29 de marzo de 2023 | Actualizado 20:11

La DUM de Barcelona espera més mesures per adaptar-se als objectius de l’ajuntament

Els actors del sector col·laboren amb el consistori, però expressen els seus dubtes pel que fa a les fites de l'Estratègia DUM 2030
Els representants de l'AMB i associacions de distribuïdors i de transport han participat en un debat sobre les fites de l'Estratègia DUM 2030 de Barcelona | E.M.

Els actors implicats en la distribució urbana de mercaderies (DUM) de la ciutat de Barcelona reclamen un marc de més estabilitat per adaptar-se a l’estratègia de l’ajuntament, malgrat que reconeixen la col·laboració que aquest ha desplegat. Així s’ha fet palès a la presentació dels nous objectius que l’entitat municipal ha escenificat avui, després d’un any de treball conjunt amb el sector per ordenar aquest àmbit a la capital catalana i a la seva àrea metropolitana. Els representants de distribuïdors, transportistes i associacions logístiques no rebaixen la seva predisposició a continuar col·laborant amb el consistori, però plantegen els seus dubtes davant la possibilitat real de materialitzar algunes de les fites que s’han actualitzat i concretat a l’Estratègia Municipal de la DUM 2030.

“Si ens dirigim cap al vehicle elèctric, necessitem més infraestructures”
Yolanda Redondo Secretària general de Transcalit

Un dels aspectes que planteja més interrogants fa referència a la reducció de les emissions en el 50% per a aquell any. La tinent d’alcaldia d’Agenda 2030 del consistori, Laia Bonet, ha manifestat que el nivell d’emissions “és una de les realitats negatives relacionades” amb la distribució de les mercaderies, i ha emplaçat a tot el sector a col·laborar en assolir la fita, que ha definit com un dels eixos principals de l’estratègia municipal. Des de les associacions de transportistes, tanmateix, es demana més concreció a l’hora de plantejar alternatives, tenint en compte, per exemple, la indefinició que impera pel que fa al futur dels combustibles verds: “¿Parlem de vehicles elèctrics, hidrogen, biocombustible? El sector espera més certeses, i ara mateix ens en falten per poder avançar cap a una direcció concreta”, ha advertit la secretària general de Transcalit, Yolanda Redondo.

Passador

PRINCIPALS OBJECTIUS DE L’ESTRATÈGIA DE LA DUM BARCELONA 2030

Fuente: Ajuntament de Barcelona

"Necessitem infraestructures, si ens dirigim al vehicle elèctric, necessitem punts de recàrrega a l'abast de tothom", ha continuat la representant de l'associació transportista, que també s'ha referit a la necessitat de desenvolupar xarxes de tallers per reparar aquests vehicles, i ha demanat "més ajudes econòmiques i més planificació" per encetar la revolució del sector. Un argumentari que, per la seva banda, comparteix l'associació Astac Condal, des de la qual se sentencia que "comparar amb altres ciutats europees pel que fa a la possibilitat d'adquirir camions elèctrics no té sentit". El president d'Astac, Evaristo Magaña, ha assenyalat que els objectius de la DUM barcelonesa van en línia amb directrius europees, però aquí "el preu del transport és el 25% o 30% més baix que al Regne Unit o França", la qual cosa redueix la capacitat d'adquisició dels transportistes autònoms i la petita empresa, i ha coincidit en el fet que "falten aparcaments i espais per carregar furgonetes elèctriques".

També des de fora del sector transportista s'han fet objeccions similars. El director general de Barcelona - Catalunya Centre Logístic (BCL), Santiago Bassols, ha assenyalat que "falta liti per a tants vehicles elèctrics, i si implantem punts de recàrrega de manera massiva, haurem de reforçar les xarxes de mitjana i alta tensió". El director de serveis de mobilitat de l'Ajuntament de Barcelona, Adrià Gomila, ha respost que la fita de reducció d'emissions no només va lligada a l'ambientalització de la flota, sinó que també es vincula a altres elements recollits en l'Estratègia, com ara un ús incrementat dels punts de conveniència o del repartiment nocturn.

