La xifra de negoci del port de Barcelona impulsa les seves inversions en sostenibilitat
El port de Barcelona iniciarà un nou cicle inversor aquest any dotat amb fins a 300 milions d’euros. El denominador comú d’aquest conjunt d’inversions és la millora de la sostenibilitat de tots els serveis i equipaments del recinte. Entre ells, hi destaquen desenvolupaments en gestació com l’electrificació de molls, l’actualització de diverses de les seves infraestructures portuàries, la millora i ampliació de la seva vessant ferroviària i la transformació dels espais més pròxims a la ciutat, tots ells projectes activats el 2022 i que podrien allargar-se en alguns casos fins a l’any 2025. En gran mesura, aquesta estratègia inversora se sosté en els resultats econòmics de l’exercici vençut, període en el qual ha registrat una xifra de negoci de 181 milions d’euros, el 20% més que el 2021 i, per primera vegada des de la pandèmia, una quantitat superior a la de 2019 (llavors va pujar fins als 172 milions d’euros). “Per afrontar aquestes inversions és imprescindible disposar d’un punt de partida com són les xifres de tancament de 2022” ha manifestat en aquest sentit el president del recinte, Lluís Salvadó.
“Les xifres de 2022 són imprescindibles per afrontar aquestes inversions”
Lluís Salvadó President de l'Autoritat Portuària de Barcelona
Segons ho ha desgranat el president de l’autoritat portuària al balanç de l’entitat, “les inversions previstes cobreixen la totalitat de la infraestructura del port”, però “les més substancials” se centren en donar continuitat a projectes que ja estaven en actiu. La major part del capital previst, uns 200 milions d’euros, es distribueix entre diverses infraestructures portuàries que s’han d’actualitzar per adaptar-les “als canvis que es produeixen al sector marítim”, i afecta desenvolupaments com el del contradic nord, el trasllat dels passatgers al moll Adossat, la readaptació de les atracades del moll de l’Energia, i el desplegament del dic sud de la instal·lació, el futur moll Catalunya. Pel que fa a la resta de la inversió, recau sobre la transformació dels espais del Port Vell, el més proper a la ciutat; sobre la construcció dels futurs accessos ferroviaris del recinte, ja immersos en la seva segona fase; i l’electrificació de molls, que aquest 2023 “hauria d’iniciar la licitació de la subestació elèctrica i la interconnexió entre els molls de l’Energia i el moll Adossat”, segons ha revelat Lluís Salvadó.
El nou paquet d’inversions del recinte contrasta amb les que s’han efectuat durant l’exercici 2022, que fa un any es projectaven en 81 milions d’euros, però finalment han quedat en 31 milions davant la dilatació dels processos i tràmits administratius de l’actual model de gestió del sistema portuari. Segons ha reconegut la subdirectora general i responsable de l’àrea econòmica del port, Miriam Alaminos, 2022 ha estat un exercici on principalment “s’han dut a terme diverses actuacions de petit pressupost”. I, no obstant això, són precisament els resultats econòmics de l’any passat els que permeten impulsar el nou cicle inversor, començant pel cashflow operatiu de l’entitat, que amb 101 milions d’euros s’ha incrementat el 19% respecto a 2021 i és “la magnitud que marca la capacitat del port per invertir”, ha recordat la directiva. També el resultat de l’exercici reflecteix la pujada -el 66% més que el 2021-, encara que els percentatges queden per sota del 97% d’increment que marca la xifra d’explotació, explicada, segons Miriam Alaminos, “per l’increment de l’activitat portuària i dels costos del subministrament elèctric”. El 2022, l’Ebitda del port de Barcelona s’ha situat en 104 milions d’euros.
Pel que fa a la xifra rècord de negoci, també es deuria en bona part al creixement dels tràfics, especialment al de contenidors i als líquids a granel, que sumen el 50% de la quantitat total, segons l’autoritat portuària. L’altra meitat, ha aclarit la responsable econòmica del recinte, és producte, sobretot, dels ingressos obtinguts “per la utilització de les infraestructures portuàries”, és a dir, que procedeixen de les taxes al passatge i a la mercaderia que passa pel port, i que el 2022 es van disparar el 30%. Els ingressos procedents de les concessions del recinte, per la seva banda, han crescut el 6%, fins als 76 milions d’euros.
