El port de Barcelona centra la seva estratègia en la resiliència enfront d’un entorn disruptiu
L’Autoritat Portuària de Barcelona ha presentat un nou pla estratègic en el qual la resiliència, enfront d’un entorn de ‘policrisi’, conforma l’eix principal. El president del recinte, José Alberto Carbonell, ha situat el convuls escenari que ha travessat la cadena de subministraments a nivell mundial en l’últim lustre com a punt de partida per al nou full de ruta, un V Pla Estratègic 2026 – 2030 que ve a substituir el que es va llançar en 2021. “Ens hem fixat en el que ha ocorregut en els últims cinc anys en el negoci marítim: una concatenació de disrupcions més intensa que en períodes anteriors. Hem de prioritzar la resiliència per a protegir les empreses que importen i exporten pel port, la nostra raó de ser”, ha proclamat Carbonell en la seva presentació. Això s’abordarà, principalment, mitjançant el desenvolupament i la inversió en infraestructures, “la millor manera d’anticipar-nos i fer front a situacions el control de les quals escapa a les nostres mans”, ha insistit el mandatari portuari.
“Les infraestructures són la millor manera d’anticipar-nos a les disrupcions”
José Alberto Carbonell President de l'Autoritat Portuària de Barcelona
Carbonell ha fet referència a successos com les congestions produïdes després de la pandèmia de COVID-19 o amb el bloqueig del Mar Roig i el desviament de vaixells per Bona Esperanza; també a aquest efecte de la sequera en el canal de Panamà de fa dos anys, el bloqueig de Suez per l’accident del vaixell ‘Ever Given’ (2021) o les guerres comercials que, des de l’any passat, lliura Estats Units. L’últim episodi disruptiu de llarg abast seria l’actual bloqueig de l’estret d’Ormuz, arran de la guerra a l’Iran. Igualment, el seu cap d’Estratègia, Jordi Torrent, ha afegit tendències disruptives en el comerç global, cas del “gigantisme” en alguns segments marítims o la falta d’espais en l’àmbit immologístic.
“Abordem el cicle inversor més ampli de la nostra història moderna”
Jordi Torrent Cap d'Estratègia de l'Autoritat Portuària de Barcelona
Per tot això, el pla contempla “el cicle inversor més ampli de la història moderna del port de Barcelona”, ha apuntat el mateix Torrent. Ni més ni menys que 31 actuacions en l’àmbit de les infraestructures, travessant els tres principals capítols de l’estratègia: l’econòmic, el mediambiental i el social. Es tracta en gran manera de projectes transversals o més concrets que l’autoritat portuària ja havia anat anunciant en els últims anys, però que “en el lustre vinent arrencaran o s’acceleraran”, encara que molts “s’allargaran durant la dècada vinent”, ha afegit el directiu de l’autoritat portuària. El mateix Torrent ha destacat iniciatives com la del nou anell ferroviari del port, el trasllat de l’activitat comercial a la zona sud de les instal·lacions, les noves atracades per a granels líquids o la producció de nous combustibles verds en la mateixa rada.
Segons la perspectiva de l’autoritat portuària, les millores en eficiència, gestió i optimització que es derivin de les seves infraestructures apuntalaran la resiliència del recinte. “L’anell ferroviari ens permetrà compondre trens compartits entre les dues terminals de contenidors del port, alguna cosa que avui no podem fer i ens genera molta congestió”, ha citat el cap d’Estratègia a tall d’exemple. En la mateixa línia, s’ha referit a la futura implantació d’infraestructura per a produir combustibles marítims alternatius, “com el metanol o l’amoníac verd”, un desenvolupament que l’autoritat portuària espera “tenir en marxa l’any que ve” i que dota a l’entitat d’autonomia i adaptació davant el nou paradigma de transició energètica en el sector marítim.
MAJOR ENDEUTAMENT PER A NODRIR EL CASH FLOW
Per a sustentar aquestes inversions, l’estratègia fixa com a prioritat econòmica la maximització del cash flow operatiu de l’entitat. “L’any passat vam licitar obres que tenen un valor conjunt de 300 milions d’euros i enguany anem pel mateix camí. No serà igual tots els exercicis, però mantindrem quantitats elevades, per sobre del nostre cash flow actual”, ha explicat el president del port. En aquest sentit, i en línia del que ja es va avançar en la presentació dels últims comptes anuals del recinte, Barcelona contempla incrementar les seves ràtios d’endeutament i tirar mà de subvencions europees per al sector portuari. “En 2010-2011 assumíem un endeutament de 600 milions d’euros. Ara, en canvi, estem pràcticament en zero. Podem assumir un increment notable. I també estarem atents a les subvencions del pròxim cicle de fons CEF de la Unió Europea“, ha plantejat José Alberto Carbonell. L’autoritat portuària també podrà comptar amb els rèdits que pugui aportar una revaloració dels seus terrenys en la qual es troba immersa.
COMPLIMENT DEL PLA ANTERIOR I FALTA D’ESPAI LOGÍSTIC
Barcelona també ha ressaltat que arriba al nou pla estratègic havent complert els tres principals objectius de l’últim full de ruta: el comerç exterior que gestiona ja té un valor superior als 70.000 milions d’euros anuals; el desplegament dels dispositius Onshore Power Supply (OPS) compleix amb el calendari i s’ha aconseguit la xifra de 40.000 treballadors en el marc de la seva comunitat portuària. Així i tot, continua treballant en àmbits que ja formaven part del pla de 2021, com el de la falta d’espai logístic en la seva zona adjacent. “L’espai del port ja està esgotat, per la qual cosa ara treballem amb la Generalitat de Catalunya per a trobar altres zones logístiques fora de les nostres instal·lacions”, ha subratllat José Alberto Carbonell. Igualment, ha recordat que el port, a través de la seva participada immologística Cilsa, s’ha imposat en licitacions de nous espais a la Zona Franca de Barcelona i en els terrenys d’Aena en l’aeroport de la capital catalana.
El V Pla Estratègic del port de Barcelona desglossa els seus tres eixos principals -econòmic, ambiental i social- en 25 objectius operatius prioritaris, al seu torn concretats en altres 70 aspiracions més específiques. Entre les directrius de l’àmbit econòmic, i més enllà de les infraestructures, l’entitat també buscarà “incrementar el tràfic de contenidors, ro-ro i multipropòsit” o consolidar els volums dels seus segments a granel. En el capítol de sostenibilitat, que ara recull una estratègia específica de transició energètica, continua prevalent el desplegament dels OPS sota el seu pla Nexigen, el desenvolupament de plantes de nous combustibles verds en terreny portuari i la reducció de les emissions de carboni en el 50% respecte als nivells de 2017. “Es tracta d’un objectiu audaç, si comparem amb altres entitats i organitzacions”, ha ressaltat aquí el cap d’Estratègia del recinte.
La nova estratègia també incorpora l’àmbit del Port Vell
Com a novetat, el nou full de ruta també incorporarà l’àmbit del Port Vell, el port històric i ciutadà de Barcelona. Aquesta zona del recinte és el que integra la major part d’actuacions i objectius de l’àmbit social de l’entitat, amb desenvolupaments com el d’un centre de divulgació portuària (Port Center) en l’antic edifici del Portal de la Pau, que s’ha estat rehabilitant en els últims dos anys. Igualment, el full de ruta per als pròxims anys contempla incrementar l’ocupació en la comunitat portuària, promoure la igualtat de gènere, desenvolupar l’economia blava o fomentar la integració sociolaboral de persones amb discapacitat i/o risc d’exclusió social, entre altres.
