Govern central i port es donen una dècada per construir els nous accessos sud de Barcelona
Les administracions implicades en el desenvolupament dels nous accessos viaris i ferroviaris sud del port de Barcelona s’han donat un termini màxim de deu anys per a materialitzar-los. Així ho expressa el conveni que regeix la seva col·laboració i el finançament de la infraestructura, i que El Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) ha publicat aquest divendres, de manera que s’ha donat vigència a un projecte que ja ha donat passes en forma de licitacions en l’últim any i que duu a l’agenda del recinte català gairebé des d’inicis de segle. El document hauria estat subscrit el passat dia 26 de novembre per part dels organismes que col·laboren, segons reflecteix el mateix text. Aquests últims són el ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible, Adif, Ports de l’Estat i l’Autoritat Portuària de Barcelona. La seva tramitació per a publicació en el BOE es va realitzar el 18 de desembre per part de la secretaria general de Transport Terrestre.
El conveni donarà cobertura durant deu anys, però pot ampliar-se a set més
El conveni entre les parts acompanyarà els processos d’obres que conformen el desenvolupament dels nous accessos, i regula la participació financera dels signants -el pressupost total, ja conegut, és de 723,6 milions d’euros amb impostos-. El seu esborrany s’havia aprovat el juny de 2024, i el Consell de Ministres li havia donat llum verda a finals de setembre. En paral·lel, la comissió de seguiment que coordina la iniciativa havia aprovat el 2023 el projecte bàsic d’Adif, la redacció en projecte constructiu del qual es va adjudicar ja l’any següent.
Segons el propi redactat del conveni regulador, la seva vigència ha de donar cobertura a tot el procés constructor, fins a “la liquidació dels contractes realitzats” sota la seva empara i “la transferència que correspongui de les infraestructures”. És a dir, fins que els organismes corresponents assumeixin la gestió d’aquestes infraestructures una vegada acabades. Però la mateixa clàusula del document estipula que tot aquest procés no pot ser superior a un termini de deu anys, encara que contempla una possibilitat de pròrroga màxima de set anys més si així ho acorden totes les parts. Fins ara, els seus signants havien esmentat l’any 2027 com a probable inici de les obres, encara que no s’ha marcat un final concret.
Llegeix també
Transports licita la redacció de part dels accessos viaris al port de Barcelona
El Mercantil
Barcelona
L’horitzó temporal específic que sí que determina el conveni és el del finançament: les parts es plantegen un desemborsament per anualitats que arrenca aquest 2025, i en principi finalitza l’any 2032. Amb tot, el conveni planteja la possibilitat que aquestes anualitats es modifiquin en el transcurs del projecte, encara que el conveni haurà de modificar-se si el pressupost total se supera o si s’ha d’allargar el termini de cobertura. Per aquest any, el text preveu una inversió total de 8,4 milions d’euros a realitzar entre el ministeri de Transports i Adif, idèntica xifra a la qual es planteja per a 2026. El primer salt important a la inversió apareix el 2027, quan el desemborsament conjunt entre totes dues institucions serà de 75 milions d’euros. La primera anualitat en la qual participa l’autoritat portuària barcelonina és la de 2028, quan aquesta administració inverteix 40 milions d’euros, i el total entre les parts ascendeix a 121 milions d’euros.
La participació del port de Barcelona pot obtenir subvencions per finançar-se
Com ja era conegut, el repartiment final és de 263,8 milions d’euros a aportar pel ministeri, 266,3 milions a compte d’Adif i 200 milions de l’autoritat portuària que presideix José Alberto Carbonell. Aquesta última participació s’inscriu en el Fons Financer d’Accessibilitat Terrestre Portuària, lligat al Fons de Compensació interportuari. El conveni també estableix que, a diferència de les participacions d’Adif i el propi ministeri, la del port de Barcelona serà fixa, al marge de revisions en les anualitats, i pot finançar-se mitjançant “obtenció de possibles subvencions que es poguessin aconseguir”.
Les obres dels accessos es divideixen en dos projectes, un de netament viari i l’altre amb elements viaris i elements ferroviaris. L’eix viari ha d’ampliar les capacitats de l’autopista A-2 per poder absorbir així més trànsit pesant i ampliar els enllaços amb la Zona Franca de Barcelona i el polígon Pratenc, mentre que el ferroviari generarà tot un nou anell que habiliti la connexió amb el node dedicat al ferrocarril de mercaderies que el port de Barcelona vol desenvolupar al Prat de Llobregat, a la seva àrea sud. També inclou un ramal de connexió amb la terminal ferroviària de Can Tunis.