ELS LÍQUIDS A GRANEL I ELS AUTOMÒBILS LIDEREN EL CREIXEMENT PERCENTUAL
Encara que l’Autoritat Portuària de Barcelona reconeix l’atonia econòmica de l’última part de l’exercici, ja va avançar recentment que aquest havia estat de rècord pel que fa a tràfics: amb un total de 70 milions de tones mogudes, 2022 ha incrementat el resultat de 2021 en el 6,9%, i ha superat per primera vegada el volum de 2019, de 67,9 milions de tones. D’aquesta manera, la pràctica totalitat de productes moguts augmenten els seus percentatges, encara que destaquen especialment els líquids a granel i els automòbils, que marquen els creixements més importants. En el primer cas, el director general de l’autoritat portuària, José Alberto Carbonell, ha destacat el paper del gas natural liquat (GNL), el moviment del qual a través de Barcelona s’ha incrementat en el 34,5% “a conseqüència del tall del gasoducte que unia el Marroc amb la Península Ibèrica”, cosa que va disparar les importacions de les plantes de GNL regionals, i “per altra banda, les obligacions de caràcter estratègic europees, que obligaven a emmagatzemar un volum important de GNL” com a derivada de la crisi a Ucraïna i les sancions a Rússia.
En el cas dels automòbils, la pujada és del 18,4%, especialment liderada per les importacions i el trànsit. En aquest segment, el port de Barcelona fa temps que treballa per canalitzar per canalitzar els fluxos de cotxes produïts a l’Àsia, i “l’arribada de noves marques, bàsicament de la Xina, que estan apostant per distribuir a tota Europa passant pel port de Barcelona” han incrementat aquestes importacions en el 63% el 2022, i el trànsit en el 150%, segons ha detallat José Alberto Carbonell. En canvi, el directiu del recinte ha assenyalat la caiguda de les exportacions d’automòbils (-7,9%), les causes de la qual es trobarien en “la crisi dels microxips, que van afectar el subministrament en general. Els cotxes surten de la cadena de producció, però no es poden finalitzar per la falta de components i no es poden vendre”, ha argumentat.
El port de Barcelona fa temps que treballa per canalitzar els fluxos de cotxes produïts a l’Àsia
La nota discordant al creixement de tràfics, tanmateix, l’ha posada la mercaderia general en contenidor, que el 2022 no ha aconseguit superar la xifra de 2021 i s’ha quedat el 0,3% per sota. Per part de l’autoritat portuària, s’atribueix aquesta circumstància al marc econòmic global. Tot i així, també es relaciona amb les disrupcions logístiques a l’Àsia -el primer origen i destí dels tràfics de Barcelona-, ja que, segons José Alberto Carbonell, “el fet que moltes comandes de Nadal es van avançar a l’estiu” per por a les disrupcions, “va generar un estiu inusualment bo, però els magatzems estaven plens al novembre”, cosa que hauria remarcat aquest descens en l’últim trimestre de l’any.
ELS FERRIS AMB BALEARS IMPULSEN EL CREIXEMENT DELS PASSATGERS
Encara que les xifres de 2022 deixen molt enrere les de 2021 pel que fa als passatgers del port de Barcelona, els creueristes segueixen per sota dels nivells d’abans de la pandèmia, que van ser de 3,1 milions de persones. No és el cas, però, dels ferris, que sí creuen el llindar de 2019 i arriben als 1,6 milions de passatgers el 2022. Darrere de la recuperació, segons el director general del port de Barcelona, s’hi troba l’evolució de les línies amb les Illes Balears, que han sumat 300.000 passatgers més durant l’exercici. En aquest sentit, José Alberto Carbonell ha argumentat que “el fet de tenir tres empreses de connexió” amb les illes “ha afavorit el trasllat de passatgers des de la connexió aèria amb Baleares a la marítima”. Aquest creixement ha servit també per cobrir l’actuació de les línies amb Itàlia i el Marroc, que el 2022 han registrat descensos.