"Amb un full de ruta, estabilitat i ajudes, no és impossible assolir els objectius"
Roger Gaspà Secretari General de CEDAC

Respecte d'això últim, des de Transcalit es recorda que "les empreses hauran de fer les modificacions laborals adequades" per incrementar el repartiment nocturn: "Ja ha passat abans que la normativa va més de pressa que la realitat" ha manifestat Yolanda Redondo. Per la seva banda, el secretari general del Consell d'Empreses Distribuïdores d'Alimentació de Catalunya (CEDAC), Roger Gaspà, ha afegit que "la logística nocturna redueix les emissions, sens dubte, però té sentit en alguns aspectes, no en tots", i ha emfatitzat que "el sector privat porta a terme inversions quan l'horitzó ens proposa estabilitat". Amb tot, les dues associacions han enunciat la seva predisposició a continuar consensuant amb l'Administració, i el secretari general de CEDAC ha expressat que "són objectius ambiciosos, però intentarem lluitar-los" perquè "amb un bon full de ruta, estabilitat i ajudes, no és impossible".

Sobre altres mesures més enllà de la distribució nocturna, com són els punts de conveniència, l'ampliació de l'horari en zones de càrrega i descàrrega, i l'increment de la ciclologística, tant el consistori català com l'administració de l'àrea metropolitana (AMB) han argumentat que defineixen un full de ruta concret. "El marc de la nova estratègia dibuixada per l'ajuntament sí que marca el camí de les actuacions que s'han de dur a terme", ha reivindicat, en aquest sentit, el cap del servei de mobilitat sostenible de l'AMB, Marc Iglesias. "És cert que el sector del transport és el més complex de cara a una reducció efectiva de les emissions, però tot va en la bona línia", ha defensat.

"Amb la nova normativa, s'estan sobrecarregant les places de càrrega i descàrrega"
Evaristo Magaña President d'Astac Condal

Des de la cooperativa de ciclologística Som Ecologística s'ha constatat que la regulació en aquest sentit a Espanya encara no és assimilable a la de països del nord d'Europa, on hi ha més harmonització pel que fa a les ordenances entre municipis diferents. També han assenyalat que, en obligar els cicles a descarregar en zones de càrrega i descàrrega de vehicles més grans, "estem perdent l'avantatge de súpercapil·laritat que té la ciclologística", ja que els repartidors no poden descarregar a la porta d'arribada. Evaristo Magaña (Astac) ha posat en qüestió aquesta última part de la normativa: "S'estan sobrecarregant les places de càrrega i descàrrega que hi ha", ha argumentat, tenint en compte que tots els usuaris de les places tenen actualment un temps de 30 minuts per fer-ne ús. Per al portaveu d'Astac, la regulació pot generar colls d'ampolla si no s'adapten els temps d'ús als diferents volums que cada vehicle pot transportar.

I sobre una més de les mesures que vol impulsar el consistori, la de mutualitzar microhubs urbans amb els quals treballin diferents distribuïdors, s'ha manifestat l'Associació de Fabricants i Distribuïdors (Aecoc), mitjançant el seu responsable de Moblitat i Smart Distribution, José Carlos Espeso: "No sé quantes plataformes funcionen bé en l'àmbit estatal en aquest sentit. A Madrid crec que hi ha dues. S'haurien d'impulsar, sigui de manera pública o per iniciativa privada, però si és pública, no hi hauria d'haver un únic gestor a cada codi postal. Generaria un problema de competència i podria ser complicat", ha sentenciat.

LA NOVA ZBE DE BARCELONA ARRANCA AMB EL TRANSPORT A L'EXPECTATIVA
L'Ajuntament de Barcelona ha publicat la nova ordenança de la Zona de Baixes Emissions (ZBE) al seu Butlletí Oficial, que ha de substituir l'escrit recorregut al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). El nou text, ja en vigor, amplia el focus d'excepcionalitat i tipologies de vehicles de transport que poden accedir a la zona restringida de Barcelona, i recull vàries de les demandes de les associacions. En qualsevol cas, des de Transcalit s'ha manifestat que "veurem com evoluciona, i quin nombre de socis se'ns queda fora" de la normativa, encara que la seva secretaria general, Yolanda Redondo, assenyala que l'associació no espera interposar, de moment, cap recurs. Malgrat que alguns vehicles pesants per a serveis, com els camions tractors, han quedat fora de les excepcions, l'associació apunta a una millor rebuda del text actual. Per la seva banda, Evaristo Magaña (Astac) ha mostrat preocupació sobre la moratòria per renovació de la flota que permet la norma. Ha assenyalat la poca disponibilitat de vehicles nous i la falta de concreció pel que fa als temps d'entrega, cosa que pot obstaculitzar l'accés dels transportistes a aquestes moratòries.