21 de agosto de 2026 | Actualizado 14:48

La Zona Franca de Barcelona situa els perfils híbrids com el principal repte de la indústria 4.0

L'anàlisi de 72 empreses conclou que els perfils amb visió de negoci guanyen pes enfront de l'especialització tècnica
Consorci de la Zona Franca de Barcelona

El Consorci de la Zona Franca de Barcelona ha identificat la creixent demanda de perfils híbrids com el principal repte del desenvolupament de la indústria 4.0, segons les conclusions de l’estudi ‘ZF Industry 4.0 Talent’, elaborat a partir de les respostes de 72 empreses del seu ecosistema d’innovació avançada. L’informe, en el qual han participat 39 companyies situades en DFactory Barcelona i 33 startups del Logistics 4.0 Incubator, reflecteix un canvi en les necessitats del mercat laboral, on les competències tècniques comencen a complementar-se amb coneixements de negoci i capacitats transversals. Per part seva, el delegat especial de l’Estat en la institució, Pere Navarro, ha assenyalat que “hem impulsat aquest estudi perquè estem convençuts que el talent serà el principal factor de competitivitat de la nova indústria, volíem conèixer de primera mà quines són les necessitats reals de les empreses del nostre ecosistema per a contribuir a reduir la bretxa entre formació i mercat laboral”.

“Els resultats ens confirmen que hem de continuar enfortint la col·laboració entre indústria”
Pere Navarro Delegat especial de l'Estat a la Zona Franca de Barcelona

L’estudi conclou que més de la meitat de les empreses situen els perfils híbrids, capaços de combinar competències tècniques, digitals i de negoci, com la tendència dominant per davant de l’especialització tècnica. En aquest sentit, els perfils considerats més estratègics per a impulsar la indústria 4.0 corresponen als àmbits de les dades i la intel·ligència artificial industrial, l’automatització i la robòtica, i el desenvolupament de programari industrial. No obstant això, les majors dificultats de contractació es concentren en els professionals que, a més de coneixements tècnics, aporten visió de negoci i capacitat de lideratge, seguits pels especialistes en dades i intel·ligència artificial aplicada a entorns industrials.

Així mateix, les empreses atribueixen l’escassetat de talent principalment al desajustament entre la formació disponible i les necessitats reals del mercat, així com a la falta de perfils híbrids. La competència entre companyies per atreure professionals especialitzats també figura entre els factors més rellevants, mentre que aspectes com els salaris o la mobilitat geogràfica tenen un pes inferior. Com a conseqüència, prop de la meitat de les organitzacions considera que aquesta situació limita la seva capacitat per a créixer o assumir nous projectes, per davant d’altres efectes com l’increment de costos o els retards operatius. A més, el temps necessari per a cobrir posicions estratègiques oscil·la, en la majoria dels casos, entre un i sis mesos, encara que un percentatge significatiu supera aquest termini.

“Continuarem impulsant iniciatives que ajudin les organitzacions a afrontar aquest repte”
Blanca Sorigué Directora general del Consorci de la Zona Franca de Barcelona

En matèria de formació, l’informe revela una forta polarització entre les empreses que destinen recursos de manera intensiva al desenvolupament dels seus treballadors i aquelles que mantenen una inversió reduïda o inexistent. En paral·lel, els programes de reskilling i upskilling presenten un grau d’implantació moderat o baix en la majoria de les organitzacions, la qual cosa evidencia un ampli marge de millora per a reforçar el talent intern. A això se suma una aposta majoritària per equilibrar la capacitació tècnica amb les soft skills, entre les quals destaquen la creativitat, la resolució de problemes, el pensament crític, la capacitat d’aprenentatge continu i l’adaptabilitat al canvi. L’estudi també constata una adopció generalitzada de models organitzatius basats en equips horitzontals, metodologies àgils i rols híbrids, si bé encara persisteixen empreses en fases inicials d’aquesta transformació.

D’altra banda, la flexibilitat laboral i la conciliació es consoliden com les principals eines per a atreure i fidelitzar talent, per davant de la formació contínua i de la participació en projectes innovadors. El 80% de les empreses considera que el benestar, la conciliació i el propòsit tenen una rellevància alta o molt alta dins de la seva proposta de valor a l’empleat. No obstant això, l’informe també posa de manifest que la presència femenina en perfils tècnics continua sent reduïda i que, encara que existeix un compromís generalitzat per a avançar en igualtat i diversitat, només una minoria d’organitzacions ha incorporat plenament polítiques específiques en aquest àmbit.

La directora general de la Zona Franca de Barcelona, Blanca Sorigué, ha afirmat que “els resultats del ‘ZF Industry 4.0 Talent’ posen de manifest que el gran desafiament de la indústria 4.0 no és únicament incorporar tecnologia, sinó atreure, desenvolupar i fidelitzar el talent adequat”. Així mateix, ha afegit que “la creixent demanda de perfils híbrids i de competències com l’adaptabilitat o l’aprenentatge continu ens confirma la necessitat de reforçar la connexió entre empresa, formació i innovació”. En la mateixa línia, Pere Navarro ha destacat que “els resultats ens confirmen que hem de continuar enfortint la col·laboració entre indústria, centres educatius i administracions per a generar el talent que necessita la indústria 4.0 i garantir un creixement sostenible i competitiu”, una estratègia que l’estudi identifica com a clau per a afrontar els reptes futurs de l’ecosistema industrial.