causa de la generació i ús de materials per a la construcció.

A més, l’equip de l’autoritat portuària també ha mesurat la contribució a les emissions de les diferents fonts d’energia que s’utilitzen en totes les instal·lacions, la qual cosa col·loca en primer lloc d’impacte a l’ús de combustibles líquids (73%). “Això reflecteix, de nou, la importància dels vaixells, que usen aquests combustibles”, ha assenyalat Maurici Hervàs. Així i tot, “s’observa un consum considerable de gas natural, que s’anirà incrementant en el cas dels vaixells”. També el consum elèctric hauria d’augmentar a mesura que es desplegui el pla Nexigen. A nivell específic de les concessions del recinte, l’informe també mostra que el consum elèctric estava en 2022 alguna cosa per sota del 40%.

CERTIFICACIÓ DE PETJADA DE CARBONI PER A ETIQUETAR AL PORT
L’estudi que ha dut a terme l’Autoritat Portuària de Barcelona compta amb la certificació de la classificadora DNV, i li atorga una etiqueta ISO 14064 a la rada en relació a la seva petjada de carboni. Els seus responsables han emmarcat aquest detall en la competitivitat de Barcelona en el seu àmbit comercial, ja que “cada vegada més socis o empreses amb les quals treballa el recinte tenen en compte la petjada de carboni de la seva activitat, o de les mercaderies que passen per ell”, han postil·lat.