5 de octubre de 2022 | Actualizado 9:43
Santi Vila (Cercle d’Infraestructures), Damià Calvet (Autoritat Portuària de Barcelona) i Oriol Altisench (Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya) | J.S.

El port de Barcelona reclama celeritat en el desplegament d’ecoincentius ferroviaris

Damià Calvet tem que els preus de l'energia i l'alliberament de peatges facin perdre competitivitat al ferrocarril

El president de l’Autoritat Portuària de Barcelona, Damià Calvet, ha demandat avui major celeritat en la definició i impuls dels ecoincentius perquè el tràfic ferroviari no perdi competitivitat davant l’augment dels preus de l’energia i l’alliberament dels peatges a l’AP-7. “Demanem que no es traslladin directament els costos de l’energia als actors ferroviaris, que l’Estat calculi i assumeixi un dèficit tarifari ambiental per al transport de mercaderies per ferrocarril”, ha afirmat Calvet aquest divendres durant la seva compareixença en un acte organitzat a Barcelona per la Fundació Cercle d’Infraestructures.

“L’ecobonus està en marxa, però no arriba, demanem que es defineixi d’una vegada”
Damià Calvet President de l'Autoritat Portuària de Barcelona

En l’últim any, els preus d’operar un tren de mercaderies amb tracció elèctrica “segons els operadors, han crescut un 25%“, lamenta Calvet, “arriba a ser més barat utilitzar una locomotora dièsel, que és molt més contaminant”. Això, sumat a la desaparició dels peatges, està incrementant la competitivitat de la carretera davant el ferrocarril. “És absurd”, conclou, perquè “tot el que d’una banda hem fet i tant ens ha costat, es pot desfer per l’altra, en detriment de la sostenibilitat”.

Per impulsar l’increment de la quota modal ferroviària, el màxim responsable del recinte portuari veu necessari que l’Estat ofereixi subvencions als operadors i altres actors ferroviaris, “com ja fan altres països europeus”. “Se’ns diu que el ecobonus està en marxa però no acaba d’arribar”, explica Calvet, “demanem que es defineixi d’una vegada i es pugui aplicar”.

El recinte català ha marcat enguany un nou rècord en quota ferroviària del transport de mercaderies, el 15,5%, que el situa com el principal port a l’Estat i molt a prop de la mitjana europea. La intermodalitat del port va suposar el 2021 un estalvi de 40.000 tones de CO?, la qual cosa suposa treure uns 200.000 camions de la carretera, segons les estimacions de l’autoritat portuària. Calvet assegura que els resultats econòmics del 2021 deixen un cash-flow amb el qual promoure un “nou cicle d’inversió ecoeficient”, que servirà per finançar projectes com els accessos viaris i ferroviaris, el nou hub ferroportuari al sud del port o el Pla d’Electrificació de Molls, que es presentarà la setmana vinent.

El ministeri de Transportes, Movilidad y Agenda Urbana té previst llançar la primera convocatòria d’ecoincentius per al transport ferrroviari i marítim al llarg d’aquest primer trimestre de 2022. La directora tècnica de Planificació del departament, María Corral, va anunciar al novembre que es destinaran 120 milions d’euros a aquestes subvencions en concurrència simple “entre 2022 i 2024”. No obstant això, encara no hi ha una definició clara del percentatge que es destinarà a cada mode, encara que “la previsió és que sigui del 50% per a cadascun, però dependrà de les característiques de cada línia”, va explicar Corral.

D’altra banda, Damià Calvet ha reivindicat el paper del recinte com a “hub industrial del comerç internacional de Catalunya”, que el 2021 ha aconseguit un nou rècord d’exportacions, que ja representen el 25,4% de tot l’Estat. No obstant això, ha mostrat la seva disconformitat amb el model actual de gestió portuària, al qual veu com un impediment per continuar creixent: “Necessitem molta autonomia de gestió, més de la que avui dia tenim” per aconseguir els objectius del IV Pla Estratègic 2021-2025.

EL PORT CREMA ETAPES PER CRÉIXER EN SÒL IMMOLOGÍSTIC
L’autoritat portuària està finalitzant els tràmits per transformar els terrenys que ocupava Total Petrochemicals Ibèrica en domini públic portuari després de l’adquisició d’aquest espai d’uns 100.000 metres quadrats. Quan finalitzi aquest procés, l’autoritat portuària cedirà l’actiu a la gestora de la ZAL, Cilsa, per iniciar les obres i la posterior concessió, que previsiblement se situïn “entre finals del 2022 i principis del 2023”. La inversió en sòl logístic és un dels objectius estratègics del port per “desenvolupar logística amb tràfic marítim”, assegura Calvet, “per incidir en el desenvolupament del país en el seu conjunt”.