17 de agosto de 2022 | Actualizado 19:36

El port de Tarragona posa les bases per fer un salt d’escala el 2023

Josep Maria Cruset ha reclamat solucions a Adif que permetin pujar semiremolcs al tren amb destinació al centre peninsular
El president de l'Autoritat Portuària de Tarragona, Josep Maria Cruset, durant l'acte de presentació de resultats de l'any 2021 | Autoritat Portuària de Tarragona

El moviment de mercaderies al port de Tarragona va tancar el segon any de pandèmia amb creixements en els principals segments del tràfic, una dinàmica que li ha permès “consolidar la solidesa econòmica” i li donarà la “capacitat per afrontar noves inversions”, ha confirmat el president de l’autoritat portuària, Josep Maria Cruset, durant la presentació anual de resultats. Amb uns ingressos de 53,23 milions d’euros, que deixen un cash flow de 22,6 milions, el recinte portuari s’enfocarà enguany a donar continuïtat als projectes estratègics iniciats amb el cicle inversor del 2019, amb terminis de finalització pel 2023, exercici en què s’espera l’arribada del Corredor Mediterrani, que multiplicarà l’activitat del port català.

Concretament, les tres infraestructures estratègiques que “faran un salt quantitatiu i qualitatiu” als tràfics a partir de la seva posada en marxa l’any vinent són l’ampliació i modernització de la terminal intermodal de la Boella (de la mà de CTC, per 25,6 milions d’euros), la construcció de la terminal intermodal de Guadalajara-Marchamalo (15 milions) i el desenvolupament de la Zona d’Activitats Logístiques (30 milions). Més enllà del pes dels líquids a granel, el principal tràfic del port de Tarragona, i els sòlids a granel, la mercaderia general és “la gran aposta de futur” de l’autoritat portuària, que ha posat en marxa unes infraestructures que “contribuiran a diversificar i augmentar aquest tipus de productes”.

Per potenciar la competitivitat del port amb aquests i altres tràfics, l’autoritat portuària manté un sistema de bonificacions de taxes i ja ha realitzat una primera proposta per al seu pla d’empresa d’aquest exercici. “Estem fent una aposta important, de més d’un milió d’euros, en bonificacions de l’àmbit ambiental”, ha assegurat Cruset, “i també en els tràfics que entenem com a estratègics: els vehicles, on busquem consolidar Tarragona com a node industrial, i la càrrega general, on ens marquem l’objectiu de créixer atraient nous tràfics”.

TRÁFICS PROPERS ALS NIVELLS PREPANDÈMIA
El port de Tarragona, que va experimentar el 2021 el major creixement entre els principals ports d’interès general i es va situar com el cinquè en volum de tràfic marítim, ha aconseguit una forta recuperació en la seva activitat. Amb un total de 31,2 milions de tones mogudes, s’han incrementat el 18,3% respecte a l’any anterior, si bé encara segueixen el 6,3% per sota dels nivells prepandèmia. El creixement registrat en el segon any de crisi sanitària es deu als “significatius increments” en les tres grans categories de mercaderies: del 15,4% en el seu tràfic estrella, els granels líquids; del 19,5% en els sòlids a granel; i del 48,2% en la mercaderia general.

Aquest darrer segment, que ha aconseguit el seu millor resultat històric, ha estat l’únic que ha aconseguit superar les xifres prepandèmia, amb 2,28 milions de tones mogudes (el 26% més que el 2019). L’increment, atribuïble al bon comportament dels productes siderúrgics, es deu principalment a dos factors esdevinguts durant l’any passat: “Tarragona va aconseguir ser la terminal d’entrada de tots els productes siderúrgics de Gonvarri i l’empresa Celsa ha passat a utilitzar el port com a sortida per a tota la seva producció de material siderúrgic”, ha explicat Cruset.

El moviment de contenidors també ha aconseguit superar les xifres del 2019, un increment del 14% que s’atribueix a la posada en funcionament de la línia Ro-Ro amb Turquia. “Amb el pas dels mesos, hem anat constatant que és un projecte sòlid: en aquests moments l’ocupació de la línia està per sobre del 80% de la seva capacitat en tots dos sentits”, ha celebrat el president de l’autoritat portuària. Aquesta línia “ha permès que s’hagin activat nous trens”, com els de Azuqueca d’Henares a través d’Ekol, la qual cosa “il·lustra l’aposta per la intermodalitat del port”, que ha augmentat els seus tràfics ferroviaris el 15,3% en l’últim any.

“La línia Ro-Ro amb Turquia ha activat nous trens, il·lustrant la nostra aposta intermodal”
Josep Maria Cruset President de l'Autoritat Portuària de Tarragona

En aquest sentit, Josep Maria Cruset ha avançat la seva petició a Adif perquè realitzi un estudi de viabilitat, enfocat en l’anàlisi dels gàlibs, per enllaçar per mitjà d’autopista ferroviària amb el centre peninsular. Això contribuiria a millorar l’operativa en passar els semiremolcs de la línia Ro-Ro directament al tren, ha assegurat el president del port de Tarragona. A més de la línia d’Ekol, l’increment de l’ús ferroviari també es deu a la recuperació, a principis d’any, del servei amb Salamanca per a la pasta de paper.

D’altra banda, Cruset ha ressaltat les limitacions sorgides pel limitat horari de funcionament del Punt d’Inspecció Fronterer (PIF) del port de Tarragona, que en l’últim any tan sols ha pogut operar de 8h a 14h. En el segment dels animals vius, “aquest fet ha dificultat realitzar en un sol dia la càrrega d’un vaixell”, comportant una pèrdua de competitivitat respecte a altres ports. No obstant això, “fa pocs dies s’ha confirmat que a Tarragona ens han assignat dos inspectors veterinaris més, per la qual cosa passem a tenir-ne quatre, i l’horari de funcionament del PIF s’ha flexibilitzat, per tant podrem operar fins les 20h”. Amb aquesta ampliació, “esperem recuperar en un futur la càrrega que s’ha anat a altres ports a causa d’aquesta dificultat per tenir un horari competitiu”, tant per a animals vius com per a altres segments del tràfic.

LLEU AFECTACIÓ DE LA CRISI D’UCRAÏNA
La invasió russa d’Ucraïna no tindrà grans afectacions en els tràfics del port de Tarragona. Els cereals que arriben d’Ucraïna, un milió de tones anuals, representen el 15% del total. Aquests “es mouen majoritàriament en l’inici i final de l’any”, ha assenyalat Cruset, i tan sols en els dos primers mesos de 2022 “ja han arribat 843.000 tones, la major part del que va arribar l’any passat”. Quant als tràfics amb Rússia, la importació de productes petroquímics (cru, fuel, gasoil i carbó) representa 2,8 milions de tones, una xifra que “posada en proporció amb altres parts del món, és absolutament irrisòria”. Malgrat el “drama” esdevingut des del punt de vista humanitari i econòmic, explica el president del recinte, “des del punt de vista logístic no deixa de ser una altra disrupció, com les que hem tingut en el passat” degudes a males collites, dificultats climatològiques o incidents geopolítics.